En una Barcelona que es devora a si mateixa, quatre personatgesafronten les fragilitats metropolitanes compartint les seves revoltes singulars. La revolta no com a proclama o abstracció ideològica, sinó com unes vides mancomunades i dignes de ser viscudes. Aquesta és la història d’un nosaltres que perviu en les lluites quotidianes, la història subterrània i més recent de la ciutat comuna que maldem per viure.
Un altre títol d’un dels escriptors de referència de la llibreria, Javier Pérez Andujar. Un llibre sobre la correlació entre migració i perifèria -atenció, no només geogràfica- acompanyat de les fotografies de Joan Guerrero. Retrobareu la prosa brillant de l’autor de l’antològica ‘Paseos con mi madre’.
Aquest llibre pretén comprendre les contradiccions del capital com a conjunt de vectors dinàmics que ordenen les forces primordials del comportament estructural de les societats capitalistes en els múltiples aspectes de la seva organització social, econòmica i política. Aquestes contradiccions, que David Harvey classifica en fonamentals, canviants i perilloses, són les que configuren el present de les nostres societats i les que marquen l’horitzó de la seva transformació, mentre que les dinàmiques del capital són les que regeixen els macrocomportaments de les diferents subestructures que configuren la seva reproducció.
La periodista del Grup de Periodistes Ramon Barnils Gemma Garcia Fàbrega toca a fons una història molt sensible, la de la febre de l’or immobiliari viscuda als Països Catalans i els seus impactes socials, polítics i econòmics, amb informació de primera mà i una anàlisi estrictament documentada que obre una perspectiva nova sobre els motius d’una catàstrofe.
El barri de Sants fou un bastió formidable d’aquella economia popular. Amb institucions com la Lleialtat Santsenca, la Nova Obrera, el Model del Segle XX o l’Empar de l’Obrer, l’exemple santsenc ens il•lustra com, des dels barris proletaris catalans, i a partir de la fórmula autogestionària, les cooperatives milloraren les condicions de vida dels seus membres, tot aspirant a substituir les relacions socials capitalistes per la pràctica de la cooperació.
«El cooperativismo proscrito. Un ensayo recupera la figura de un cooperativista emblemático de la República».
Ressenya que han fet els amics d’Alternativas Económicas del llibre Joan Rovira i Marqués. El cooperativisme obrer i col·lectivista, escrits per dos socis de La Ciutat Invisible. Moltes gràcies per la ressenya i el recolzament!
Lluís Llach no necessita presentació. Agradi més o menys, és un mite vivent de la música popular en català, el cantAUTOR per excel·lència. Aquesta pre-condició juga capciosament i d’una forma ambivalent dins el cap del lector quan pren per primera vegada el llibre entre les mans. Feliçment, després d’aquesta ombra de dubte inicial, la conjugació d’un títol bonic “Memòria d’uns ulls pintats”; la mirada directa d’un noi amb cara de venir o anar al front de la fotografia de la coberta i la sòlida trajectòria compromesa del personatge, ens empenyen a afrontar amb curiositat la proposta narrativa.
Sembla que el màxim consol que ofereix l’actual context de crisi a les persones inquietes és l’interès de molts dels textos escrits al caient dels esdeveniments. Textos, moltes vegades espontanis, que emergeixen de l’observació quotidiana dels panells de les borses o de les protestes als carrers i que, en conjunt, adquireixen l’aire d’un diàleg col·lectiu. Un diàleg que, en el millor dels casos, no solament busca l’explicació puntual del que succeeix, sinó que tracta de detectar els punts febles de les interpretacions, al mateix temps que anticipa una teoria que permeti formular un pensament radical que estigui a l’alçada de la complexitat que presenta el capitalisme en la que podria ser la seva fase terminal.
