Com cada any, us suggerim uns quants títols, de ficció i no-ficció, per a tots els públics, xiquets i xiquetes a partir de 4 anys. També us animem a llegir les poesies de tots els autors i autores que han passat per les Nits Poètiques d’enguany. Perquè les fiqueu dins la maleta, al costat del banyador o les xiruques! La millor companyia per estarrufar-se davant una vista espectacular, relaxar-se i tenir unes vacances també poètiques.
Hi ha qui té cases d’estiueig i nosaltres com un xiuxiueig, tenim lectures d’estiueig. Un lloc magnífic on anar de vacances. A gaudir de la lectura!
NARRATIVA:
Ànima. Wajdi Mouawad.
Edicions del Periscopi. Traducció d’Anna Casassas Figueras.
El nom de Wajdi Mouawad de seguida ens retrotrau a la tetralogia teatral La sang de les promeses composada per les peces Litoral, Incendis, Boscos i Cels. Si no n’heu vist cap, aprofitem per recomanar-vos la versió fílmica d’Incendis, una trama dramàtica i espectacular al voltant del conflicte del Líban. Ànima és la seva segona aportació en el camp de la novel·la. L’autor, com a bon dramaturg, destaca per la posada en escena amb una original narració-testimoni. El relat avança a través d’uns éssers que pressuposem muts; la trama es conduïda per una munió d’animals no humans que ens expliquen una història d’animals humans. El novel·lista animalitza la seva veu com a recurs, en una mena d’animisme o de teriomorfisme literari, per explicar-nos una història truculenta, precedida d’un assassinat i les seves conseqüències en forma de persecucció-viatge. Perquè estiguis on estiguis, visquis el que visquis, en cada moment, hi ha uns éssers que t’observen —poden ser diminuts com les formigues, petits com els ocells o grans com els gossos— però, en qualsevol cas, sempre són allà amb tu, compartint el mateix planeta. La cohabitació d’escenari vital pressuposa que sempre hi haurà uns testimonis omnipresents, que podrien explicar-ho tot d’una forma teòricament objectiva. Novel·la bestial en tots els sentits del terme.
L’endemà de tot. Lluís Calvo.
Més enllà de ser un llibre ben escrit —cosa gens freqüent en els nostres dies—, podria ser una mena d’atles novel·lat de la geografia popular de la Barcelona vella avui desapareguda, o en vies d’extinció. Quatre arreplegats qualsevol pul·lulen entre els murs imaginaris d’un decorat vigorosament decadent, per posar de manifest el desmoronament d’unes determinades formes de vida —”jo sóc qui veu passar els canvis”—, al uníson de la desaparició de locals emblemàtics i les runes de la ciutat popular. Una geografia urbana enderrocada forçosament i tornada a reconfigurar al ritme vertiginós i depredador de l’especulació, el ravalejament del Xino i el turisme de masses. Utilitzant les paraules de l’autor, però, hem de concloure que: “no, poster no cal la nostàlgia, ni el mite, ni la preservació de tot allò que ens ha acompanyat. La ciutat és trànsit, mudança, mutació”, tot i que “si filem prim, no tot són males notícies. Resta el pòsit insubmís, el formigueig, la lluita i la roba estesa”.
Vertigen. Esperança Camps i Empar Marco.
Aquesta novel·la té com a teló de fons el tancament de la radiotelevisió pública del País Valenicià el 29 de novembre de 2013, un dels fets recents que més ha sacsejat i commogut la societat valenciana. Com a professionals de la comunicació, les autores Esperança Camps i Empar Marco van participar activament dels darrers esdeveniments, des que el 5 de novembre es va declarar nul l’ERE que afectava a 843 persones treballadores de Canal 9 i el govern valencià imposà el tancament de RTVV. Començaren aleshores un seguit de mobilitzacions de protesta i resistència, que s’allargaren 24 dies fins a l’apagada definitiva, retransmesa en directe, entre crits d'»Açò és un cop d’estat!». Amb aquest mar de fons, la història es complementa amb un triangle amorós i una trama política que implica grups d’ultradreta grega i valenciana, que afegeixen al relat el toque negre, polític i mafiós. Un treball que combina l’autobiografia a quatre mans i la ficció, i que es nodreix de l’amistat i complicitat de les autores, que ens contagien la seva passió i compromís pel País Valencià.
Els jardins de la disidencia. Jonathan Lethem. Traducció de Ferran Gàsols Gesa.
[Text de contraportada]: Els jardins de la Dissidència narra la vida convulsa d’una família que va a contracorrent de les ideologies dominants als Estats Units al segle XX. Al llarg de tres generacions els seus membres viuen des de dins els grans moviments socials i polítics —la lluita pels drets civils, l’ascensió i caiguda del comunisme, el moviment hippie, les comunes dels anys setanta, el moviment Occupy actual. Aquesta enlluernadora novel·la de Jonathan Lethem presenta, així, un panorama excepcional sobre com ha evolucionat la societat nord-americana i, en clau individual, sobre com les energies dedicades a l’activisme social erosionen la vida personal i familiar. I encara que els personatges persegueixen el seu destí en la Història amb majúscula, la novel·la ens parla —hipnòticament, poderosament— de les relacions humanes: l’amor en totes les seves formes i la seva influència sobre la vida de tots.
Beaubourg. Una utopía subterránea. Albert Meister.
A sota del fastuós centre d’art contemporani Pompidou de París hi ha un centre social subterrani, completament autogestionat per una comunitat oberta i plural de persones. En una projecció asimètrica descendent, l’experiment mostra com és possible organitzar un espai de producció cultural d’una forma radicalment autònoma. Sense separacions: executants/espectadors, productors/consumidors, tècnics/usuaris, teoria/pràctica; sense dirigents, especialistes ni experts de cap mena, sense normes, sense programa… Albert Meister fou un sociòleg i activista, que dedicà tota la seva trajectòria a estudiar experiències comunitàries autogestionades.
Skagboys. Irvine Welsh.
Ja tenim aquí l’esperada «preqüela» de Trainspotting. Us enrecordeu? Edimburg. Anys vuitanta. Margaret Tatcher. Heroïna. Règim neoliberal. Atur i misèria. Uns personatges tant degenerats com el context. Us sonen? Renton, Spud Murphy, Sick Boy, Begbie, uns anys abans de caure en el viatge letàrgic i etern dels opiàcis. Ben tornat al pur estil Welsh.
ASSAIG:
Anarquismo es movimiento. Tomàs Ibañez.
Bona aportació teòrica del sempre referent Tomàs Ibañez al món llibertari. L’autor fa un compendi de les tendències que remarquen l’emergència d’un anarquisme actualitzat als nostres dies, com el neoanarquisme i el postanarquisme, una mescla heterogènia de la vella tradicció de l’anarquisme històric i el postestructuralisme. L’anarquisme no és una simple lectura teòrica uniforme de la realitat, al contrari, és una perspectiva ancorada a la pràctica, abocada a les lluites socials de transformació i que sempre emergeix de elles. Per això ha d’estar constantment en moviment, qüestionant tots els dogmes i el donat per descomptat, inventant universos possibles més enllà del capital (el mercat) i del poder (l’estat).
Subversión feminista de la economía: aportes para el debate sobre el conflicto capital-vida. Amaia Pérez Orozco.
El llibre arrenca etzibant-nos una pregunta: què entèn l’economía feminista per vida? Perquè cal anar fins a la definició mateixa de vida per desmuntar la ilusió capitalista que les persones som autosuficients i que la independència s’aconsegueix mitjançant el treball assalariat. Orozco defensa que la vida és, per definició, vulnerable i precària, que necessita ser sostinguda de forma permanent per recursos naturals i cures materials i afectives, i que tots i totes, entre nosaltres i amb el planeta, guardem una relació d’interdependència. És mitjançant l’apropiació, ocultació i l’explotació d’aquest treball de sosteniment de la vida —realitzat majoritàriament per les dones—que el model econòmic liberal i androcèntric construeix el miratge del guanyador de pa que creix i es manté per generació espontània com un xampinyó.
Crisis en la euro zona. Costas Lapavitsas. Traducció de Cristina Campos.
L’història del capitalisme és la història de les seves crisis… Així comença aquest assaig econòmic sobre el procés de reestructuració en curs dins el marc de la Unió Monetària Europea. Un anàlisi col·lectiu encapçalat per l’economista grec Costas Lapavitsas i efectuat per un grup d’economistes del Research on Money and Finance (RMF) de l’Escola d’Estudis Orientals i Africans (SOAS) de la Universitat de Londres. Per veure camins factibles i possibles, ara i aquí, més enllà de l’euro.
El largo siglo XX. Giovanni Arrighi.
Sens dubte, aquest llibre ja constitueix tot un clàssic de l’analisi geopolítica del capitalisme. Estrictament no és cap novetat, però sí que estava completament exhaurit i que la seva reedició és una bona notícia pels qui encara no l’hagueu pogut degustar. L’assaig és un anàlisi brillant sobre l’evolució del sistema econòmic vigent al llarg dels successius cicles d’acumulació i les transformacions de l’hegemonia imperial. Imprescindible!
Bass culture: La historia del reggae. Lloyd Bradley.
[Extret del web de l’editorial] Aquest llibre és un viatge, als guetos de Jamaica, al cor del Carib, però també al ressò hipnòtic dels tambors i els greus primigenis de l’Àfrica profunda. A Bass Culture: La historia del reggae, Lloyd Bradley ens relata l’apassionant història de la música jamaicana en el seu context social, polític, econòmic i espiritual, des dels sound systems dels anys cinquanta, passant per l’ska, el rocksteady i el dub, fins a l’èxit internacional de Bob Marley i el posterior naixement del dancehall. Més enllà de documentar l’evolució musical, Bradley es submergeix en una història de Black Power, altaveus que ressonen, cantants amb forats a les sabates, vudú anticolonialista, flirteig a la pista de ball, rastes antisistema, productors avariciosos, espiritualitat profunda, flirtejos amb el punk, quinquis de barri, estudis de gravació embolicats en marihuana, skinheads que ballen música negra, tripijocs de la guerra freda, pistolers a les barraques, membres dels Rolling Stones bojos pel reggae, revoltes als carrers britàniques, reciclatge sonor i cultura del poble per al poble. Carregat de testimonis dels grans del gènere —Prince Buster, Horace Andy, Bunny Lee, Jimmy Cliff, Lee Scratch Perry—, Bass Culture captura en una narració narcòtica la història d’una comunitat de l’anomenat «tercer món» que va alçar la veu per dir que no només existien, sinó que tenien ganes de donar guerra i ballar fins a la matinada.
Joan Rovira i Marquès. El cooperativisme obrer i col·lectivista. Ivan Miró i Marc Dalmau i Torvà.
Una mica d’autobombo per acabar! Si encara no heu llegit l’últim llibre sortit de la factoria de recerca de La Ciutat Invisible us emplaçem a fer-ho ara, en el vostre temps d’estiueig. A més, es lleuger i pesa poc, ideal per posar-lo a la maleta 😉
INFANTIL
Som solidaris. DD.AA. / Il·lustracions Joan Turu
En Joan Turu torna a posar la seva inconfusible empremta a un àlbum infantil en format rústic que recrea els valors de la solidaritat des d’una òptica absolutament quotidiana. Els i les protagonistes del llibre practiquen el recolzament mutu compartint un entrepà, jugant en equip, ajudant i preocupant-se quan algú cau, col·laborant en les feines de casa… Un enfocament proper, afectuós i inclusiu per educar en els valors de la solidaritat, adreçat a petits i petites lectores, amb lletra de pal i lligada.
L’hort de la Reina Amàlia. DD.AA / Il·lustracions de Joan Subirats
Autoedició
Al barri del Raval, en us solar on abans hi havia una casa okupada, els veïns i les veïnes aconsegueixen fer-hi un hort comunitari. La variopinta colla d’amics, juntament amb el veïnat de xino, inicien les tasques de neteja i acondicionament de l’hort, on descobreixen personatges fascinants i secrets ocults del barri. Una aproximació al concepte i la pràctica dels comuns urbans, a partir d’una experiència concreta de treball col·lectiu per la dignificació del barri. Per a per nens i nenes a partir de 8 anys.
