Un any més, la diada del llibre es presenta farcida de novetats. Malgrat la feinada extra que suposa, des de la llibreria gaudim moltíssim d’aquest esdeveniment, doncs és l’oportunitat anual de difondre i compartir la nostra passió, la lectura. Entre tot el marasme de publicacions que han inundat els prestatges, hem escollit uns quants títols sobretot de narrativa, per a que no us ofegueu i us deixeu arrossegar indiscriminadament pel tsunami editorial. Deixeu-nos, però, abans, fer un petit comentari. Enguany la selecció no ha estat fàcil, sobretot pel que fa a la literatura catalana. En aquest camp, el panorama és preocupant, doncs si no en teniem prou amb la sobresaturació de títols que tan sols parteixen de la vocació d’esdevenir bestsellers sense cap mena d’interès. Ara comprovem estupefactes com s’imposa un tipus de narrativa que podríem anomenar literatura de classe mitjana. Una literatura que sembla exclusivament feta per lectors de classe mitjana, escrita per autors de classe mitjana, amb problemes de classe mitjana. El resultat és un tractament de les temàtiques profundament superficial, que exclouen els problemes reals de gran part de la població. És evident que no es pot generalitzar, ni volem dictar càtedra sobre el que es pot i no es pot escriure. Afortunadament sempre hi ha excepcions i aquesta tan sols és la nostra humil impressió després de llegir gran part de les novetats que han aparegut últimament. Esperem que les recomanacions us serveixin de mínima guia a l’hora d’escollir el vostre llibre de Sant Jordi i que fruïu tant com nosaltres.

A part de les activitats extraordinàries de Sant Jordi a la llibreria, el dia 23 a la tarda comptarem amb la presència de luxe de Brigitte Vasallo, que vindrà a signar exemplars del seu llibre, Pornoburka, a la paradeta que tindrem a les Rambles.

NARRATIVA

Mars del Carib
Sergi Pons Codina. Edicions de 1984.

Aquesta és, sens dubte, una de les millors novel·les que podem llegir aquest Sant Jordi. Si ja estaves fart de les narratives ensucrades de certa literatura catalana, aquí tens una bona plantofada literària, hilarant, lisèrgica, alcohòlica, destripada i punki. I molt, molt, molt divertida. Amb un estil senzill, aquesta novel·la és com un cop de puny directa a la cara de la moralitat ben pensant. Un bar ronyós de Sant Andreu, el Mars del Carib, i tota la colla de descerebrats que li donen vida, serà l’epicentre de la teva perdició. Al llegir-lo, recomanem posar-vos el cinturó de seguretat perquè provoca esclats insospitats de riure acompanyats de bots delirants i quasi epilèptics.

Segurament, no rèiem tant des del Rompepistas de Kiko Amat!

La revuelta del pueblo cucaracha
Oscar Zeta Acosta. Acuarela.

Seguim amb una altra bona dosis de literatura salvatge, aquesta vegada amb tints de novel·la política. El “pueblo cucaracha” ens remet als chicanos, aquella població que habitava el territori mític d’Aztlan i que fou subjugada i desculturitzada per l’imperi nordamericà. Als anys 70, però, i de forma pararel·la als Back Panthers, els i les chicanes iniciaren una presa consciència que els portà a lluitar contra el racista i classista establishment nordamericà. A la novel·la, el protagonista és un advocat chicano que, entre trompa i trompa i presa d’LSD, planta batalla als tribunals i al carrer a la violència de la policía.

“Vatos locos” for ever!

La Cinquena planta
Manuel Baixauli. Editorial Proa.

Pujar fins la cinquena planta és capbussar-se dins el còrtex cerebral de Baixauli. Des d’allà dins, descobrim un món desbordant d’imaginació, que gira en torn d’una malaltia que ha patit el propi autor, la síndrome de Guillaim-Barré. Una dolença estranya que es manifesta amb un lleuger formigueig als peus i que degenera en una paràlisi total del cos de forma ascendent. Progressivament, totes les extremitats i parts corporals s’immobilitzen menys la capacitat de percebre, de sentir i d’imaginar que, al contrari, adquireixen una naturalesa hiperactiva. Com la malaltia, el relat evoluciona des de la mateix sensació de lleu formigueig fins a la construcció d’imaginaris onírics insadollables, acompanyats d’uns personatges enigmàtics i profunds. L’ambient reclòs i malaltís del sanatori, paradigma d’univers literari, ens retrotrau a un insondable món interior que finalment esclata cap a l’exterior traspassant la frontera entre el possible i l’impossible.

Després de L’home Manuscrit, l’obra de l’autor de Sueca es confirma com un oasi de creativitat dins el desert banal de la literatura catalana.

Totes les cançons parlen de tu
Xavi Sarrià. Sembra editorial.

No descobriríem res de nou explicant-vos que Xavi Sarrià, -una de les ànimes dels ja mítics Obrint Pas-, posseeix la capacitat d’explicar històries i de traduïr emocions en paraules. Potser la millor prova d’aquesta virtut és escoltar un cop més les seves cançons, però també ho podrem comprovar amb la lectura d’aquest llibre, el primer títol d’una nova editorial, Sembra. No hi ha dubte que l’autor ha aconseguit que ens identifiquem amb el relat, tal i com si ens poséssim uns auriculars que ens permetessin escoltar una música que ens teletransportés a reviure aquells anys. El llibre és un al·legat generacional que ens transporta a la València dels anys 90, on un protagonista adolescent ens explica les peripècies d’un grup de joves de l’època a la ciutat del Túria. Tot acompanyat d’una banda sonora que ha marcat el pas i el ritme de tota una generació, mitjançant grups mítics i cançons esdevingudes himnes (Maniàtica, Eskorbuto, Public Enemy, Guns N’ Roses, Nirvana, The Clash, Toots and the Maytals, La Polla Records, Kortatu, Negu Gorriak, Inadaptats, Corazón del Sapo, Extremoduro, Dead Kennedys, Ramones…). Si afegim que la portada ha estat il·lustrada per Negrescolor, soci “honorífic” de la cooperativa, del que ens declarem fans eterns i i que el mateix Xavi vindrà a presentar el llibre a la llibreria durant la tarda de Sant Jordi, no podem més que encomiar-vos a posar-vos els auriculars, obrir la primera pàgina i endinsar-vos en aquesta novel·la amb un desenllaç sorprenent.

Una realitat d’extraradi feta de solars i de marges, d’identitats perdudes, grups de música, baralles i batalles entre l’horta i l’especulació, tot narrat a un ritme harcorde i vertiginós com el tuca-tuca d’una bateria. 

La Casa de hojas
Mark Z. Danielewski. Alpha Decay.

Tan sols direm que després de devorar aquest llibre ja no fa falta llegir res més. Danielevski ha fet una obra mestra, un d’aquells llibres tan grans que podria funcionar com un llibre frontera, tant podria ser l’últim llibre del segle XX com el primer del segle XXI. No és ni una novel·la, ni un assaig, és tot a la vegada, els gèneres i registres es juxtaposen en un viatge amb resultats agombolants. A les seves pàgines s’hi destil·la el millor de cada casa de la literatura universal, un homenatge metaliterari de l’autor a tots els grans que l’han precedit. Relats entrecreuats, històries que van zigzaguejant, múltiples veus, vulneracions constants dels límits entre ficció i realitat, citacions falses i culte al cal·ligrama. Danielevski domina un ampli camp de coneixements i els posa al servei d’una trama que aconsegueix atrapar-te inclús amb els peus de pàgina.

Compte que enganxa i molt!

Barbablava
Amelie Nothomb. Anagrama.

Ja fa més de vint anys d’Higiene de l’assassí, la primera novel·la d’aquesta peculiar escriptora belga nascuda al Japó. Enguany, ens obsequia amb la versió nothombiana del relat de Perrault, amb ogre, mansió i cambra secreta inclosa. El diàleg entre els dos protagonistes del relat, la llogatera d’una habitació i el propietari d’una mansió a la ciutat de París, constitueix el gruix del llibre. I la misteriosa desaparició de les vuit anteriors inquil·lines, n’és el principal tema de conversa. La fascinació per les pulsions fosques de l’ésser humà continua. El text està marcat per la tensió entre la por i la curiositat, que condiciona la mirada de la Saturnine, la llogatera, i la progressiva humanització de l’Elemiro, l’ogre, capaç dels pitjors crims i de les màximes delicadeses. Tot plegat, amb el simbolisme de la cambra negra, el dret i la necessitat personal d’espai privat, secret i infranquejable, com a teló de fons.

No hi falta el final sorprenent a què la Nothomb ens té acostumades.

Los surcos del azar
Paco Roca. Astiberri.

Sense por d’exagerar, Paco Roca ens regala la millor novel·la gràfica que hem pogut gaudir en els últims temps. Una història emotiva que evoca uns sentiments similars i que ens han recordat als d’una altra obra mestra: “L’Art de Volar” d’Antonio Altarriba i Kap. El relat es teixeix a partir dels records de Miguel Ruiz, un exiliat polític a França, que després de l’amarga derrota a la guerra civil emprendrà una fugida desesperada des del port d’Alacant -última bossa de resistència de l’exèrcit republicà-, fins aterrar als camps de concentració d’Oran. La fugida de direcció única culminarà amb el seu enrolament a la Novena companyia de l’exèrcit francès, composada en la seva majoria per soldats republicans i que es determinarà com la primera unitat en entrar al París alliberat dels nazis durant la segona guerra mundial.

Al marge de gaudir d’una gran potència narrativa, l’obra constitueix un altre bocí feliçment recuperat de la memòria dels nostres avis i àvies.

El día de mañana
Ignacio Martínez de Pisón. Seix Barral.

Justo Gil arriba des d’Aragó a la Barcelona dels seixanta i, per circumstàncies de la vida, acaba sent confident de la Brigada Político Social franquista. Amb el fil conductor d’aquest personatge abjecte i obscur, Martínez de Pisón dibuixa un fresc impressionant de la societat tardofranquista. De l’esquerra radical a la gauche divine, de la ultradreta despiadada a les excepcions democràtiques de la policia.

Estrictament no és una novetat de Sant Jordi, però nosaltres l’hem llegit ara i és literatura de la bona que no entén de temporades.

Barcelona no existeix.
David Castillo. Empúries.

I de la Barcelona dels seixanta de Martínez de Pisón, a la ciutat futurista de David Castillo. En aquest cas, se’ns presenta una metròpolis distòpica, enfonsada per dècades de crisi econòmica i ambiental, fracturada per les lluites de poder entre la gerontocràcia política que controla el centre de la ciutat i les Milícies dela Joventut, que es mouen per la periferia i el submón del metro abandonat.

Decadència, bruticia i interrogants borrosos sobre si podríem haver evitat la tragèdia.

L’altra
Marta Rojals. La Magrana.

La narrativa de Marta Rojals, un cop més, pulcra, brillant i eficaç, ens endinsa en el món molt personal de l’Anna, una dissenyadora gràfica i el seu company, completant el retrat d’una parella de classe mitjana dins d’una Barcelona en crisi. L’habilitat lírica de l’autora demostrada a ‘Primavera, estiu, etcètera’ ens feia esperar amb candeletes l’aparició de la seva segona novel·la, però cal dir que el resultat no ha acabat d’omplir del tot les nostres expectatives. Malgrat la novel·la no deixa de ser recomanable per la seva indubtable qualitat literària, finalment, la història en si, -a no ser que ens haguem perdut alguna cosa- resulta transcendentalment intranscendent.

De ben segur que en el futur podem esperar molt d’aquesta autora d’estil i ploma brillants.

Retorn a Killibeg
Sorj Chalandon. Edicions de 1984.

Prosa contundent, afilada i directa en una novel·la que tracta sobre l’ambivalència de la figura del traïdor. Tyron Meehan és irlandès i des de ben petit es veu arrossegat pel corrent tumultuós del riu del conflicte armat a l’illa verda. Des de l’inici sabem de la seva condició però fins al final no en sabrem els detalls. Atrapat en una sòrdida trama, que es va embolicant com una tela d’aranya sobre el cos del protagonista, com si fos una mosca que, impotent, espera ser caçada.

Novel·la molt recomanable i trepidant de la primera fins a l’última pàgina.

Malanyet
Pere Audí. Edicions de 1984.

Fins ara coneixíem a Pere Audí Ferrer per la seva recerca sobre cooperativisme obrer al Priorat, i la publicació, entre d’altres llibres, de “Cooperativistes, anarquistes i capellans al Priorat (1920-1923)”. Ara l’autor s’ha centrat en traslladar tot aquell mon a la literatura, una manera de presentar la recerca històrica d’una forma més comestible i, a saber, més lleugera. Malanyet és un barri de Falset amb una composició social arquetípica de principis del XX, amb una lluita de classes omnipresent i quotidianitzada. Cada capítol porta el nom d’un personatge, del que se’n desprèn una particular visió de la realitat i la suma de tots constitueix un relat calidoscòpic amb un escenari per excel·lència, la cooperativa del poble. La majoria són fets històrics documentats, tot i que la posada en escena és ficcionada.

ASSAIG

El estado de las cosas. Kortatu: lucha, fiesta y guerra sucia
Isidro López i Roberto Herreros. Lengua de trapo.

A través d’entrevistes als components del grup, així com a un ampli ventall de persones vinculades al món de la música, la cultura i la política, el llibre s’aproxima a la trajectòria de Kortatu —a la seva evolució des del vitalisme punk de “Mierda de ciudad”, fins a la gravetat i el compromís d’“Hotel Montbar”—, i al context polític, social i econòmic que va veure nèixer la banda, Un període de temps (1984-1988) que a Euskal Herria es va caracteritzar, entre d’altres, per la reconversió industrial, el terrorisme d’estat, l’entrada massiva de l’heroína, i l’apogeu de la insubmissió a la mili; i on la contracultura basca viuria un dels moment més àlgids de la història recent, amb una xarxa enorme de ràdios, centres socials okupats i fanzines, veritables altaveus d’aquesta banda sonara alternativa de la Transició. Molts i moltes de nosaltres vam començar a escoltar la mítica banda dels germans Muguruza quan ja feia any que havia deixa d’existir. I la música i les lletres de Kortatu —i de moltres altres bandes de l’escena del Rock Radical Basc— van deixar una empremta molt profunda en la nostra manera de ser, de viure, i en la nostra forma d’entendre l’activisme i el compromís polític.

Els autors ens conviden a la reflexió i a navegar per les sonoritats d’uns anys en què la música política abandonaria el format cantautor, per contaminar-se de punk, tant en la forma com en el contingut.

Crónicas del estallido: viaje a los movimientos sociales que cambiaron América Latina
Martín Cúneo i Emma Gascó. Icaria Editorial.

En format de diari del viatge, en Martín Cúneo i Emma Gascó ens relaten la seva travessia al llarg de quinze mesos, des de l’Argentina fins a Mèxic, passant per Bolívia, Perú, Ecuador, Colòmbia, Nicaragua, El Salvador i Guatemala. Un excercici brillant per contextualitzar i recollir el testimoni de més de 200 protagonistes que van fer front a l’avenç del neoliberalisme, les privatitzacions, lleis antisocials, l’avenç de les multinacionals agràries, mineres i petrolieres; i van lluitar contra l’oblit i la desmemòria pels desapareguts durant les guerres i dictadures, i per crear alternatives de vida al llarg i ample del continent americà. Tot i que el llibre vol celebrar i reconèixer les fites aconseguides pel moviments socials de base, lluny de trionfalismes, busca ser una font d’inspiració i experiències pel cicle de lluites que estem vivint a l’Estat espanyol i a Europa, per reforçar la idea que “sí que es pot”, i, alhora, ubicar els desafiaments, i exposar els límits i perills dels processos constituents que s’hi estan donant.

La bestia sin bozal. En defensa del derecho a la protesta
Jaume Asens i Gerardo Pisarello. Catarata.

Deriva autoritària, conflictivitat social, ajust estructural capitalista. Aquesta tríada és la que -res més i res menys- disseccionen críticament Asens i Pisarello. Les propostes de reforma del Codi Penal, la llei “Mordassa” o de Seguretat Ciudadana, són estripades per dos juristes que s’han significat per a denunciar el tractament repressiu de la protesta social, i en el cas d’en Jaume per a defensar, en centenars de judicis, a les víctimes de la repressió.

O el Règim o nosaltres!

Egipte rere la barricada. Revolució i contrarevolució més enllà de Tahrir
Marc almodóvar. Editorial Virus.

Marc Almodóvar ha treballat de corresponsal a Egipte per al El Punt-Avui, i és col·laborador habitual dels periòdics Directa i Diagonal. Des de 2008 hi ha viscut i seguit els moviments polítics i socials de protesta, especialment les mobilitzacions obreres i antirepressives. Amb Egipte rere la barricada, en Marc documenta una revolució “que ni va començar a Tahrir ni va acabar amb la sortida de Mubarak o la caiguda de Mursi”, i que tres anys després es troba submergida en la mateixa dicotomia que ha enrampat Egipte durant la darrera meitat del segle XX: Germans Musulmans vs. Exèrcit. No obstant, Almodóvar va més enllà, i centra la seva mirada en els moviments socials que, malgrat les dificultats, perseveren en mantenir el control de la barricada.

100 % recomanable per entendre el transcurs de la revolució a egipte!

¿Donde está mi tribu?
Carolina del Olmo. Clave Intelectual.

Si has tingut, tens o vols tenir descendència en aquesta societat ultraindividualista, sense dubte, aquest és el teu llibre. D’una forma incisiva i brillant, Carolina del Olmo, desgrana les contradiccions de reproduir-se en aquesta societat des de la vivència personal i la seva experiència de la maternitat. El llibre és un crit al pragmatisme i a la flexibilitat de l’experiència contra els dogmes vinguin d’on vinguin. L’autora defensa amb bon criteri que no cal practicar ni una educació adultocèntrica -centrada en les necessitats de l’adult- ni una criança infantocèntrica -centrada en les prioritats de les criatures-. Tot és un procés d’adaptació mútua i de reciprocitat de la cura, on l’important es rodejar-se d’afectes comunitaris. Reconstituir-se en tribus de suport mutu per atendre les necessitats de les persones de totes les edats, les més grans i les més petites. Més informació a: http://dondeestamitribu.blogspot.com.es/

Més que recomanable, imprescindible!

La producción del espacio
Henri Lefebvre, Capitán Swing.

La legió de fans i seguidors de Henri Lefebvre, els eterns aprenents de la sociologia urbana, no podíem viure tranquils fins que, a la fi, han traduït i publicat una de les seves obres decisives. Algunes, inclús hem arribat a aprendre francès tan sols per poder llegir aquest llibre. Ara ja no caldrà fer tants esforços gràcies a l’editorial Capitan Swing, d’altra banda una de les nostres editorials preferides. La producció de l’espai és el llibre més important de Lefebvre des del punt de vista teòric i tot i que un xic enrevessat, constitueix una obra clau en el pensament visionari i anticipatiu de l’autor que inventà la sociologia urbana.

Lefebvrians del món, per fi tenim nova munició!

INFANTIL

Enlairem-nos!
Sean Taylor i Hannah Shaw. Takatuka.

Versió lliure de la revolta dels animals amb rerefons ecologista. Els animals de granja tramen una conspiració per posar el seu patró en òrbita, per explotador i contaminant. Una fàbula molt divertida, amb bucle narratiu i advertència final.

A partir de 4 anys

Vet aquí dues vegades: La Ventafocs!
Belén Gaudes, Pablo Macías i Nacho de Marcos. Cuatro Tuercas.

Aquesta mítica heroïna popular de conte de fades per fi se salva per si mateixa, sense casar-se amb el príncep ni portar sabates de taló! Una protagonista femenina empoderada, que munta a cavall, vesteix roba còmoda i defensa les seves opinions. Que va a la festa a dir-li al príncep que les dones no som mercaderia i que l’amor és basa en el respecte i la coneixença.

A partir dels 6 anys.

Els llibres d’A
J.L. Badal i Zuzanna Celej. La Galera.

Preciós volum, amb textura de pergamí i il·lustracions que transporten a altres èpoques, més que un llibre, és un bitllet per anar-se’n de viatge. Els protagonistes són un nen i una nena, seduïts pels seu avi, habitant de les golfes d’una casa vella, envoltat de llibres i objectes curiosos. El llibre està farcit d’ingredients clàssics en la literatura juvenil: un bosc romàntic d’atmosfera fosca i captivadora, un univers infit de personatges, com el nen Iogurt i la nena Vainilla… Una història que són mil aventures, amb un vocabulari preciós i precís, i un univers d’emocions i sentiments que abracen l’alegria i la melancolia. Exquisit!

Per a petites grans lectores.