Un llibre de Cathy J. Cohen i Tavia Nyong’o. El Tangram Edicions.
Aquest recull de textos fa un repàs crític de la teoria queer, la corrent teòrica i activista hereva del moviment feminista i d’alliberament gai que sorgí amb força durant els anys 90.
En el primer dels textos, Cohen n’examina el fet que s’obvien certs elements de diferenciació social, generant un subjecte únic, el queer o desviat, que amaga elements com la nacionalitat, la classe, la sexualitat o la religió; igualment, considera que amb aquesta teoria es produeix un distanciament progressius dels discursos de moviment social, de carrer, cap a concepcions més acadèmiques, de càtedra. Aquesta uniformització de les experiències de gènere ja fou durament criticada, especialment pel moviment feminista negre, del feminismes de dones blanques i heterosexuals, a les que s’acusava de construir una identitat de dona homogènia i naturalitzada.
Continua l’anàlisi —sense allunyar-se del rigor, però amb un toc de sorna— sobre la necessitat d’alguns col·lectius de trobar un marc teòric que aixoplugui un moviment molt divers, en què es sobrevaloren les qüestions més identitàries i les pràctiques i apetències sexuals, per sobre d’altres components de lluita.
En els següents dos textos, Nyong’o estableix un interessant paral·lelisme entre el moviment queer i el punk, sobretot en dos aspectes centrals. D’una banda, perquè el significat de punk i queer són pràcticament coincidents, fan referència a allò estranys, menyspreat, degradat, rar. I perquè donen importància als aspecte artístics, culturals i identitaris, d’aquests moviments a cavall entre l’actitud vital i la filosofia. De l’altra, perquè tan el queer com el punk donen molta importància al propi cos i al territori, sobretot a la ciutat, com espais d’experimentació i de conflicte, amb la intenció d’elaborar una teoria i polítiques radicals que no emetin judicis de valor, sinó que basteixin respostes.
Interessant diàleg sobre paper d’aquestes dues autores, per primer cop agrupats en un exemplar i en català.