EL CÍRCULO DE EMPRESARIOS DICTA A RAJOY

LES MESURES QUE HA DE PRENDRE L’EXECUTIU

La majoria absoluta del Partit Popular al Congrés dels Diputats i l’arribada del seu líder Mariano Rajoy a la presidència del govern ha estat precedida d’una campanya electoral coberta d’un silenci espès. En campanya, el PP esperava que el govern del PSOE caigués pel seu propi pes, per una manca intencionada de propostes polítiques o econòmiques. Amb un resultat històric sota el braç, el nou govern va continuar fent mutis, tot i que deixava entreveure algunes mesures, mentre cercava a l’exterior els suports necessaris per impulsar les reformes que consten en el seu programa ocult. És en aquesta gira per mostrar una imatge de seriositat a l’exterior, quan van començar aparèixer, en alguns rotatius europeus i nord-americans, notícies que ens permetien fer-nos una idea de les línies mestres de la política econòmica del nou govern. Les sospites es van confirmar als consells de ministres del 30 de desembre i el 5 de gener, amb l’anunci de les primeres retallades del govern. Tot i així, no és fins al mes de març que el govern presentarà els paquets de mesures més importants, coincidint amb l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat.
La situació no és cap fotesa: el dèficit de l’Estat espanyol arriba a xifres d’entre 45.000 i 60.000 milions d’euros (més de dues vegades el pressupost de la Generalitat catalana per a tot el 2012), l’interès que paga l’Estat per les emissions de deute públic s’ha incrementat més de tres punts els darrers quatre anys i, enguany, s’haurà de fer front al pagament de més de 300.000 milions en deute públic i privat, xifra equivalent al 30% del Producte Interior Brut (PIB).

Vells i nous protagonistes de la política econòmica
Els ministeris econòmics han recaigut sobre Cristobal Montoro (Hisenda i Administracions Públiques) i Luís de Guindos (Economia i Competitivitat). El primer és un vell conegut dels governs d’Aznar: va dissenyar, amb Josep Piqué, la privatització de les gran empreses estatals i les polítiques de liberalització del sòl que van portar als anys d’excessos immobiliaris. El segon, tot i que ja ha exercit un càrrec públic com a secretari d’Estat d’economia amb el govern d’Aznar, es troba més vinculat a l’esfera privada i la seva funció serà fer de corretja de transmissió de les voluntats dels *lobbies. Una corretja, val a dir, que ja funciona a la perfecció: el full de ruta que vol implementar el govern s’ha dissenyat als despatxos, entre d’altres, del Círculo de Empresarios. Només cal comparar el discurs d’investidura de Rajoy o les disposicions econòmiques i fiscals derivades dels consells de ministres amb les reflexions del Círculo recollides a documents com el publicat el 10 de novembre de 2011 sota el títol “Un programa d’ajustament i creixement per a la pròxima legislatura”. Fins i tot, al discurs d’investidura, s’arriben a parafrasejar paràgrafs sencers d’aquest document, cosa que no és estranya si se sap que, el 27 de setembre de 2011, Luís de Guindos va ser convidat d’honor i ponent a l’assemblea de sòcies del Círculo. Al document, el *think thank liberal defineix les mesures d’urgència que s’havien d’implementar les primeres setmanes de mandat com a “pla de xoc integral i creïble de política d’estabilització macroeconòmica, (…) que assenti les bases d’un procés de creixement equilibrat i sostenible”. Així doncs, tot i que algunes de les mesures aprovades pel govern se separen de la seva proposta, com la pujada de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques o de l’Impost de Béns Immobles, el full de ruta assumit, de moment, és el de les mesures que proposa el Círculo i que tot seguit analitzem.

El pla de xoc del Círculo de Empresarios
El document planteja tres àmbits en què s’haurien d’abordar mesures de manera urgent per, després, desplegar mesures que pensen que s’haurien d’implementar a mig termini. Entre els urgents, trobem l’aprimament de l’administració i la reducció del dèficit, la reforma laboral i de les polítiques d’ocupació i la reforma del sistema financer.

Supressió d’administracions i empreses públiques
En l’àmbit de l’aprimament de l’administració pública i la reducció del dèficit, les mesures proposades passen per la fusió d’ajuntaments o departaments, l’aturada de la contractació pública i la congelació o reducció salarial a la funció pública. En aquest àmbit, també proposen el tancament o la privatització d’empreses públiques, en especial de televisions i ràdios. En el mateix àmbit, s’encabeixen mesures com la subordinació de la despesa de les autonomies a la previsió de dèficit o la supressió de diputacions sota la màxima una competència-una administració. Totes aquestes mesures van ser anunciades per Rajoy al discurs d’investidura i es van aprovar als primers consells de ministres.

Els sindicats accepten la moderació salarial
Pel que fa a la reforma laboral, el *lobby planteja que s’han de vincular els salaris als resultats de l’empresa i no a l’Índex de Preus al Consum (IPC). De fet, aquesta és una mesura que la patronal (CEOE) i els sindicats (UGT i CCOO) van pactar la matinada del 20 de gener, en el marc de negociacions per a una nova reforma laboral. L’acord estableix que la pujada salarial serà del 0,5% pel present any i del 0,6% pel 2012 (per sota de la pujada prevista de l’IPC) i que els salaris tindran un component variable lligat a la productivitat. En relació a la negociació dels convenis, s’aposta per fer prevaldre la negociació empresa per empresa i per abandonar el model de convenis generals o sectorials, fet que, a Catalunya, ja ha estat pactat per Foment i els sindicats i que, a escala estatal, també han acceptat els sindicats majoritaris. En cas que això no fos possible, apostaven per cercar convenis a escala estatal i eradicar els autonòmics o provincials –extrem que ha estat descartat a la negociació–, així com per fomentar la negociació extrajudicial dels conflictes.

Adéu a les restriccions d’hores extres
Un dels punts forts de la reforma laboral que proposen i que els sindicats han acceptat és la introducció de la flexibilitat i la mobilitat funcional com a part inherent de la contractació. Aquest fet, molt destacat al discurs d’investidura i acceptat també per CCOO i UGT, implicarà que l’empresariat pugui disposar de temps de treball i pugui canviar les funcions de la part de plantilla que vulgui. El Círculo també proposa l’eliminació de la restricció a les hores extres en el contracte a temps parcial, un dels punts sobre els que el govern haurà de legislar per decret. També aposten per la congelació i flexibilització del Salari Mínim Interprofessional, que ja ha estat aprovat, i per la possibilitat que les mútues arrabassin competències a la Seguretat Social i puguin gestionar altes i baixes laborals.
Respecte a les polítiques d’ocupació, el Círculo aposta per la reducció de les prestacions per desocupació en quantitat i durada i per vincular-les al fet de no rebutjar les ofertes de feina. El PP ho va anunciar el 30-D, però va afirmar que ho legislarà el mes de març. El *lobby proposa que les agències privades de contractació i les empreses de treball temporal (ETT) tinguin accés a les bases de dades del servei públic de contractació –l’INEM– per establir fórmules de col·laboració entre les dues. Declaracions del govern del 16 i 17 de gener apunten a aquesta possibilitat. La combinació d’aquestes mesures podria portar a un escenari en què una ETT fes una oferta de feina a una persona perceptora del subsidi per atur i, en cas que fos rebutjada, es pogués arribar a tramitar la suspensió de la prestació de l’atur.

Reforma del sistema financer
Al tancament d’aquesta edició, els treballs de la comissió que ha de tractar les noves fases de reestructuració del sistema financer espanyol segueixen en marxa. La finalitat és que els mercats recuperin la confiança en les entitats espanyoles, una vegada –i gràcies a la reducció del dèficit– els inversors tornin a comprar deute sobirà espanyol. Per fer-ho, el Círculo proposa aprofundir en els processos de fusió i les absorcions com a única opció perquè els bancs puguin fer aflorar les pèrdues derivades de la pèrdua de valor dels productes immobiliaris que pesen en els seus balanços sense que l’accés al crèdit quedi bloquejat, tot cercant inversions internacionals. El PP coincideix de ple amb les consideracions del Círculo i afegeix que cal traçar un mapa real de la situació financera espanyola i accelerar els processos de concentració. Coincideixen que és necessària la liquidació de les darreres entitats financeres amb participació pública i que el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària actuï com a agent per garantir la viabilitat de les fusions i per preparar futures privatitzacions.

L’aposta del Círculo és la creació d’un banc dolent que absorbeixi els valors tòxics de les entitats, mesura que, de moment, ha quedat descartada pel govern de Rajoy. Caldrà esperar a les conclusions de la comissió per veure quina serà la decisió del govern.

Les polítiques a mitjà termini
Les coincidències entre les propostes d’aquest organització empresarial tan influent i el govern no només es troben en els eixos i els continguts de les mesures d’urgència, sinó que, en les propostes a mitjà termini, també hi ha plena concordança.
Entre aquestes mesures, hi consten la reforma del sistema judicial i de la legislació empresarial per afavorir l’agilitat en l’activitat de les empreses, així com la intervenció sobre la formació i el sistema educatiu amb l’objectiu que es valori la figura i el paper de la persona emprenedora i de l’empresa, tot introduint la cultura de l’esforç als programes docents i la de competència entre centres educatius. Per fer-ho, ambdós aposten per millorar els mecanismes de coordinació entre els centres formatius i l’empresa privada.
Altres punts de coincidència entre l’empresariat i el govern es troben en la necessitat d’introduir sistemes de copagament o d’increment de taxes per alguns dels serveis públics i en el fet d’afavorir els processos de concertació i de liberalització de serveis, ja que l’empresariat ho considera com a activitats totalment deficitàries, però també possibles àrees pel negoci privat que, segons aquest sector, ajudarien a la recuperació econòmica.
Quant a la política energètica, els dos coincideixen en la necessària continuïtat de l’energia nuclear i la retallada en els ajuts a formes d’energies renovables. El Círculo, a més, aposta per aprofundir en la liberalització del sector elèctric i per revisar el sistema de tarifes i l’organització del mercat. El discurs d’investidura de Mariano Rajoy reprodueix fil per randa el paràgraf que empra el Círculo a la seva ponència.
L’organització empresarial també aposta per aprofundir el procés de liberalització del sòl, iniciada pel govern d’Aznar amb la llei de 1997. Per últim, el Círculo advoca per la liberalització dels horaris comercials i la relaxació de la legislació per permetre l’obertura de comerços, fet que ja s’està aplicant a la capital de l’Estat, Madrid (governada pel PP) i que s’està estudiant a d’altres comunitats governades pel mateix partit.

Luís de Guindos i el seu passat a Lehman Brothers El nou ministre d’Economia del govern de Rajoy, Luís de Guindos, és un home molt vinculat a l’empresa privada i amb un passat recent ple d’ombres. Va ser representant de Lehman Brothers a l’Estat espanyol i a Portugal des de l’abril de 2006 fins al setembre de 2008, quan l’entitat va fer fallida. Des de llavors, ha estat responsable de Serveis Financers de PriceWaterhouseCoopers (l’empresa més gran del món en volum de facturació de serveis de consultoria, assessoria legal i fiscal i d’inversions), dirigent de l’Instituto Empresa Business School i membre dels consells d’administració d’Endesa, Logista, Banc Mare Nostrum (del qual forma part Caixa Penedès) i Unedisa. Durant el govern d’Aznar, de 2002 a 2004, va ser secretari d’Estat d’Economia, a les ordres de l’actual president de Bankia Rodrigo Rato, l’alt càrrec de la banca més ben pagat, amb un sou anual superior a 2,4 milions d’euros. El seu nomenament com a ministre respon als processos d’integració de persones vinculades a entitats econòmiques amb gran pes internacional als governs europeus. És el cas de Papademos i Monti a les presidències de Grècia i Itàlia respectivament. Tots dos han estat vinculats a Goldman Sachs (GS), una altra de les entitats financeres a qui es fa responsable de la crisi de 2008. Papademos va ser el responsable de GS que va falsejar les dades econòmiques gregues per permetre la seva integració a la UE, mentre que Monti, des de GS, va ajudar a millorar els comptes del país hel·lènic els primers anys de pertinença a l’euro mitjançant productes financers vinculats a l’especulació sobre el deute públic del país. H.C.

CAPITALISME ÉS CRISI

El Círculo de Empresarios, un ‘lobby’ amb gran influència política Nascut el 1977, és una organització empresarial d’àmbit estatal. Als seus documents fundacionals, declara que el seu objectiu principal és “la defensa de la lliure empresa, de la iniciativa privada i de l’economia de mercat” i assumeix el seu paper en la creació d’estats d’opinió favorables a l’empresariat i a les seves necessitats. Està vinculada internacionalment amb agrupacions empresarials de primer ordre als cinc continents, sota la Red Internacional de Organizaciones Empresariales Privadas, amb qui manté trobades anuals. D’aquesta xarxa, en formen part, entre d’altres, el China Institute for Reform and Development, conegut per les seves funcions de *lobby en la transformació de la Xina al capitalisme de mercat; Keizai Doyukai, un *think tank neoliberal japonès; l’NBI a Sud-àfrica, i el CEDA, un *lobby empresarial australià. També el Commitee for Economic Development nord-americà, un dels *think tank més importants del país, que té com a principals mecenes IBM, Toyota, General Motors, General Electric, però també Merrill Lynch, Morgan Stanley, Goldman Sachs i JP Morgan, quatre de les entitats financeres que són les màximes responsables de la crisi de les *subprime. Un altre dels principals mecenes és PricewaterhouseCoopers, el darrer lloc de treball del ministre de Guindos abans del seu nomenament. Als òrgans de direcció del Círculo, hi trobem representants de grans empreses del país. El seu president és Claudio Boada, d’ABANTIA TICSA, empresa especialitzada en grans obres i infraestructures. A les sotspresidències, hi trobem representants de Cartera Industrial REA (societat de participacions i inversions de fons empresarials, entre les quals destaquen Mecalux i Europac), de Seguriber (seguretat privada i sistemes de seguretat) i de DKV assegurances. A la tresoreria, trobem a un representant de Perseo, una societat de capital risc, mentre que, a les vocalies, hi trobem representants de Prosegur, Vueling, Leche Pascual, Ericsson España, Grupo Manpower, COMSA EMTE, J. García Carrión, Telepizza, Ambers & Co XXI (assessorament financer corporatiu), Natixis (banc d’inversions francès i un dels principals prestataris de Florentino Pérez, amb una cartera d’inversions de 500.000 milions d’euros), Merck, Caja de Seguros Reunidos, Ferrovial, ING, Martínez Lage, AllendeSalazar & Brokelmann Abogados (especialitzats en dret de la UE i de la competència), J & A Garrigues i de S.L.P. Arthur D. Little (la consultoria de negocis i gestió més antiga del món). H.C.

 

HERNAN CÓRDOBA MENDIOLA membre de La Ciutat Invisible s.c.c.l. membre del Consell Rector del COOP57 Article publicat al SETMANARI DE COMUNICACIÓ DIRECTA nº 258 a 25 de gener del 2012Veure l’article en PDF

 

EL CÍRCULO DE EMPRESARIOS DICTA A RAJOY

LAS MEDIDAS QUE HA DE TOMAR EL EJECUTIVO

[TRADUCIDO AL CASTELLANO CON GOOGLE TRADUCTOR]

La mayoría absoluta del Partido Popular en el Congreso de los Diputados y la llegada de su líder Mariano Rajoy a la presidencia del gobierno ha sido precedida de una campaña electoral cubierta de un silencio espeso. En campaña, el PP esperaba que el gobierno del PSOE cayera por su propio peso, por una falta intencionada de propuestas políticas o económicas. Con un resultado histórico bajo el brazo, el nuevo gobierno continuó haciendo mutis, aunque dejaba entrever algunas medidas, mientras buscaba en el exterior los apoyos necesarios para impulsar las reformas que constan en su programa oculto. Es en esta gira para mostrar una imagen de seriedad en el exterior, cuando empezaron aparecer, en algunos rotativos europeos y norteamericanos, noticias que nos permitían hacernos una idea de las líneas maestras de la política económica del nuevo gobierno. Las sospechas se confirmaron los consejos de ministros del 30 de diciembre y el 5 de enero, con el anuncio de los primeros recortes del gobierno. Sin embargo, no es hasta el mes de marzo que el gobierno presentará los paquetes de medidas más importantes, coincidiendo con la aprobación de los Presupuestos Generales del Estado.
La situación no es tontería: el déficit del Estado español llega a cifras de entre 45.000 y 60.000 millones de euros (más de dos veces el presupuesto de la Generalitat catalana para todo el 2012), el interés que paga del Estado para las emisiones de deuda pública se ha incrementado más de tres puntos los últimos cuatro años y, este año, deberá hacer frente al pago de más de 300.000 millones en deuda pública y privada, cifra equivalente al 30% del producto Interior Bruto (PIB).

Viejos y nuevos protagonistas de la política económica
Los ministerios económicos han recaído sobre Cristobal Montoro (Hacienda y Administraciones Públicas) y Luis de Guindos (Economía y Competitividad). El primero es un viejo conocido de los gobiernos de Aznar: diseñó, con Josep Piqué, la privatización de las grandes empresas estatales y las políticas de liberalización del suelo que llevaron a los años de excesos inmobiliarios. El segundo, aunque ya ha ejercido un cargo público como secretario de Estado de Economía con el gobierno de Aznar, se encuentra más vinculado a la esfera privada y su función será hacer de correa de transmisión de las voluntades los * lobbies. Una correa, vale decir, que ya funciona a la perfección: la hoja de ruta que quiere implementar el gobierno ha diseñado en los despachos, entre otros, del Círculo de Empresarios. Sólo hay que comparar el discurso de investidura de Rajoy o las disposiciones económicas y fiscales derivadas de los consejos de ministros con las reflexiones del Círculo recogidas en documentos como el publicado el 10 de noviembre de 2011 bajo el título «Un programa de ajuste y crecimiento para en la próxima legislatura «. Incluso, el discurso de investidura, se llegan a parafrasear párrafos enteros de este documento, lo que no es extraña si se sabe que, el 27 de septiembre de 2011, Luis de Guindos fue invitado de honor y ponente en la asamblea de socias del Círculo. En el documento, el * think thank liberal define las medidas de urgencia que tenían que implementar las primeras semanas de mandato como «plan de choque integral y creíble de política de estabilización macroeconómica, (…) que siente las bases de un proceso de crecimiento equilibrado y sostenible «. Así pues, aunque algunas de las medidas aprobadas por el gobierno se separan de su propuesta, como la subida del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas o del Impuesto de Bienes Inmuebles, la hoja de ruta asumido, de momento, es el de las medidas que propone el Círculo y que a continuación analizamos.

El plan de choque del Círculo de Empresarios
El documento plantea tres ámbitos en los que deberían abordar medidas de manera urgente para, después, desarrollar medidas que piensan que deberían implementar a medio plazo. Entre los urgentes, encontramos el adelgazamiento de la administración y la reducción del déficit, la reforma laboral y de las políticas de empleo y la reforma del sistema financiero.

Supresión de administraciones y empresas públicas
En el ámbito del adelgazamiento de la administración pública y la reducción del déficit, las medidas propuestas pasan por la fusión de ayuntamientos o departamentos, el paro de la contratación pública y la congelación o reducción salarial a la función pública. En este ámbito, también proponen el cierre o la privatización de empresas públicas, en especial de televisiones y radios. En el mismo ámbito, se meten medidas como la subordinación del gasto de las autonomías en la previsión de déficit o la supresión de diputaciones bajo la máxima una competencia y una administración. Todas estas medidas fueron anunciadas por Rajoy en el discurso de investidura y se aprobaron los primeros consejos de ministros.

Los sindicatos aceptan la moderación salarial
En cuanto a la reforma laboral, el lobby plantea que se deben vincular los salarios a los resultados de la empresa y no al Índice de Precios al Consumo (IPC). De hecho, esta es una medida que la patronal (CEOE) y los sindicatos (UGT y CCOO) pactaron la madrugada del 20 de enero, en el marco de negociaciones para una nueva reforma laboral. El acuerdo establece que la subida salarial será del 0,5% por el presente año y del 0,6% para el 2012 (por debajo de la subida prevista del IPC) y que los salarios tendrán un componente variable ligado a la productividad. En relación a la negociación de los convenios, se apuesta por hacer prevalecer la negociación empresa por empresa y por abandonar el modelo de convenios generales o sectoriales, lo que, en Cataluña, ya ha sido pactado por Fomento y los sindicatos y que, a escala estatal, también han aceptado los sindicatos mayoritarios. En caso de que esto no fuera posible, apostaban por buscar convenios a nivel estatal y erradicar los autonómicos o provinciales-extremo que ha sido descartado en la negociación-, así como para fomentar la negociación extrajudicial de los conflictos.

Adiós a las restricciones de horas extras
Uno de los puntos fuertes de la reforma laboral que proponen y que los sindicatos han aceptado es la introducción de la flexibilidad y la movilidad funcional como parte inherente de la contratación. Este hecho, muy destacado en el discurso de investidura y aceptado también por CCOO y UGT, implicará que el empresariado pueda disponer de tiempo de trabajo y pueda cambiar las funciones de la parte de plantilla que desee. El Círculo también propone la eliminación de la restricción a las horas extras en el contrato a tiempo parcial, uno de los puntos sobre los que el gobierno tendrá que legislar por decreto. También apuestan por la congelación y flexibilización del Salario Mínimo Interprofesional, que ya ha sido aprobado, y por la posibilidad de que las mutuas arrebaten competencias a la Seguridad Social y puedan gestionar altas y bajas laborales.
Respecto a las políticas de empleo, el Círculo apuesta por la reducción de las prestaciones por desempleo en cantidad y duración y por vincularlas al hecho de no rechazar las ofertas de trabajo. El PP lo anunció el 30-D, pero afirmó que lo legislará el mes de marzo. El lobby propone que las agencias privadas de contratación y las empresas de trabajo temporal (ETT) tengan acceso a las bases de datos del servicio público de contratación-el INEM-para establecer fórmulas de colaboración entre las dos. Declaraciones del gobierno del 16 y 17 de enero apuntan a esta posibilidad. La combinación de estas medidas podría llevar a un escenario en el que una ETT hiciera una oferta de trabajo a una persona perceptora del subsidio por desempleo y, en caso de que fuera rechazada, se pudiera llegar a tramitar la suspensión de la prestación del paro .

Reforma del sistema financiero
Al cierre de esta edición, los trabajos de la comisión que debe tratar las nuevas fases de reestructuración del sistema financiero español siguen en marcha. La finalidad es que los mercados recuperen la confianza en las entidades españolas, una vez-y gracias a la reducción del déficit-los inversores vuelvan a comprar deuda soberana española. Para ello, el Círculo propone profundizar en los procesos de fusión y las absorciones como única opción para que los bancos puedan hacer aflorar las pérdidas derivadas de la pérdida de valor de los productos inmobiliarios que pesan en sus balances sin que el acceso al crédito quede bloqueado, buscando inversiones internacionales. El PP coincide de lleno con las consideraciones del Círculo y añade que hay que trazar un mapa real de la situación financiera española y acelerar los procesos de concentración. Coinciden en que es necesaria la liquidación de las últimas entidades financieras con participación pública y que el Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria actúe como agente para garantizar la viabilidad de las fusiones y para preparar futuras privatizaciones..

Luís de Guindos y su pasado en Lehman Brothers El nuevo ministro de Economía del gobierno de Rajoy, Luis deGuindos, es un hombre muy vinculado a la empresa privada ycon un pasado reciente lleno de sombras. Fue representantede Lehman Brothers en España y en Portugal desde abril de 2006 hasta septiembre de 2008, cuando la entidad quebró.Desde entonces, ha sido responsable de ServiciosFinancieros de PriceWaterhouseCoopers (la empresa másgrande del mundo en volumen de facturación de servicios de consultoría, asesoría legal y fiscal y de inversiones), dirigentedel Instituto Empresa Business School y miembro de losconsejos de administración de Endesa, Logista, Banco Mare Nostrum (del que forma parte Caixa Penedès) y Unedisa.Durante el gobierno de Aznar, de 2002 a 2004, fue secretariode Estado de Economía, a las órdenes del actual presidentede Bank Rodrigo Rato, el alto cargo de la banca mejor pagado, con un sueldo anual superior a 2,4 millones de euros. Su nombramiento como ministro responde a los procesos deintegración de personas vinculadas a entidades económicascon gran peso internacional a los gobiernos europeos. Es el caso de Papademos y Monti a las presidencias de Grecia e Italia respectivamente. Ambos han sido vinculados a Goldman Sachs (GS), otra de las entidades financieras a que se hace responsable de la crisis de 2008. Papademos fue el responsable de GS que falseó los datos económicos griegaspara permitir su integración en la UE, mientras que Monti,desde GS, ayudó a mejorar las cuentas del país helénico losprimeros años de pertenencia a la euro mediante productosfinancieros vinculados a la especulación sobre la deuda pública del país.

CAPITALISME ÉS CRISI

El Círculo de Empresarios, un ‘lobby’ con gran influència política Nacido en 1977, es una organización empresarial de ámbito estatal. En sus documentos fundacionales, declara que su objetivo principal es «la defensa de la libre empresa, de la iniciativa privada y de la economía de mercado» y asume su papel en la creación de estados de opinión favorables a laempresariado ya sus necesidades. Está vinculada internacionalmente con agrupaciones empresariales de primer orden en los cinco continentes, bajo la Red Internacional de Organizaciones Empresariales Privadas, con quien mantiene encuentros anuales. De esta red, forman parte, entre otros, el China Institute for Reform and Development, conocido por sus funciones de lobby en la transformación de China al capitalismo de mercado; Keizai Doyukai, un * think tank neoliberal japonés , el NBI en Sudáfrica, y el CEDA, un lobby empresarial australiano. También el Commitee for Economic Development estadounidense, uno de los * think tank más importantes del país, que tiene como principales mecenas IBM, Toyota, General Motors, General Electric, pero también Merrill Lynch, Morgan Stanley, Goldman Sachs y JP Morgan,cuatro de las entidades financieras que son las máximas responsables de la crisis de las * subprime. Otro de los principales mecenas es PricewaterhouseCoopers, el último puesto de trabajo del ministro de Guindos antes de su nombramiento. Los órganos de dirección del Círculo, encontramos representantes de grandes empresas del país. Su presidente es Claudio Boada, de ABANTIA TICSA, empresa especializada en grandes obras e infraestructuras. En las sotspresidències, encontramos representantes de Cartera Industrial REA (sociedad de participaciones e inversiones de fondos empresariales, entre las que destacan Mecalux y Europac), de Seguriber (seguridad privada y sistemas de seguridad) y de DKV Seguros. En la tesorería, encontramos a un representante de Perseo, una sociedad de capital riesgo, mientras que, en las vocalías, encontramos representantes de Prosegur, Vueling, Leche Pascual, Ericsson España, Grupo Manpower, COMSA EMTE, J. García Carrión, Telepizza, Amberes & Co. XXI (asesoramiento financiero corporativo), Natixis (banco de inversiones francés y uno de los principales prestatarios de Florentino Pérez, con una cartera de inversiones de 500.000 millones de euros), Merck, Caja de Seguros Reunidos, Ferrovial, ING, Martínez Lage, Allendesalazar & Brokelmann Abogados (especializados en derecho de la UE y de la competencia), J & A Garrigues y de SLP Arthur D. Little (la consultoría de negocios y gestión más antigua del mundo). H.C.

 

HERNAN CÓRDOBA MENDIOLA miembro de La Ciutat Invisible s.c.c.l. miembro del Consejo Rector del COOP57Article publicat al SETMANARI DE COMUNICACIÓ DIRECTAnº 258 a 25 de gener del 2012Veure l’article en PDF