I arrenca setembre i com sempre aterrarem amb les nostres paradetes a la diada. El diumenge les persones més matineres ens podran trobar al Fossar de les moreres -on no s’hi enterra cap traïdor però on, cada any, uns quants hi parlamenten i hi fan ofrenes- . Per a la resta, per als més dormilegues, estarem una vegada més, a la Desena Mostra dels Països Catalans al Passeig Lluís Companys. Una mostra autogestionada i que any rera any intenta
aplegar i mostrar la varietat de tasques i temes que toquen els diferents col·lectius i moviments socials d’arreu de la nostra geografia.
Pel que fa a la nostra participació d’enguany, cal destacar que portarem l’exposició: “Memòria Cooperativa. El somni viscut de la cooperació social. Dels orígens cooperatius a la desfeta de 1939”. Un relat de 100m lineals amb fotografies del moviment cooperativista català a partir de l’experiència santsenca, un aspecte fonamental per entendre la genealogia de la revolta del moviment obrer català de finals de segle XIX i principis del XX. La podeu consultar íntegrament clicant aquí. 
Això si, recordeu que mai la virtualitat superarà a la realitat i us emplacem a visitar i gaudir de l’exposició en viu i en directe durant la diada. Tingueu en compte que, donades les seves dimensions tenim poques oportunitats de muntar-la al complet, així que si encara no l’heu visitat o ho heu fet parcialment el diumenge és el vostre dia.
Allà mateix i durant tota la jornada també hi tindrem dues parades: una que constarà dels productes habituals de la nostra botiga (novetats en roba infantil, últimes adquisicions en llibres, les samarretes de sempre i la mooncup). I una altra, on farem especial difusió del nostre projecte editorial amb les dues novetats vigents, l’èxit més punk de l’escena, Que pagui Pujol! I la manufactura artesanal de recerca històrica de la casa: Les cooperatives obreres de Sants.
Aquest és un any difícil dins una època esquerpa, gairebé 600.000 persones estan a l’atur a Catalunya i la major part són gent jove. La tendència a la financiarització de l’economia i l’augment exponencial de l’endeutament total (famílies, empreses i governs) han propiciat que la situació estigui lluny d’arreglar-se, les sortides siguin ben poques i l’avenir, descoratjador. Amb aquest panorama, les retallades i l’ofensiva neoliberal del govern de Convergència no semblen presagiar futurs millors. A sobre, els de sempre ens verteixen més gasolina al foc amb les retallades cap a la normalització de la nostra llengua. Si la burgesia espanyola sempre pretén imposar la uniformització i submissió sota el seu jou, la burgesia catalana, amb el seu esperit típicament sucursalista, tant sols pretén que acatem la seva subordinació i dependència respecte al capitalisme internacional. Tot dependrà de la nostra habilitat tàctica per esquivar aquesta pinça de classe.
Sembla que tots plegats no han entès que el que ens ha portat a la crisi és la pròpia dinàmica d’apogeu del capitalisme financer que va començar amb els governs neoliberals de finals dels 80 i principis dels 90. Sembla que no s’adonin de que no es fen cas als mercats internacionals, ni al FMI que ens en sortirem d’aquesta. Sembla que no se n’adonin o millor, que no vulguin adonar-se’n, perquè el que tenen és molta por de perdre el seu tren de vida i que el que s’acabi retallant siguin els seus beneficis.
Cal plantejar una alternativa global de model de país, una altra manera de fer les coses econòmicament, energèticament i sobretot política i socialment. I mentre les classes d
ominants decideixin seguir fent-se l’orni, nosaltres els seguirem combatent. A els plaçes, a les assemblees, als CAPS, a les escoles, a les cooperatives, als centres socials. Insistint i demostrant amb la transformació de la nostra vida quotidiana que hi ha una altra via per on encaminar la situació.
Després de la primavera d’indignació arribarà la tardor calenta. Salut i Visca la Terra
