«Què són tantes i tantes places obertes? Un espai d’anonimat, un forat negre. L’autoorganització de la força col·lectiva. La invenció concreta i pràctica d’un altre món. D’una altra forma de viure, de pensar, i d’estimar. Això és el que fa més por al poder ja que no pot controlar-lo. Aquesta força de resistència i creativa que s’expressa en les nombroses frases inventades, en les converses i discussions, en assemblees multitudinàries, en les cuines, a cada racó. Encara que introdueixin policies per a detenir-nos quan els convinga. O periodistes per a preguntar-nos ¿què voleu? ¿qui són els vostres portaveus? O experts i tertulians, pensadors barats d’estar per casa, pagats per a desactivar qualsevol força col·lectiva que pugui néixer. No. Mai sabran qui som. Per això tremolen».
