|
Invisibles… ja ha arribat la primavera!!
Tot just païts els calçots i els primers raigs solars, rebrota i verdeja el paisatge.
I en aquest reviscolar, les bèsties humanes surten dels caus, poblant sorollosament els carrers i les places.
És temps d’intensificació de les relacions, de les ganes de posar en comú la vida mateixa,
de l’aprenentatge i de l’intercanvi recíproc.
I arriba la diada, el 23 d’abril, el dia dels llibres i les roses,
la jornada dels amants i dels lletraferits, aquella que alguns anomenen Sant Jordi.
Des de La Ciutat invisible, un any més, us incitem a treure la fera ferotge
que portem a dins per rebel·lar-nos un cop més contra el que representen tots els Sant Jordis de la història (l’honor patriarcal i la glòria dominant dels vençedors).
És l’hora de despertar com un volcà adormit que comença a revifar després d’una llarga hivernació.
Són temps de devenir belles… però punxegudes, però perilloses com roses.
Per nosaltres, llibreters, també són temps de llibres. Com cada abril,
una mica al marge de la sobreproducció de la febre editorial,
intentem garbejar una mica entre les novetats per fer una primera tria
entre el cafarnaüm sobreestimulant de títols.
Més enllà d’aquest primer filtratge, òbviament, la tria us correspon a vosaltres.
Una novel·leta per passar l’estona?
Un experiment literari de primer ordre?
Un assaig demolidor sobre el sistema capitalista i la crisi actual?
Un bon treball de construcció de discurs crític?
Un per rememorar velles lluites?
O potser: La última sobre decreixement?
El darrer crit de la teoria queer?
Alternatives en educació?
O un llibre-descoberta pels fiets i fietes?
|
|
Faltava una setmana per la catàstrofe nuclear de Fukushima,
quan casualment ens va caure a les mans un llibret amb una entrevista a Günther Anders, publicada pel Centro de Documentación Crítica, amb el títol:
Estado de Necesidad y legítima defensa (Violencia si, o no).
No es tracta de cap novetat, l’edició és de 2008, però els fets han tornat a fer essencial aquesta lectura posant-la de rabiosa actualitat. A més, la publicació en castellà per primera vegada
dels dos volums d’una de les seves obres més importants,
La obsolescencia del hombre per l’editorial Pre-Textos,
si constitueixen una novetat interessantíssima per qualsevol persona que li interessi la filosofia. [llegir més]
|
|
Volem fer un petit homenatge, un record per un personatge extraordinari de la nostra història. Florencio Pla Messeguer, pastor i maqui, animal de muntanya, indígena dels Ports. Perquè malgrat les adversitats va saber viure dignament una vida a contracorrent. Nascut amb una sexualitat indefinida, sa mare la va anomenar Teresa, va créixer com a Tereseta, Teresota, fins que recluïda a les muntanyes va conèixer als maquis amb qui per primera vegada a la vida es sentiria respectada vestint-se com a home adoptant el nom de Florenci o Durruti.
Ens volem fixar en un parell de llibres que en parlen de la vida d’aquest transgènere crescut en un món que no comprenia aquest vocable de nova creació: La Pastora. Del monte al mito d’editorial Antinea i Dónde nadie te encuentre/On ningú et trobi novetat d’aquest Sant Jordi publicada per Destino.
[llegir més]
|
|
 |
Per algú que li agradi la bona literatura en català vet aquí una lectura imprescindible. Escrit amb frases curtes despullades d’ornaments innecessaris. Articulada a mode gairebé d’història mínima. Punt seguit rere punt seguit, l’autor ens obsequia amb un repertori d’oracions de brillant contundència, que tallen finament el relat amb la punta delicada d’un bisturí. Entrecreuament d’imatges i de veus narradores, salts de temps en poques línies, simultànietat de velocitats narratives.
La sensació és que Eduard Márquez ens podria explicar qualsevol història, mentre ens l’expliqués d’aquesta manera. [llegir més]
|
|
El punt de partida és una situació extrema, absurda, desconcertant: el protagonista vol fer volar pels aires l’avió que està a punt d’agafar, i arriba a l’aeroport amb certa antel·lació per posar sobre paper les seves reflexions d’última hora. A poc a poc, us anireu endinsant en la lògica de l’absurd nothombià, en el particular humor i univers de l’autora. Tot i que la trama no està del tot ben resolta -la decepció amorosa, el cansament vital i la follia de venjança resulten llocs excessivament comuns-, aquest desequilibri es compensa, potser, amb tocs d’humor, llenguatge espontani i directe, i algunes referències al procés d’escriptura, així com els raonament obsessius propis de Nothomb.[llegir més]
|
|
 |
L’epicentre d’aquesta novel·la gira en torn dos estudiants de filosofia perpetus i politoxicòmans, habitants d’una caseta situada en una carreró de Vallcarca el 2017. En principi, atrapats en una vida ataràxica, resten alïens als canvis urbanístics i socials que pateix el barri. Amb grans dosis d’humor, lucidesa i ironia, l’autor ficciona o, més aviat, dibuixa el futur més immediat d’una Barcelona transmutada, finalment, en “la millor botiga del món”, en el parc temàtic per a guiris, on Guàrdia de la Urbanitat controla que els nens i nenes esdevinguin ciutadans cívics i complidors. De sobte, fenòmens estranys començen a trencar la pau social del barri, una mena de gólem sorgeix de les ombres emanat de les contradiccions de la perfecció i de les ments perturbades dels seus creadors. Una novel·la intel·ligent, d’humor finíssim i rerefons polític exquisit. [llegir més]
|
|
La guaiaba és una fruita tropical valorada per les seves propietats nutritives. En destaquem, sobretot, el seu poderós efecte afrodisíac, al qual diferents cultures han fet referència des de fa segles, tot i no estar provat científicament. Aquest fruit suggeridor és el nexe d’unió d’aquest recull de relats breus. El gust, la olor i la polpa de la guaiba causen estralls a la vida quotidiana dels diferents protagonistes: una colònia de perfum irresistible que desperta passions insospitades; una al·lèrgia mortal de magnitud insòlita i origen desconegut; uns preservatius absolutament desitjables; un ritual ancestral de sexe col·lectiu en una remota illa del Pacífic… [llegir més]
|
|
 |
La idea de mitopoiesi ens ha vingut repetidament al cap llegint La memoria de los vencidos, que Michel Ragon publicà a França el 1990, i que ara l’editorial La Oveja Roja acaba de publicar en castellà. Ragon (1924), autor prolífic, proletari autodidacte, que ha escrit des d’urbanisme a les avantguardes artístiques, amb aquesta novel·la afronta els grans mites revolucionaris del segle XX europeu. Els anarquistes francesos, tant insurreccionals com Bonnot, com els anarcosindicalistes de principis del segle; la Revolució Russa, aquella gran esperança pels i les treballadores europees que acabà en desastre totalitari; la revolució inacabada dels carrers barcelonins del 36; el maig francès… són viscuts a partir de l’experiència vital i política de Fred Barthélemy, un infant vagabund al Paris de 1900 que es fa adult i vell amb el segle. [llegir més]
|
|
Novetat editorial presentada per Empúries en català i per l’editorial Alfabia en castellà amb la que Vann descendeix a les tenebres i als racons més foscos de la solitud de l’home modern desgastat, a la seva desesperació i als seus infructuosos esforços de refer-se a si mateix. Amb molts paral·lelismes amb El Resplandor, Vann ens porta a una nova història que ens mostra l’infern que es pot obrir en un paradís gelat quan els plans idílics es trenquen i la cordura passa a ser quelcom tant difícil de trobar com els brins de sol a Sukkwan Island. [llegir més]
|
|
|
La idea de mitopoiesi ens ha vingut repetidament al cap llegint La memoria de los vencidos, que Michel Ragon publicà a França el 1990, i que ara l’editorial La Oveja Roja acaba de publicar en castellà. Ragon (1924), autor prolífic, proletari autodidacte, que ha escrit des d’urbanisme a les avantguardes artístiques, amb aquesta novel·la afronta els grans mites revolucionaris del segle XX europeu. Els anarquistes francesos, tant insurreccionals com Bonnot, com els anarcosindicalistes de principis del segle; la Revolució Russa, aquella gran esperança pels i les treballadores europees que acabà en desastre totalitari; la revolució inacabada dels carrers barcelonins del 36; el maig francès… són viscuts a partir de l’experiència vital i política de Fred Barthélemy, un infant vagabund al Paris de 1900 que es fa adult i vell amb el segle. [llegir més]
|
|
El grup valencià Obrint Pas ens sorpren amb aquest nou treball. Un llibre/disc conceptual, editat en col·laboració amb Edicions Bromera, on una vintena d’importants figures del periodisme, la literatura i la música, reflexionen sobre les cançons i les situacions que suggereixen. Signatures com ara Manuel Baixauli, Isabel-Clara Simó, Marc Granell, Eduardo Galeano, Santiago Alba, Gemma Pasqual, Vicent Partal o David Segarra, i músics com Pau Alabajos, Cesk Freixas o Josep Nadal conformen un llibre sorprenent i commovedor. [llegir més]
I com ja us anunciàvem la setmana passada els tindrem amb nosaltres el proper 23 d’abril signant exemplars a la paradeta de La Ciutat Invisible a les Rambles, entre Escudellers i plaça Reial.
|
|
|
