El punt de partida és una situació extrema, absurda, desconcertant: el protagonista vol fer volar pels aires l’avió que està a punt d’agafar, i arriba a l’aeroport amb certa antel·lació per posar sobre paper les seves reflexions d’última hora. A poc a poc, us anireu endinsant en la lògica de l’absurd nothombià, en el particular humor i univers de l’autora.
Tot i que la trama no està del tot ben resolta -la decepció amorosa, el cansament vital i la follia de venjança resulten llocs excessivament comuns-, aquest desequilibri es compensa, potser, amb tocs d’humor, llenguatge espontani i directe, i algunes referències al procés d’escriptura, així com els raonament obsessius propis de Nothomb.
