Homenatge a quatre mans, de l’escriptor mexicà Paco Ignacio Taibo II i el Subcomandant zapatista Marcos a la novel•la negra i de retruc a la figura de Manuel Vázquez Montalbán. La trama de la història es vertebra al voltant d’un doble encreuament sincrònic i simbòlic entre la ciutat, el monstruo, el DF i les comunitats zapatistes de Chiapes. Mentre a la primera hi ha detectius, a la segona comissions d’investigació; si al DF hi ha casos, a les comunitats passen cosas, de la mateixa manera que només a la ciutat hi ha ciutadans. Tot això enmig d’un desconcertant desdoblament, amb ressonàncies de cert realisme màgic, entre la vida i la mort, on la presència d’alguns morts incòmodes va generant el diàleg entre vius que desencadena la narració. Al voltant d’aquests dos móns, encarnats per Héctor Belascoarán -detectiu privat ja present en altres novel•les de Taibo II-, i per Elías Contreras – comissió d’investigació del EZLN- se’ns expliquen diferents casos i cosas, on no deixa de reflexar-se la lluita dels de Baix contra El Mal i Los Malos de Dalt, així com un repàs complert al ja- de por si– funcionament putrefacte de les clavegueres de l’estat mexicà.
Escrita amb un mexicà quasi-parlat, la història té tocs surrealistes i autocrítics, que susciten més que algun somriure en la seva lectura, i la fa molt recomanable a qualsevol persona més enllà de les preferències cap a novel•les d’aquest gènere.
“Y si ves al Sup dile que ya se deje de mamadas de cuentos y novelas, que ya nos diga qué sigue…” 
Homenatge a quatre mans, de l’escriptor mexicà Paco Ignacio Taibo II i el Subcomandant zapatista Marcos a la novel•la negra i de retruc a la figura de Manuel Vázquez Montalbán. La trama de la història es vertebra al voltant d’un doble encreuament sincrònic i simbòlic entre la ciutat, el monstruo, el DF i les comunitats zapatistes de Chiapes. Mentre a la primera hi ha detectius, a la segona comissions d’investigació; si al DF hi ha casos, a les comunitats passen cosas, de la mateixa manera que només a la ciutat hi ha ciutadans. Tot això enmig d’un desconcertant desdoblament, amb ressonàncies de cert realisme màgic, entre la vida i la mort, on la presència d’alguns morts incòmodes va generant el diàleg entre vius que desencadena la narració. Al voltant d’aquests dos móns, encarnats per Héctor Belascoarán -detectiu privat ja present en altres novel•les de Taibo II-, i per Elías Contreras – comissió d’investigació del EZLN- se’ns expliquen diferents casos i cosas, on no deixa de reflexar-se la lluita dels de Baix contra El Mal i Los Malos de Dalt, així com un repàs complert al ja- de por si– funcionament putrefacte de les clavegueres de l’estat mexicà.
Escrita amb un mexicà quasi-parlat, la història té tocs surrealistes i autocrítics, que susciten més que algun somriure en la seva lectura, i la fa molt recomanable a qualsevol persona més enllà de les preferències cap a novel•les d’aquest gènere.
“Y si ves al Sup dile que ya se deje de mamadas de cuentos y novelas, que ya nos diga qué sigue…”
