El decreixement és un corrent de pensament i un moviment que pretén reunir sota un paraigües comú totes aquelles lluites i reivindicacions ja existents que intenten oferir una resposta coherent a la direcció suïcida que comporta la fe en el creixement econòmic continu; alhora, vol posar sobre la taula la impossibilitat de produir i consumir sempre més. Un moviment que intenta trobar solucions a una part dels desastres i el sofriment ocasionats per l’actual sistema-model planetari, basat, entre moltes altres coses, en la violència, la injustícia, l’agreujament de les crisis ecològiques, energètiques i socials. La filosofia de fons del Decreixement proposa retrobar la multidimensionalitat humana, tornar a prendre les rendes de les nostres pròpies decisions. Al mateix temps, prendre consciència dels límits i les escales, per tal de poder-nos organitzar col·lectivament per intentar posar en pràctica experiències i iniciatives. Implementant les propostes decreixentistes, li tallem les ales a un bon nombre d’elements de manipulació i devastació que promouen els poderosos i, alhora, reaprenem a tenir el poder sobre les nostres vides amb autonomia i autogestió. El decreixement posa èmfasis en tornar a l’àmbit local les múltiples relacions existents (econòmiques, de producció, de consum, energia, etc…) i, també, en les relacions comunitàries; és a dir, sortint de l’individualisme dominant i refer el suport mutu entre els veïns i veïnes per cobrir les necessitats bàsiques tant materials com immaterials.
El decreixement és un corrent de pensament i un moviment que pretén reunir sota un paraigües comú totes aquelles lluites i reivindicacions ja existents que intenten oferir una resposta coherent a la direcció suïcida que comporta la fe en el creixement econòmic continu; alhora, vol posar sobre la taula la impossibilitat de produir i consumir sempre més. Un moviment que intenta trobar solucions a una part dels desastres i el sofriment ocasionats per l’actual sistema-model planetari, basat, entre moltes altres coses, en la violència, la injustícia, l’agreujament de les crisis ecològiques, energètiques i socials. La filosofia de fons del Decreixement proposa retrobar la multidimensionalitat humana, tornar a prendre les rendes de les nostres pròpies decisions. Al mateix temps, prendre consciència dels límits i les escales, per tal de poder-nos organitzar col·lectivament per intentar posar en pràctica experiències i iniciatives. Implementant les propostes decreixentistes, li tallem les ales a un bon nombre d’elements de manipulació i devastació que promouen els poderosos i, alhora, reaprenem a tenir el poder sobre les nostres vides amb autonomia i autogestió. El decreixement posa èmfasis en tornar a l’àmbit local les múltiples relacions existents (econòmiques, de producció, de consum, energia, etc…) i, també, en les relacions comunitàries; és a dir, sortint de l’individualisme dominant i refer el suport mutu entre els veïns i veïnes per cobrir les necessitats bàsiques tant materials com immaterials.
