1909, Barcelona. És dilluns, 26 de juliol de 1909, a la ciutat comença una vaga general per tal d’impedir l’embarcament dels reservistes amb destinació cap a la guerra del Marroc. El primer objectiu del Comitè de vaga? Apoderar-se de les fàbriques. Però, el patronal imposa el tancament i la vaga s’estén a tots els barris. Els obrers, partint dels seus centres de reunió, dels sindicats, ateneus i cooperatives, prenen els carrers enfrontant-se a l’exèrcit. A la tarda s’assalten les primeres comissaries, s’alliberen els presos i es cremen els arxius policials. S’ataquen estacions de ferrocarril, es tallen les línies telefòniques i les telegràfiques. Al dia següent, la insurrecció s’estén. Per tota la ciutat es construeixen centenars de barricades, segueixen els assalts comissaries i edificis oficials, i comença la crema de convents, així com tota mena d’edificis religiosos. Les expressions de ràbia antimilitarista anticlerical es prolonguen durant dos dies, la violència iconoclasta es desferma, es cremen 12 esglésies, 40 convents i 33 escoles. Fins que arriba la cavalleria i la flama es dilueix. Al llarg de la setmana la insurrecció perd el pols. Els morts? 119. 104 insurrectes, 8 entre policies i militars, 4 de la creu roja i només 3 del clergat. La repressió? Brutal. 1725 detencions, 990 a la presó i 17 condemnats a mort. Entre els afusellats Ferrer y Guàrdia, cap de turc, gran impulsor de l’escola moderna i racionalista. En quin context social i polític es va desfermar la revolta? Qui era Mateo Morral? Com es van desenvolupar els fets? Que s’amagava darrera la ràbia incendiaria d’esglesies i convents? Com es va portar a terme la repressió? Quines formes de vida s’enfrontaven a banda i banda de la barricada? Són alguns dels interrogants que van quedar d’aquell estiu calent, del que avui fa cent anys i que aquest llibre intenta respondre
1909, Barcelona. És dilluns, 26 de juliol de 1909, a la ciutat comença una vaga general per tal d’impedir l’embarcament dels reservistes amb destinació cap a la guerra del Marroc. El primer objectiu del Comitè de vaga? Apoderar-se de les fàbriques. Però, el lock–out patronal imposa el tancament i la vaga s’estén a tots els barris. Els obrers, partint dels seus centres de reunió, dels sindicats, ateneus i cooperatives, prenen els carrers enfrontant-se a l’exèrcit. A la tarda s’assalten les primeres comissaries, s’alliberen els presos i es cremen els arxius policials. S’ataquen estacions de ferrocarril, es tallen les línies telefòniques i les telegràfiques. Al dia següent, la insurrecció s’estén. Per tota la ciutat es construeixen centenars de barricades, segueixen els assalts comissaries i edificis oficials, i comença la crema de convents, així com tota mena d’edificis religiosos. Les expressions de ràbia antimilitarista i anticlerical es prolonguen durant dos dies, la violència iconoclasta es desferma, es cremen 12 esglésies, 40 convents i 33 escoles. Fins que arriba la cavalleria i la flama es dilueix. Al llarg de la setmana la insurrecció perd el pols. Els morts? 119. 104 insurrectes, 8 entre policies i militars, 4 de la creu roja i només 3 del clergat. La repressió? Brutal. 1725 detencions, 990 a la presó i 17 condemnats a mort. Entre els afusellats, Ferrer y Guàrdia, cap de turc, gran impulsor de l’escola moderna i racionalista. En quin context social i polític es va desfermar la revolta? Qui era Mateo Morral? Com es van desenvolupar els fets? Que s’amagava darrera la ràbia incendiaria d’esglesies i convents? Com es va portar a terme la repressió? Quines formes de vida s’enfrontaven a banda i banda de la barricada? Són alguns dels interrogants que van quedar d’aquell estiu calent, del que avui fa cent anys i que aquest llibre intenta respondre
