Èxit de públic de la gira de presentació

Amb més de la meitat de la primer edició venuda el primer mes, el calendari de presentacions del primer treball de Joni D. i de La Ciutat Invisible Edicions arriba a la seva fi.
Les 20 presentacions realitzades durant el mes de novembre, d’Elx a la Bisbal, i de Cornellà a Sallent, han comptat amb una participació mitjana d’unes 20 persones. Llibreries, ateneus, cases okupades, bars i locals socials han estat l’escenari de les xerrades, que han esdevingut un veritable punt de trobada emotiu entre vells punks i gent jove, un homenatge a la gent que va viure l’època i un traspàs del llegat a les noves generacions activistes.

Les presentacions han tingut forçà ressò a la premsa convencional i mitjans alternatius. En els següents enllaços trobareu alguns documents sonors i el dossier de premsa que hem elaborat:

Podeu consultar el recull de premsa de les presentacions del llibre arreu de territori.

Recull de premsa Que pagui Pujol!

Entrevistes a la ràdio:

Tot Bisbal

Vídeo sencer de la presentació de «Que pagui Pujol»

per gentilesa de : http://okupemlesones.org/

ESPAI OBERT . 2 DE NOVEMBRE 2010

“Què pagui pujol!” és un relat viscut i trepidant, amb noms i cognoms, i d’alt contingut batallant. Una crònica plena de referències musicals i localitzada a espais mítics de la capital catalana, molts d’ells desapareguts i esborrats de la memòria oficial, d’una ciutat en constant lluita per fer desaparèixer tot rastre de disidència.

Un collage narratiu que combina la recerca històrica i autobiogràfica, amb un acurat esforç per retractar el moviment punk de principis dels 80, a partir de fotografies, cartells i octavetes, fanzines i retalls de premsa.

El protagonista del llibre és el propi autor: un Joni D. adolescent i punk, que ens condueix des de l’irreverent escena musical alternativa i les primeres okupacions, fins a les mobilitzacions autònomes en contra de l’OTAN i el servei militar.

La història de deu anys que comença amb les primeres emissions de les ràdios lliures, i acaba amb el naixement de diversos projectes autogestionaris vinculats als moviments socials barcelonins.

Un treball militant i resistent que ens mostra el pes i la significació de les contracultures urbanes, tot qüestionant l’estratègia de l’amnèsia orquestrada durant la Transició.