El procés de Montjuïc. B
arcelona al final del segle XIX.
El procés de Montjuïc ens acosta a un dels tants períodes on la lluita de classes ha protagonitzat la història de la nostra ciutat. En aquest cas, a finals del segle XIX, quan el moviment obrer anarco-col·lectivista (partidari de l’organització sindical) perd pistonada davant els grups d’afinitat anarco-comunistes, més favorables a una acció individual que no exclogui l’ús de la violència: la propaganda pel fet. L’autor es centra en els atemptats més sonats de la Barcelona coneguda com a Rosa de Foc o la ciutat de les bombes. El del santsenc Paulí Pallás (vivia al carrer Salou) contra el general Martínez Campos, a qui li llençà dues bombes orsini al seu pas per la Gran Via, el 24 de setembre de 1893. El que esventrà el Gran Teatre del Liceu el 7 de novembre de 1893, atribuit a Santiago Salvador. I el del carrer Canvis Nous, el 7 de juny de 1896. Tots ells generaren una terrible repressió, massiva i indiscriminada, cap a centenars d’obrers llibertaris, que patiren empresonaments, tortures i execucions en el tètric escenari del Castell de Montjuïc.
