La història de l’anarquisme a l’Estat espanyol va molt més allà de centenària CNT i de capçaleres com Tierra i libertad o Solidaritat Obrera, o de l’imaginari format al voltant de les fotografies de milicians en la guerra civil.
El darrer treball de l’autora aborda no només el transcórrer polític de l’anarquisme en aquests cent anys, amb un ampli apartat dedicat a la transició espanyola; també reflecteix la història d’una sociabilitat i un projecte d’associacionisme obrer singular. La història de les lluites, de les pràctiques quotidianes de la vida en anarquia, de les escoles racionalistes i d’una concepció de la sexualiat alliberada. Així com de l’excursionisme, el naturisme, l’esperantisme o el moviment cooperatiu, i la formació de tot un imaginari simbòlic i cultural amb les seves cançons i els seus mites.
Tot un esforç i homenatge als i les anarquistes anònimes, que semblen condemnats a l’oblit. Una cruel paradoxa, tenint en compte que en la historiografia europea contemporània han aparegut investigacions on aquesta història silenciosa no només és valorada, sinó que esdevé la clau per a la interpretació de fets primordials en la història general.
