Amb la tardor arriba el fred, les ganes d’estar a casa i aprofitar per treure la pols de contes i llibres que tenim pendents. També és una bona època per adquirir-ne de nous i aprendre i somiar amb noves pàgines que ens transportin a altres llocs i sensacions. Aquesta setmana us presentem tres novetats per als més petits i petites de la casa: un sobre memòria històrica, un altre sobre l’alletament (que també farà les delícies de mares i pares) i un altre sobre la dificultat de trobar les sabates adequades per sortir a caminar. Som-hi!
La FesTeta, Míriam Tirado i Joan Turu (El Cep i la Nansa edicions, 2017)
La Noah és una nena que li agrada molt mamar i troba que la llet de la seva mare fa un gust extraordinari. El fet de mamar li proporciona un nuvolet petit que la fa sentir molt i molt bé: un nuvolet de cotó fluix on s’hi està comodíssima i del qual no vol allunyar-se. El fet de descobrir que el nuvolet també l’acompanya quan juga amb el seu pare o quan la seva padrina l’acarona és el moment ideal per fer la FesTeta, una idea que la seva mare li explica molt detalladament. A la festa, amb un gran pastís de xocolata, podran celebraran tot el temps que ha tengut per mamar i per recordar que el nuvolet no marxarà, perquè ja el porta al cor.
Un conte molt interessant i tendre per explicar als nens i nenes com fer el deslletament i com explicar-los que la confortabilitat que els dona la podran trobar, de manera diferent, a altres moments.
Mexique. El nom del vaixell, María José Ferrada i Ana Penyas (Libros del Zorro Rojo, 2017)
El 27 de maig de 1937, ara fa 80 anys, un grup de 456 infants fills i filles de republicans van embarcar al vaixell Mexique, que va sortir de Burdeus cap a Mèxic. Un viatge que els havia de protegir de l’horror de la Guerra Civil i que havia de suposar unes vacances una mica llargues. En aquest conte les autores ens transporten a un vaixell ple de criatures i de preguntes, amb unes il·lustracions fosques però precioses que són capaces d’emocionar i transportar qualsevol a un indret desconegut: l’exili. Quan la teva família es transforma en una nena d’onze o dotze anys que es diu Clara, quan les cançons es guarden a les butxaques, quan les llàgrimes s’apleguen a mocadors i l’endemà són retornades a la mar. I de portar la guerra a la maleta.
Material molt sensible i preciós que farà plorar a més d’un i d’una i que ens recorda com la memòria és clau per no perdre de vista el futur. Per no repetir atrocitats i capítols d’una història que mai no hauria d’haver succeït.
Sortir a caminar, Germán Machado i Martín Romero (A buen paso, 2017)
Us ha costat mai triar un parell de sabates? Al protagonista d’aquest conte sí, tant com caminar cap enrere amb unes xancletes o quan el vent sacseja el paraigua i se li entelen les ulleres. Les il·lustracions aprofiten les formes de diferents tipus de sabates per representar les pors i dubtes que poden sorgir a un nen o nena alhora d’enfrontar-se a situacions quotidianes i utilitza uns colors i composicions molt adequades per no perdre la vista del llibre.
La lliçó més important del conte, però, és que, un cop triades les sabates, el resultat és que hem triat sortir a caminar… I sortim!
