Tot i que aquesta excel·lent i trepidant novel·la pas parla exactament del fet migratori, els gitanos sempre han sigut els migrants per excel·lència, abocats a la migració permanent del nomadisme. La història comença quan en Ramonet, un manouche de frontera transpirenaica decideix retornar a la vida ambulant de la seva infància. Llavors tota la familia agafa els bàrtols, lloguen un camió i au…Carretera i manta. Interaccions insòlites i focs de camp sota els estels, un constant espetegar entre la cultura sedentària hegemònica i la impossibilitat de fer una vida nòmada. Brillant utilització d’una llengua viva, agitanada i plena de galicismes caló, que es guarda pas d’utilitzar el «No» com a negació en tota la novel·la.
