Comunicat de suport al CSOA Can Vies
L’endemà del desallotjament de Can Vies, al barri ens vam llevar amb la síndrome del membre amputat. A hores d’ara, el dolor per haver perdut una part essencial del nostre cos resulta insuportable. Ens han pres un espai on moltes, moltíssimes de nosaltres, ens hem conegut i hem après a autoorganitzar-nos, celebrant les petites victòries i aguantant les derrotes, practicant el suport mutu i aprenent a fer política amb les pròpies mans. Un espai d’autonomia que ens ha fet la comunitat heterogènia que som, un nosaltres que ara desborda les quatre parets del centre social per escampar-se arreu, expressant la dignitat rebel dels barris i també la caducitat del règim heretat del 78.
Durant els darrers dies, els veïns i veïnes, les entitats i persones de les diferents generacions que hem omplert Can Vies al llarg de disset anys, ens hem apropat al centre social per contemplar compungits -amb una mescla de ràbia, dolor i fàstic-, com l’estan enderrocant per deixar-hi un solar. Un altre forat inútilment buit que se sumarà al deteriorament de la zona i al despropòsit urbanístic provocat per les obres eternes del TAV, el cobriment de les vies, la reforma de l’estació de metro i del mercat.
Des de La ciutat invisible ens volem sumar a les mostres de suport al projecte de Can Vies, un centre social autogestionat arrelat a l’entorn, àmpliament legitimat socialment i amb clara vocació de transformació social, i que ha tingut sempre com a premissa de partida, la defensa de la comunitat i el veïnat per damunt de tot. També volem denunciar públicament l’atac que vam rebre a la oficina que compartim amb el periòdic La Directa per part de la patrulla 0071 dels Mossos d’Esquadra el dia del desallotjament. La represàlia infantil d’assetjar un mitjà de comunicació i una cooperativa autogestionada diuen molt de la política del terror i del model de país que es vol construir amb l’ajuda de les seves forces d’ (in) seguretat, contra les quals proclamem el nostre odi etern. Volem agrair les infinites mostres de suport que estem rebent. Ens emociona veure com l’espurna de Can Vies ha encès la protesta no només als barris de Barcelona, sinó també a moltes viles a Girona, Lleida, Tarragona, València… La lluita continua, l’#EfecteCanVies, la #PrimaveraSants està traspassant els límits del barri per escampar-se arreu i recollir el descontent d’aquest règim governat per la devastació i la por. La solidaritat és la tendresa dels barris i la nostra millor arma. Ens veiem als carrers!
La pressió de la direcció de TMB i la prepotència de Jordi Martí i CIU ens han portat a la situació actual i a la irreversibilitat de l’enderroc com a punt i final per a qualsevol mena d’entesa. Malgrat les advertències, el regidor ha fet cas omís a les conseqüències d’una acció estèril i aquest fet marcarà la seva carrera política per sempre. Sens dubte, la història l’assenyalarà com a responsable d’aquest desallotjament, d’amputar-nos un membre, un espai d’organització, lluita i sociabilitat. No han entès que l’experiència acumulada i la memòria compartida no es poden enderrocar! Els veïns i les veïnes ens encarregarem que la memòria política el persegueixi per sempre! I allà on s’amagui, li ho recordarem.
Per tot això exigim: 1) La paralització immediata de l’enderroc i el retorn de la possessió als seus usuaris legítims. 2) La dimissió immediata de Jordi Martí, a qui nomenem com a persona non grata al barri. 3) L’absolució de tots els detinguts i detingudes, la reparació moral a tots els ferits i la rectificació pública dels responsables del desallotjament garantint l’autogestió del centre social.
[En castellano]
Al día siguiente del desalojo de Can Vies, en el barrio nos levantamos con el síndrome del miembro amputado. En estos momentos, el dolor por haber perdido una parte esencial de nuestro cuerpo resulta insoportable. Nos han robado un espacio donde muchas, muchísimas de nosotras, nos hemos conocido y hemos aprendido a autoorganizarnos, celebrando las pequeñas victorias y soportando las derrotas, poniendo en práctica el apoyo mutuo y aprendiendo a hacer política con nuestras propias manos. Un espacio de autonomía que nos ha hecho la comunidad heterogénea que somos, un nosotras que ahora desborda las cuatro paredes del centro social para difundirse por todas partes, expresando la dignidad rebelde de los barrios y también la caducidad del régimen heredado del 78. Durante los últimos días, los vecinos y vecinas, entidades y personas de las diferentes generaciones que hemos llenado Can Vies a lo largo de diecisiete años, nos hemos acercado al centro social para contemplar compungidas – con una mezcla de rabia , dolor y asco -, como lo están derrocando para dejar un solar. Otro agujero inútilmente vacío que se sumará al deterioro de la zona y al despropósito urbanístico provocado por las eternas obras del TAV, el cubrimiento de las vías, la reforma de la estación de metro y la del mercado.
Desde La Ciutat Invisible nos queremos sumar a las muestras de apoyo al proyecto de Can Vies, un centro social autogestionado arraigado en el entorno, ampliamente legitimado socialmente y con una clara vocación de transformación social, cuya premisa de partida ha sido siempre la defensa de la comunidad y el vecindario por encima de todo. También queremos denunciar públicamente el ataque que recibimos en la oficina que compartimos con el periódico La Directa por parte de la patrulla 0071 de los Mossos d’Esquadra el día del desalojo. La represalia infantil de acosar a un medio de comunicación y una cooperativa autogestionada dicen mucho de la política del terror y del modelo de país que se quiere construir con la ayuda de sus fuerzas de (in)seguridad, contra las cuales proclamamos nuestro odio eterno. Queremos agradecer las infinitas muestras de apoyo que estamos recibiendo. Nos emociona ver como la chispa de Can Vies ha encendido la protesta no solo en los barrios de Barcelona, sino también en muchas localidades de Girona, Lleida, Tarragona, València… La lucha continúa. El #EfecteCanVies , la #PrimaveraSants está traspasando los límites del barrio para difundirse por todas partes y recoger el descontento de este régimen gobernado por la devastación y el miedo. La solidaridad es la ternura de los barrios y nuestra mejor arma. ¡Nos vemos en las calles!
La presión de la dirección de TMB y la prepotencia del regidor Jordi Martí y de CiU nos han llevado a la situación actual y a la irreversibilidad del derribo como el punto y final para cualquier tipo de entendimiento mutuo. A pesar de las advertencias, el regidor ha hecho caso omiso a las consecuencias de una acción estéril y este hecho marcará su carrera política para siempre. Sin duda, la historia lo señalará como responsable de este desalojo, de amputarnos un miembro, un espacio de organización, lucha y sociabilidad. ¡No han entendido que la experiencia acumulada y la memoria compartida no se pueden derrocar! ¡Los vecinos y las vecinas nos encargaremos de que la memoria política lo persiga hasta el final! Y allí donde se esconda, se lo recordaremos.
Por todo ello, exigimos:
1) La paralización inmediata de la demolición y el retorno de su posesión a sus usuarias y usuarios legítimos.
2 ) La dimisión inmediata de Jordi Martí, a quien nombramos persona non grata en el barrio.
3) La absolución de todos los detenidos y detenidas, la reparación moral a todos los heridos y la rectificación pública de los responsables del desalojo, garantizando la autogestión del centro social.
[English version]
The day after the Can Vies eviction, the neighbours got up as if we were suffering from the amputated limb syndrome. At the moment, the pain deriving from the loss of an essential part of our body is unbearable. They have taken away from us a place where many of us met for the first time and learnt how to self-organise, where we enjoyed small victories and coped with defeat, where we put mutual aid into practice and learnt to become active in politics. Can Vies has been an autonomous space which has transformed us into the heterogeneous community we presently are. As a group of people, we go beyond the four walls of the community centre to spread everywhere, expressing the neighbourhood rebellious dignity and also pinpointing the final waning of a political regime in force since 1978. During the last few days, neighbours, associations and people from different generations have headed to Can Vies, after seventeen years using it as a community centre. In front of its demolition, we can only be remorseful (full of mixed feelings of anger, sorrow and disgust). Can Vies will just become another useless void, contributing to the urban blight caused by the endless works for the TAV (High Speed Train): the roofing of the railway tracks and the reforms at the station and the local market.
The Ciutat Invisible would like to join those who support the Can Vies project, a self-organised social centre deeply rooted in the community, enjoying wide-spread social backing. Its flawless belief in social change has always been grounded on the defence of the community and the neighbourhood over anything else. We would also like to publicly denounce the attack undergone by our shared office with the newspaper La Directa. The attack was perpetrated by patrol 0071 of the Mossos d’Esquadra (the Catalan police force) on the eviction day. Such a childish reprisal (against a media company and a self-managed cooperative) unveils the politics of terror and the kind of country the government aims to forge, with the collaboration of its (in)security forces. Against them, we express our everlasting hatred. We would also like to thank you for your numerous displays of support. We are truly touched when we can witness how the spark of Can Vies is igniting protests not only in Barcelona, but also in many towns and villages in Girona, Lleida, Tarragona, València… The fight goes on. #EfecteCanVies, #PrimaveraSants is going beyond the neighbourhood limits to spread around and bring together the dissatisfaction against this regime ruled by devastation and fear. Solidarity is the tenderness between communities and also our best weapon. See you on the street!
The pressure from TBM (Metropolitan Transport of Barcelona) and the arrogance of Jordi Martí (District councillor) and CiU (The conservative nationalist Party in power) have led us to the present situation: the irreversibility of the demolition as the end of the road for any kind of mutual understanding. Despite the warnings, the councillor has ignored the consequences derived from a fruitless action. This action will stain his political career forever. Doubtless, history will make him responsible for this eviction, this limb amputation, for taking a place of organisation, fight and sociability away from us. They have not understood that extensive experience and shared memory cannot be obliterated! The neighbours will take upon ourselves that political memory will haunt him forever.
For all this, we demand:
1) To put an immediate stop to the demolition and repossess its legitimate users.
2) Jordi Martí’s immediate resignation. We declare him as “persona non grata” in the district.
3) The acquittal of those under arrest, moral reparation to those injured and public rectification of those responsible for the eviction. They should also guarantee the self-management of the community centre.
En suport al barri de Sants, a la seva comunitat i al seu patrimoni cultural i social, en contra de l’enderrocament de Can Vies i pel retorn d’aquest espai als seus usuaris.
Amb indignació i total repudi pels actes de violència i abús de poder comesos pels cossos de seguritat.