L’autor revelació de ‘L’home manuscrit’ (Premi Mallorca, 2007), torna tres anys després a demostrar els seus dots narratius amb aquest recull de petits relats, un experiment entorn de les dèries i les obsessions d’un home d’avui, recreades amb una imaginació desbordant. Aquest conte certifica el que a la primera novel·la s’intuïa: la fantasia de Baixauli és més propera a Kafka que a Calders o Monzó. I això és motiu d’alegria, perquè fins ara sobrats de fantasia sarcàstica no havíem cultivat la fantasia agra i melancòlica. La literatura catalana ja pot mostrar un escriptor imaginatiu, críptics i foscos. Ideal per aquells a qui els agrada ser seduïts per imatges poètiques i melancòliques.
Espirals
