Franco Berardi, conegut com Bifo, és un dels pensadors més suggerents pel que fa a la comprensió crítica del nou capitalisme. Militant del moviment estudiantil en el 68 bolonyès, participà en experiències rupturistes i heterodoxes com la revista A/traverso (1975) i la precursora Radio Alice, que anticiparia el moviment posterior de les ràdios lliures. Arrestat durant “els anys de plom” que buscaren implosionar l’Autonomia obrera italiana, es refugià a París i allà es relacionà amb autors com Guattari i Foucault. A partir de 1991, amb el retorn a Itàlia, prossegueix la seva recerca en torn el rol que juguen la comunicació i el coneixement en el capitalisme postindustrial, i contribueix a fundar la televisió comunitària TV Orfeo. Aquestes preocupacions el porten a escriure La fàbrica de la infelicidad (Traficantes de Sueños, 2001) i Telestreet. Màquina imaginativa no homologada (Viejo Topo, 2003). Generación Post-Alfa, editat el 2007, és un recull de textos escrits de manera “rapsòdica” i “no orgànica” que, a partir d’una sèrie de “bifurcacions”, afronten temàtiques diverses en relació al conflicte social i les noves formes de domini capitalista. Des del moviment del 77 italià i l’autonomia, passant per la “connectivitat” i la precarització, el treball cognitiu i el semiocapital, fins a les mutacions antropològiques d’una generació que anomena postalfabètica: la que “ha aprés més paraules d’una màquina que de la seva pròpia mare”.
Generación Post-Alfa. Patologías e imaginarios en el semiocapitalismo.
