Los combates cotidianos

Com sabreu, a la llibreria no som grans especialistes del món del còmic. És un gènere molt complert i diversificat, amb estils i corrents heterogènies, que requereixen un seguiment militant i entusiasta, que nosaltres potser dirigim cap altres bandes. Però amb el descobriment i aparició en els últims anys de certs títols, sobretot provinents del còmic Francès o del «Persépolis» de Marjane Satrapi, ens hi estem aficionant. Restem alertes a les novetats, intentem arreplegar grans clàssics…
Perquè el còmic també pot ser entès com una mena de literatura il·lustrada, i si és literatura; és il·lustrada; i a sobre, és crítica, és clar que ens interessa. Demanem-los!
Aquí us presentem «Los combates cotidianos», una sèrie oberta amb tapa dura, de la que pel moment, acaba d’aparèixer en castellà la quarta entrega. Produida per Manu Larcenet, un dibuixant francès amb llarga trajectòria i que durant molts anys,des de 1994 fou membre de la revista d’imaginari punk «Fluide Glacial».
El primer volum d’aquesta obra va aparèixer el 2004 i va rebre el reconeixement en forma de premi a la prestigiosa Fira d’Angoulême.
El van seguir, el mateix any, el segon volum, «Tantas pequeñas cosas…» i el 2006 el tercer, «Lo que de verdad cuenta…».Fins que ara, després d’una impacient espera, ha sortit el quart «Clavar clavos».
A «Le Combat ordinaire» (Los Combates cotidianos (2004) l’autor ens il·lustra la vida exetrior i interior de Marco, un fotògraf de guerra retirat per un temps indefinit, una mica neuròtic i escèptic, que passa de retratar la violència de les guerres espectaculars a fotografiar un altre tipus de guerres, les que cada dia han de viure els estibadors de la fàbrica on treballava son pare. Treballadors, que després de renunciar a tot per ser encadenats a la fàbrica, amb les transformacions neoliberals i la reubicació del mercat productiu, veuen amenaçats els seus llocs de treball, quan ja no tenen forces ni per lluitar.

Com sabreu, a la llibreria no som grans especialistes del món del còmic. És un gènere molt complert i diversificat, amb estils i corrents heterogènies, que requereixen un seguiment militant i entusiasta, que nosaltres potser dirigim cap altres bandes. Però amb el descobriment i aparició en els últims anys de certs títols, sobretot provinents del còmic Francès o del «Persépolis» de Marjane Satrapi, ens hi estem aficionant. Restem alertes a les novetats, intentem arreplegar grans clàssics…
Perquè el còmic també pot ser entès com una mena de literatura il·lustrada, i si és literatura; és il·lustrada; i a sobre, és crítica, és clar que ens interessa. Demanem-los!
Aquí us presentem «Los combates cotidianos», una sèrie oberta amb tapa dura, de la que pel moment, acaba d’aparèixer en castellà la quarta entrega. Produida per Manu Larcenet, un dibuixant francès amb llarga trajectòria i que durant molts anys,des de 1994 fou membre de la revista d’imaginari punk «Fluide Glacial».
El primer volum d’aquesta obra va aparèixer el 2004 i va rebre el reconeixement en forma de premi a la prestigiosa Fira d’Angoulême.
El van seguir, el mateix any, el segon volum, «Tantas pequeñas cosas…» i el 2006 el tercer, «Lo que de verdad cuenta…».Fins que ara, després d’una impacient espera, ha sortit el quart «Clavar clavos».
A «Le Combat ordinaire» (Los Combates cotidianos (2004) l’autor ens il·lustra la vida exetrior i interior de Marco, un fotògraf de guerra retirat per un temps indefinit, una mica neuròtic i escèptic, que passa de retratar la violència de les guerres espectaculars a fotografiar un altre tipus de guerres, les que cada dia han de viure els estibadors de la fàbrica on treballava son pare. Treballadors, que després de renunciar a tot per ser encadenats a la fàbrica, amb les transformacions neoliberals i la reubicació del mercat productiu, veuen amenaçats els seus llocs de treball, quan ja no tenen forces ni per lluitar.