En la línia de recuperació d’una memòria contracultural i insurrecte a la que ens tenen acostumats des de La Felguera ediciones (História de un incendio, King Mob, Nosotros, el Partido del Diablo o Nos estamos acercando. La historia de la Angry Brigade) ara apareix Motherfuckers! De los veranos del amor al amor armado. Un llibre excelent que recull per primera vegada en castellà tant els articles d’una revista anterior d’alguns membres del grup «Black Mask», com els textos (panflets, octavetes…) del que va ser aquest grup d’acció.
“…tú no pots robar-li res a un blanc, ell ja t’ha robat a tú qualsevol cosa que vulguis d’ell, inclús la pròpia vida. Totes les botigues se t’obriran si tu pronuncies la paraula màgica. Les paraules màgiques són: Contra la paret fill de puta, això és un atracament” D’aquest poema del poeta negre radical Leroi Jones, Ben Morea i els seus amics extragueren el nom d’ «Up Against the Wall, Motherfuckers». Una grup d’acció novaiorquès del Lower East Side que va actuar a finals dels 60 i que mitjançant una barreja entre art i política atacaven l’ordre dominant denunciant la institucionalització i mercantilització de l’art.
Com resumeix Servando Rocha al pròleg: «Les tanques del Festival de Woodstock salten enlaire mentre algú saqueja un magatzem propietat de l’organització i reparteix entre la munió sacs de dormir i tendes de campanya. Al Lower East Side de Nova York exhibeixen navalles, encara que també tenen armes de foc. Es preparen per alguna cosa més gran. Reparteixen menjar als sense sostre de la ciutat, al mateix temps que repten a la indústria del rock and roll, als empresaris rebels i a MC5. La visita de la banda de Detroit acaba amb els seus membres fugint de la ira motherfucker. No demanen res. Ho prenen tot. Simulen l’assassinat d’un poeta i realitzen l’apologia oberta d’una assassina real, Valerie Solanas i els seus trets contra l’art (Andy Warhol). Intenten tancar el Museu d’Art Modern, inunden de rodamons sales d’art i pretenen acabar amb tots els policies de la ciutat. Pèls llargs, homes llop, drogues, comunes i jaquetes negres de cuir. Són davant el Pentàgon, desafiant als policies que el custodien, mentre els yippies pretenen fer-lo levitar. No eren hippies, ni tampoc una organització política a l’ús. Eren una banda de carrer polititzada, una tribu i un clan revolucionari, un fosc grup d’afinitat convertit en una veritable família el discurs de la qual girava entorn d’una constel·lació d’idees que incloïen a Dadá, la anarquía i l’autodefensa armada».
Atenció invisibles!Cal afanyar-se, només els 300 primers exemplars del llibre que ja tenim a la botiga, tenen una edició brutal i especialment bónica amb la coberta serigrafiada i amb un póster central que indica: “el mapa no és el territori”.
Altament recomanable!
