“Días rebeldes” ens proposa una passejada per l’altra cara de la humanitat. On la història oficial ens parla de Reis, emperadors, faraons, colonitzadors, senyors feudals, i dictadors… i el llarg etcètera de personatges i protagonistes imperials… La contrahistòria de “Días rebeldes” tracta de revolucions, insurreccions, vagues salvatges, aixecaments populars, revoltes, motins, saqueigs, i el llarg etcètera de figures antagonistes que normalment només apareixen com a figurants de la història amb majúscules. En un recorregut que va des de l’any 3000 a Mesopotàmia abans de la nostra era fins el 2008 a la Grècia actual, aquest llibre, escrit en format periodístic-divulgatiu és presenta en forma de recopil·latori o enciclopèdia de la rebel·lia. Les pretensions no són poques, i podem imaginar la labor i les hores de treball que hi han dedicat tots els que hi han participat, des dels seus prop de 54 escriptors, traductors i col·laboradors fins els seus coordinadors als que felicitem per la iniciativa. El primer objectiu acomplert d’aquest llibre és el de la recuperació històrica, des dels successos espectaculars més coneguts, -els diggers anglesos, la revolució francesa, la de 1917, la revolució del 36 a casa nostra o el maig del 68- fins als més desconeguts -la insurrecció dels helipolites a l’Àssia menor, la sublevació dels zendales, la revolució dels T’aip’ing a la Xina, o les revoltes Tuareg. El segon objectiu assolit és el de trencar amb certa visió eurocèntrica que també sol acompanyar els anàlisis històrics habituals dels estudiosos occidentals, tractant episodis de lluita de tots els continents i geografies. Al llibre només hi trobem una pega, associada a la seva voluntat enciclopèdica. I és que el format, la presentació i maquetació també recorda a una enciclopèdia, però sense fotos. El que converteix la lectura en una feixuga tasca que pot arrossegar a la somnolència als lectors noctàmbuls. Potser hagués sigut un bona idea fer dos volums i acompanyar el text d’imatges, tal i com ja s’havia fet al germà gran precedent d’aquest títol, la Barcelona Rebelde. Però bé, pensem que és un llibre que cal llegir per documentar-se i consultar, per aprendre sobre totes aquelles revoltes llunyanes i a voltes desconegudes que no trobarem fàcilment a d’altres llibres. Perquè com deia Foucault, on hi ha poder hi ha resistència, i aquest llibre és un intent de seguiment d’aquell fil finíssim -que a penes es trenca al llarg del temps-, de la diginitat dels oprimits contra els opressors, de la insurrecció dels febles contra els poderosos, de la rebel·lió de les comunitats explotades contra els seus explotadors.
Días rebeldes
