Reivindicar la maldat femenina Una aproximació a la història de les dones independents, lliures i desobedients Per Elba S. Mansilla L’imaginari social està ple de llegendes i icones femenines a qui s’atribueixen tots els mals de la humanitat. Els mites Pandora o Lilith, castigades per la seva curiositat intel·lectual i insubmissió al desig sexual de l’home respectivament, van posar les bases del discurs misògin per justificar la discriminació i violència vers les dones. Deixant entreveure però la veritable por al poder, la potencialitat i les capacitats de les dones. En aquest volum, 12 autores i una autor ens apropen i replantegen el concepte de dolenteria femenina, que vertebra el discurs de tot allò que una dona no ha de ser: “a les dones se’ns ha titllat de dolentes per pensar, per voler decidir; dolentes per no volen entrar dins els motlles tradicionals de la dona submisa”, en comenta la coautora Laia Climent. Tot revisant la hisòria oficial, les bruixes no són altra cosa que parteres practicants de remeis per abortar i prevenir embarasos, curanderes coneixedores de la medicina popular i les herbes, hereves d’una tradició milenària al marge del control de l’església i l’acadèmia; les histèriques enteses com a dones alliberades de sentiment, expressió i sexualitat, no tutel·lades per la voluntat ni del pare ni del marit; i les assassines són aquelles que esdevenen perilloses en tant que transgressores del rol de víctimes, per esdevenir determinades, guies del seu propi destí, violentes (de vegades) i amb un profund sentit de la justícia (d’altres). Reprimides i torturades La persecució de la dolenteria femenina té el seu màxim exponent en la cacera de bruixes dels segles XVI i XVII, que va representar el darrer cop a la cultura popular matriarcal i el trionf de la política de la por. Tot i que les xifres de les caceres de bruixes són molt imprecises -oscil·len entre 100.000 i 9.5 milions de víctimes només a Europa-, ens donen una idea de la magnitud de la repressió vers les dones que evitaven els destí del matrimoni i la maternitat. Les dones que defugien el rol tradicional eren brutalment reprimides i torturades a la foguera, el poltre o ofegades al riu. En un altre nivell trobem els casos de les prostitutes i les monges, a qui també es castigava pel fet de viure sense homes amb la reclusió i el confinament. El llibre està adreçat a tots el públics, hi participen autores de la talla d’Isabel Segura, Montserrat Abelló o Teresa Forcades. No hi podia faltar la divertida i agosarada Isabel-Clara Simó que ens convida a reflexionar sobre el que anomena les sis proves de l’enveja masculina, entre les que destaquem la de la tinença de l’únic òrgan existent al cos que te per funció únicament el plaer –el clítoris. Un assaig accesible i lleuger, que inclou una bibliografia seleccionada molt complerta, que farà les delícies de curioses i investigadores.
Bruixes, histèriques i assassines: una passejada per la maldat femenina
