Després de gairebé quasi una any que en sentim a parlar, ja tenim a la llibreria l’esperadíssima última novel·la dels Wu Ming, els autors sense rostre i sense nom, de l’insuperable «Q» i de la més discreta «54». Aquest cop situen la història al 1775, en plena guerra de la independència dels Estats Units, concretament a «Iroquirlandia». Una comunitat mestissa d’indis, irlandesos i escocesos que convisqueren durant anys sense problemes, i que històricament és estudiada com un exemple precursor del primer esperit de la revolució nord-americana i del «melting-pot» tant característic d’aquest estat aleshores encara per néixer. Però l’experiència comunitària d’aquest territori s’estroncarà amb l’esclat de la guerra entre l’imperi britànic, el francès i els colons, obligant a prendre partit a les diferents nacions índies. Creant divisions, traïcions, alineaments oposats i enfrontaments entre ells, fins que finalment, el cap de guerra Thayendanega es veurà obligat a iniciar l’èxode a la recerca de noves terres. Manituana, evoca al Gran Manitú o Gran esperit dels indis de nord-Amèrica. La narració explica les dues cares de la moneda característiques del període, si per una banda ens mostra, com ens els buits que deixava la colonització naixien i creixien experiències de vida en comú interessants des del punt de vista de la justícia social. Per l’altra, també és un testimoni de com les tribus que vivien en aquelles terres no van poder fer front a les argúcies imperialistes d’anglesos i francesos, que en aquella època lluitaven per repartir-se el món. Ja fa un any que la història està disponible i penjada a la xarxa, amb un entorn gràfic molt currat i altres recursos complementaris (com per exemple alguns relats de continuació). Ho podeu trobar a: www.manituana.com. Però encara que les comparacions resultin odioses, ja sabeu que això dels llibres en format digital o en paper, és com la comparació entre la versió pel·lícula i la versió novel·lada d’una mateixa història, sempre guanya i de carrer, el format paper. D’altra banda, el que no s’entén es que hagin trigat tant en treure el llibre, i que com ja va passar amb «Q» l’editi una multinacional com és Mondadori, i més quan el llibre el produeix un col·lectiu que té el tema del copyleft com a bandera.
Manituana
