En la seva primera novel·la, Txema Loperena ens convida a realitzar un viatge per Centreamèrica. L’argument s’inicia quan un sedentari periodista d’un diari de Barcelona, aterra a Panamà gairebé per casualitat en substitució d’un company. El que en un principi és tant sols un viatge de feina, amb l’objectiu de cobrir com a enviat especial els actes pel Centenari del país i una cimera de caps d’estat de la regió, comença a transformar-se en gairebé un viatge iniciàtic. A mesura que el periodista va esdevenint conscient, es van desvetllant les truculents conseqüències sobre la població del Plan Puebla-Panamà i altres acords com l’ALCA (Àrea de Lliure Comerç d’Amèrica). De fet, la novel·la no és més que el format a partir del qual es vertebra l’objectiu principal del llibre, la denúncia d’aquests macro-plans com a noves estratègies del neoimperialisme per mantenir l’hegemonia a la zona. Escrita en un estil directa, la narració va adaptant el ritme i el llenguatge als diferents dialectes de les regions per on transita el protagonista: Panamà, Costa Rica, Nicaragua, El Salvador, Honduras, Guatemala i Mèxic. Els esdeveniments i altres passions, una dona, Clelia, guien al personatge per un llarg periple, des dels hotels pels enviats especials i sopars de gala, als calabossos més foscos o la clandestinitat.
Mujeres de cihuatateo
