En aquest llibre, l’autor del magistral anàlisis de la composició urbana de Los Ángeles a “Ciutat de quars”, analitza l’extensió i expansió del fenomen de la urbanització més enllà del que es sol anomenar països occidentals. Un desenvolupament de les ciutats dels països més pobres que està creant veritables monstres urbans amb les nefastes conseqüències socials que això comporta. Ciutat de Mèxic (22,1 milions de persones), Séul (21,9); Sao Paulo (19,9), Bombay (19,1)… Megalòpolis del segle XXI que han deixat enrere les dimensions modernes de les metròpolis del segle passat com per exemple, Londres (14.9). Aquest creixement ha comportat un augment dels problemes socials derivats de l’acumulació de població al que podríem anomenar perifèries de les perifèries. Un model de creixement urbà exponencial i desproporcionat en medis amb carències de recursos endèmica per proveir a un volum tant gran de població. L’abandonament de la fragilitat del model de vida al camp en resposta a unes suposades oportunitats promeses de la ciutat, han creat efectes contraris als desitjats per als qui hi han arribat. Perquè tot i que al camp passaven gana, les condicions i els vincles de les formes tradicionals de vida permetien la supervivència. Mentre que a aquestes noves ciutats massificades, la lluita per sobreviure, s’intensifica sense els llaços de la solidaritat de veïnatge.
Davis repassa diferents models de desenvolupament de ciutats i de perifèries d’aquestes masses d’àrees urbanes hiperdegradades , i simptomàticament, com en un joc de miralls, sempre ens retorna la mateixa imatge: pobresa, degradació, amuntegament, explotació, expulsions planificades, escassetat d’aigua i aliment….. Planeta de ciutats misèria o l’ infern dins l’ infern?
