Seguint en la línia de “Memoria del fuego” Galeano ens proposa “una historia casi universal” obrint l’angular de la memòria dels oblidats a escala planetària. Mitjançant el joc de reflexos dels espills de la consciència col•lectiva i la recopilació de petites històries, construeix una mirada que recerca reformular la història de la humanitat amb materials purs, elementals, naturals, senzills, plens de dignitat quotidiana i humilitat, de carn i ossos, que deixen en evidència la nuesa de la infàmia dels poderosos.
E. Galeano està obrint el camí d’una nova forma d’explicar la realitat a cavall de la crònica periodística i la literatura, que tan debò d’aquí un temps sigui la base d’una “Història dels oprimits” encara per escriure. En resum, un llibre que farà les delícies dels lectors d’aquest autor i que recomanem llegir a qui encara no ho hagi fet.
