Per David Fernández
La Ciutat Invisible: l’altra ciutat possible
Nascuda l’any 2005 d’una experiència d’economia informal i del si dels dinàmics moviments socials alternatius santsencs, La Ciutat Invisible SCCL va obrir portes com llibreria crítica especialitzada, amb un taller de serigrafia tèxtil i un Centre de Documentació pioner en l’àmbit de les alternatives socials emergents. El seu naixement certificava alhora una altra realitat: la d’una nova fornada de joves cooperativistes provinents dels moviments socials que han trobat, en els principis de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI), la forma concreta de materialitzar la coherència en forma de cooperativa, en un temps i un espai comunitaris on s’uneixen i es projecten la cultura crítica i la transformació social com a projecte personal i col·lectiu emancipador. Avui, conjuntament amb la FCTC i amb la mirada posada en el futur, desenvolupen l’interessantíssim projecte “Sants, barri cooperatiu”. De tot plegat n’hem parlat amb l’Ivan Miró, soci de treball de la cooperativa.
Amb sis socis de treball i amb seu al carrer Riego de Sants, La Ciutat Invisible SCCL va néixer com a cooperativa autogestionària a la primeria del 2005, en la dinàmica d’un temps compartit, en què les militàncies en la lluita social van obrir les portes a la recerca d’alternatives quotidianes. I també en l’àmbit del treball. Per l’Ivan Miró, la fórmula cooperativa va ser “la concreció material de pràctiques de cooperació social, la forma econòmica de cristal·litzar uns valors i aplicar-los a la vida quotidiana”.
Tots els socis i sòcies de treball van arribar al cooperativisme passant primer pel sedàs de l’acció política comunitària, dels espais de democràcia directa que el barri ha anat forjant els darrers anys des de l’autonomia, el feminisme, l’okupació o la contrainformació. La traducció d’aquells anys d’aprenentatge en la lluita va derivar —per lògica— en la voluntat de “bastir alternatives laborals de caràcter cooperatiu i assembleari, impulsant una nova economia social, de la mateixa forma que —paral·lelament— anàvem creant nous espais polítics basats en la democràcia directa i l’autoorganització”. La història fèrtil, doncs, de com sis activistes socials troben en el cooperativisme l’equació per seguir socialment compromesos i actius: el pas de la voluntat de canvi social a la seva concreció real. La maduresa d’uns moviments socials emergents que s’aboquen a realitzar alternatives socials i econòmiques, des d’una generació que sembla condemnada a les ETT, el treball precari, la hipoteca impossible i la devaluació de les condicions de vida.
Provenien ja d’una experiència prèvia d’economia informal, que va barrejar restauració, punt de trobada social, i els tres serveis que avui ofereix La Ciutat Invisible: llibreria, serigrafia i centre de documentació.
De la llibreria crítica al taller de serigrafia
La Ciutat Invisible és, a primera vista, una llibreria especialitzada en la difusió del pensament crític, la cultura lliure i la transformació social. Com a distribuïdora alternativa, amb servei de novetats, ressenyes i comandes per encàrrec, disposen de més de cinquanta seccions temàtiques, especialment de moviments socials, anàlisi internacional, gènere o salut. I en salut també han esdevingut referencials pel fet de ser distribuïdors oficials de Moon Cup, una alternativa als tampons i altres productes de contenció del flux menstrual, altament compromesa amb la salut, el medi ambient i la butxaca de les dones, perquè és reutilitzable.
Però a l’especialització en matèria crítica hi afegeixen també —en la vessant de llibreria de barri, de proximitat, d’atenció al veïnat— els títols interessants de literatura universal, narrativa i edicions infantils. A més, com a llibreters implementen una activitat social derivada, que és la realització periòdica d’actes, xerrades, presentacions de llibres o seminaris, com el que van fer amb la Fundació Jaume Bofill sobre “Nous protagonismes socials”. Prestatgeries farcides de llibres i compromís, al costat d’oferta musical i audiovisual alternativa i els materials de producció pròpia en roba urbana.
Roba urbana en la qual s’han especialitzat, a través d’un catàleg propi amb dissenys popularitzats i en què la temàtica dels grafismes sempre gira al voltant de la crítica social i les alternatives necessàries. Una originalitat, qualitat i missatge social que ja es distribueix a més de trenta punts de venda d’arreu dels Països Catalans. L’estampació tèxtil també és l’espai predilecte perquè dos dels socis de treball, Joan Fernández (http://negrescolor.blogspot.com) i Ivan Rubio (http://dissenys-manolin.blogspot.com) desenvolupin les seves inquietuds creatives al si de la cooperativa. Al marge del catàleg propi, com a servei de serigrafia, atenen també un volum important de comandes externes, provinents directament d’altres cooperatives, d’associacions del teixit social o d’entitats culturals.
A més, com a associació cultural —que existeix amb el mateix nom—, un grup de persones gestionen, cataloguen i endrecen el pioner Centre de Documentació dels moviments socials, amb més de tres mil cartells i un fons de sis mil publicacions indexades per documentar els moviments socials de base. Especialitzat en les lluites de la COPEL i tot el que es refereix al tracte que reben els menors en la nostra societat, l’arxiu també és referencial en l’àmbit del moviment social d’okupacions, el feminisme autònom i les experiències, nascudes de la desobediència, de les dues darreres dècades, recollint sobretot les lluites que s’han donat des del final de la dècada dels vuitanta fins avui. En aquest sentit, cal destacar també que La Ciutat Invisible ha col·laborat en l’edició del documental Bruguera, vint anys de lluita després, lluita obrera autònoma que està en els orígens del naixement de Coop57.
Sants, barri cooperatiu pioner
Al seu barri, a tocar de la llibreria, han trobat uns veïns prou especials: la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, amb la qual han engegat, de manera conjunta i compartida, un nou projecte estimulant i esperançador: el Projecte Barri Cooperatiu, que respon directament al repte de difondre la realitat del cooperativisme al barri. Amb aquesta fita, la federació i la cooperativa santsenca han establert ja tres eixos de treball: la difusió social i local del cooperativisme santsenc, la promoció de la constitució de noves cooperatives (principalment de treball, però també de consum) i la celebració, el proper juliol, de la Diada Internacional del Cooperativisme. L’objectiu públic, sense embuts, és intervenir en la comunitat per comunicar cooperació, per cooperar en temps de crisi i per donar valor al cooperativisme. I, ben aviat, el portal web www.sants.coop reforçarà aquest projecte.
Respecte a les tasques de difusió social, han desdoblat la feina en dos àmbits: el primer, la recuperació de la memòria cooperativa del barri. “Fonamental i bàsic”, segons l’Ivan Miró, per projectar aquesta pràctica social cap al futur i visibilitzar que “l’economia organitzada d’altra forma, en xarxes locals i socials i davant diferents escenaris (crisi, escassetat o noves formes d’organització social) té fondes arrels al barri”. La documentació en la pròpia història oblidada del barri l’estan realitzant a través de la investigació a l’Arxiu Històric de Sants i la Fundació Roca i Galès i es materialitzarà també en una futura exposició i en la voluntat d’incidir en l’àmbit mediàtic, laboral, associatiu i cultural del barri.
El segon àmbit és el diagnòstic cooperatiu del barri: cartografiar una realitat cooperativa on hi han presents més de cent experiències. Elaborar el mapa de la cooperació social per fomentar la intercooperació entre elles, reconnectar-les i alhora fer-les visibles al barri. “Per projectar sobre la comunitat el missatge que disposa d’alternatives i que les cooperatives són un valor afegit localment assentat i socialment compromès”, afirma Miró, que afegeix que “la cooperació social amplia la participació comunitària, crea fonts de riquesa arrelades al territori i cohesiona la societat a partir de refer l’actual fractura existent dels vincles socials”.
En l’àmbit de la creació de noves cooperatives, tot just havent començat el projecte, ja han rebut tres demandes d’informació per crear-ne de noves; dues de les quals estaran vinculades a l’Assemblea del Barri de Sants (ABS), que aplega dinou col·lectius i entitats, després d’haver exposat el projecte el passat mes de gener. I l’altra, en temps de crisi, formada per persones joves que han quedat a l’atur i han optat per l’autoocupació i volen associar-se per seguir treballant en allò que saben fer: disseny gràfic i webs. És una de les bones noves que dóna el barri de Sants: aquest cooperativisme jove de nou encuny i ampli compromís social no només es dóna a La Ciutat Invisible, sinó també a la Teteria Malea SCCL, al mateix carrer Riego i a tocar de La Ciutat Invisible, o al videoclub cooperativa Pim Pam Films. Nova fornada i relleu generacional que també s’ha donat gràcies al suport d’altres cooperativistes del barri, com ara membres de Món Verd, que els han ajudat.
Finalment, la celebració de la Diada Internacional del Cooperativisme a Sants, el proper 4 de juliol, serà una trobada oberta al barri i a tot el cooperativisme català, però amb forta presència de les experiències santsenques. La diada combinarà espais de reflexió —debats i trobades— amb espais d’esbarjo (jocs cooperatius per a la canalla) i ludicosocials (com ara un itinerari cooperatiu pel barri).
En una segona etapa, encara en fase d’elaboració, la FCTC i La Ciutat Invisible volen arribar a fer tallers als instituts i adreçats al teixit social i, alhora, sota el guiatge de la Federació, qui sap si generar un viver de cooperatives, un clúster cooperatiu santsenc, acompanyat per les eines de què ja disposa la FCTC, com ara l’Escola de Cooperativisme Aposta. El projecte, resta clar, s’ha iniciat en una zona territorial limitada, però els impulsors no descarten que, si surt prou bé, pugui ser una experiència reeixida traslladable a altres territoris, barris o municipis per fomentar el cooperativisme.
La Ciutat Visible
De tot plegat, l’Ivan Miró —que, entre d’altres, també és coautor del llibre De la protesta al contrapoder. Nous protagonismes socials en la Barcelona metropolitana (Virus, 2007)— destaca una de les descobertes de les seves investigacions. El juliol del 1936, la diada internacional es va fer a set barris de Barcelona, entre els quals hi havia Sants. Analitzant aquell abast i potencial del moviment social santsenc, l’Ivan afirma, en un país sovint malalt d’amnèsia, que “ara entenc molt millor per què van fer el cop d’estat… i què és el que volien esmicolar”.
Membres de la FCTC i de Coop57 —són membres del Consell Rector—, subscriuen plenament els principis fundacionals de l’ACI. Segueixen ben integrats i arrelats al barri que els ha vist néixer i créixer. Especialment, a través de l’Assemblea del Barri de Sants, espai de confluència dels moviments socials locals amb deu anys de pràctiques de democràcia directa en un dels barris de Barcelona amb més potencialitat social. El doble compromís cooperatiu i social, malgrat la crisi i la dificultat afegida del risc d’apostar per la cultura crítica des del cooperativisme, només els ha donat satisfaccions: la “satisfacció de poder treballar amb companys, en equip i profundament il·lusionats. Perquè fins i tot en temps de crisi treballar la cultura des del cooperativisme és tot un desafiament, però sobretot una necessitat social”.
La cooperativa, per a qui ja ho hagi sospesat i per als més avesats, pren efectivament el seu nom del llibre Les ciutats invisibles d’Italo Calvino. Aquell que diu: “[…] estem apropant-nos a un moment de crisi de la vida urbana, i les ciutats invisibles són un somni que neix del cor de les ciutats invivibles […]”. La doble metàfora de Calvino, que ens parla alhora de les ciutats possibles i per explorar, però també de la ciutat amagada, de les altres ciutats que incorpora la ciutat, pren tota la dimensió al número 35 del carrer Riego de Sants. On els invisibles de la societat forgen el camí contra tanta injustícia i desigualtat social, ben visible en aquests temps de crisi, que amenacen la civilitat intrínseca a la ciutat.
Sants, barri cooperatiu
“Entre el 1885, quan una nova Llei d’associacions va permetre constituir societats obreres, i l’any 1939, en què la victòria del feixisme va esclafar qualsevol expressió de democratització social, van florir a Sants una multitud de cooperatives obreres, mutualitats i ateneus”, escriu l’Ivan Miró al darrer número de La Burxa, el periòdic de comunicació popular de Sants.
D’aquell patrimoni cooperatiu, avui en queden pocs vestigis visibles. Alguns edificis, com ara la Lleialtat Santsenca al carrer Olzinelles, o la Popular Santsenca al carrer Premià. Al costat d’un munt de records d’infantesa de la gent gran del barri i de la constància escrita als arxius històrics del barri; on s’acredita l’eclosió del cooperativisme fa més de cent anys amb fórmules vinculades, particularment, al cooperativisme de consum i la compra col·lectiva de béns de primera necessitat. A Hostafrancs: la Cooperativa La Balança Econòmica (1903-1912) o la Cooperativa Economia Social (1912). A Sants: de La Formiga Obrera (1885) a la Nova Obrera de Sants (1903-1912), passant per La Igualtat (1892) o La Lleialtat Santsenca (1892-1936). També d’altres especialitzades, com ara La Farmàcia Cooperativa Popular (1910) o el Forn Col·lectiu de Sants (1914). I també cooperatives de treball, com ara la Cooperativa de Producció La Redemptora, d’obrers rajolers, o la Cooperativa Obrera de Cadiraires.
Per l’Ivan Miró, aquestes experiències “van teixir una xarxa de relacions d’ajuda mútua, de solidaritat i de capacitat col·lectiva d’organització que es basaven en una sociabilitat de barri”. I cita l’historiador Chris Ealham per afirmar que constituïen una “veritable esfera pública proletària”. I per això s’entesten a recuperar-les: “recuperar aquest bagatge, no només com a memòria històrica, és a dir, passada, sinó com a memòria política que ens ajudi a crear noves experiències de cooperació social per als dies vertiginosos d’avui”. El cooperativisme, en mans també dels més joves, picant a la porta de la crisi, per afirmar que és el seu torn: el de la democràcia econòmica i la cooperació social.
Per David Fernández
La Ciutat Invisible: l’altra ciutat possible
Nascuda l’any 2005 d’una experiència d’economia informal i del si dels dinàmics moviments socials alternatius santsencs, La Ciutat Invisible SCCL va obrir portes com llibreria crítica especialitzada, amb un taller de serigrafia tèxtil i un Centre de Documentació pioner en l’àmbit de les alternatives socials emergents. El seu naixement certificava alhora una altra realitat: la d’una nova fornada de joves cooperativistes provinents dels moviments socials que han trobat, en els principis de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI), la forma concreta de materialitzar la coherència en forma de cooperativa, en un temps i un espai comunitaris on s’uneixen i es projecten la cultura crítica i la transformació social com a projecte personal i col·lectiu emancipador. Avui, conjuntament amb la FCTC i amb la mirada posada en el futur, desenvolupen l’interessantíssim projecte “Sants, barri cooperatiu”. De tot plegat n’hem parlat amb l’Ivan Miró, soci de treball de la cooperativa.
Amb sis socis de treball i amb seu al carrer Riego de Sants, La Ciutat Invisible SCCL va néixer com a cooperativa autogestionària a la primeria del 2005, en la dinàmica d’un temps compartit, en què les militàncies en la lluita social van obrir les portes a la recerca d’alternatives quotidianes. I també en l’àmbit del treball. Per l’Ivan Miró, la fórmula cooperativa va ser “la concreció material de pràctiques de cooperació social, la forma econòmica de cristal·litzar uns valors i aplicar-los a la vida quotidiana”.
Tots els socis i sòcies de treball van arribar al cooperativisme passant primer pel sedàs de l’acció política comunitària, dels espais de democràcia directa que el barri ha anat forjant els darrers anys des de l’autonomia, el feminisme, l’okupació o la contrainformació. La traducció d’aquells anys d’aprenentatge en la lluita va derivar —per lògica— en la voluntat de “bastir alternatives laborals de caràcter cooperatiu i assembleari, impulsant una nova economia social, de la mateixa forma que —paral·lelament— anàvem creant nous espais polítics basats en la democràcia directa i l’autoorganització”. La història fèrtil, doncs, de com sis activistes socials troben en el cooperativisme l’equació per seguir socialment compromesos i actius: el pas de la voluntat de canvi social a la seva concreció real. La maduresa d’uns moviments socials emergents que s’aboquen a realitzar alternatives socials i econòmiques, des d’una generació que sembla condemnada a les ETT, el treball precari, la hipoteca impossible i la devaluació de les condicions de vida.
Provenien ja d’una experiència prèvia d’economia informal, que va barrejar restauració, punt de trobada social, i els tres serveis que avui ofereix La Ciutat Invisible: llibreria, serigrafia i centre de documentació.
De la llibreria crítica al taller de serigrafia
La Ciutat Invisible és, a primera vista, una llibreria especialitzada en la difusió del pensament crític, la cultura lliure i la transformació social. Com a distribuïdora alternativa, amb servei de novetats, ressenyes i comandes per encàrrec, disposen de més de cinquanta seccions temàtiques, especialment de moviments socials, anàlisi internacional, gènere o salut. I en salut també han esdevingut referencials pel fet de ser distribuïdors oficials de Moon Cup, una alternativa als tampons i altres productes de contenció del flux menstrual, altament compromesa amb la salut, el medi ambient i la butxaca de les dones, perquè és reutilitzable.
Però a l’especialització en matèria crítica hi afegeixen també —en la vessant de llibreria de barri, de proximitat, d’atenció al veïnat— els títols interessants de literatura universal, narrativa i edicions infantils. A més, com a llibreters implementen una activitat social derivada, que és la realització periòdica d’actes, xerrades, presentacions de llibres o seminaris, com el que van fer amb la Fundació Jaume Bofill sobre “Nous protagonismes socials”. Prestatgeries farcides de llibres i compromís, al costat d’oferta musical i audiovisual alternativa i els materials de producció pròpia en roba urbana.
Roba urbana en la qual s’han especialitzat, a través d’un catàleg propi amb dissenys popularitzats i en què la temàtica dels grafismes sempre gira al voltant de la crítica social i les alternatives necessàries. Una originalitat, qualitat i missatge social que ja es distribueix a més de trenta punts de venda d’arreu dels Països Catalans. L’estampació tèxtil també és l’espai predilecte perquè dos dels socis de treball, Joan Fernández (http://negrescolor.blogspot.com) i Ivan Rubio (http://dissenys-manolin.blogspot.com) desenvolupin les seves inquietuds creatives al si de la cooperativa. Al marge del catàleg propi, com a servei de serigrafia, atenen també un volum important de comandes externes, provinents directament d’altres cooperatives, d’associacions del teixit social o d’entitats culturals.
A més, com a associació cultural —que existeix amb el mateix nom—, un grup de persones gestionen, cataloguen i endrecen el pioner Centre de Documentació dels moviments socials, amb més de tres mil cartells i un fons de sis mil publicacions indexades per documentar els moviments socials de base. Especialitzat en les lluites de la COPEL i tot el que es refereix al tracte que reben els menors en la nostra societat, l’arxiu també és referencial en l’àmbit del moviment social d’okupacions, el feminisme autònom i les experiències, nascudes de la desobediència, de les dues darreres dècades, recollint sobretot les lluites que s’han donat des del final de la dècada dels vuitanta fins avui. En aquest sentit, cal destacar també que La Ciutat Invisible ha col·laborat en l’edició del documental Bruguera, vint anys de lluita després, lluita obrera autònoma que està en els orígens del naixement de Coop57.
Sants, barri cooperatiu pioner
Al seu barri, a tocar de la llibreria, han trobat uns veïns prou especials: la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, amb la qual han engegat, de manera conjunta i compartida, un nou projecte estimulant i esperançador: el Projecte Barri Cooperatiu, que respon directament al repte de difondre la realitat del cooperativisme al barri. Amb aquesta fita, la federació i la cooperativa santsenca han establert ja tres eixos de treball: la difusió social i local del cooperativisme santsenc, la promoció de la constitució de noves cooperatives (principalment de treball, però també de consum) i la celebració, el proper juliol, de la Diada Internacional del Cooperativisme. L’objectiu públic, sense embuts, és intervenir en la comunitat per comunicar cooperació, per cooperar en temps de crisi i per donar valor al cooperativisme. I, ben aviat, el portal web www.sants.coop reforçarà aquest projecte.
Respecte a les tasques de difusió social, han desdoblat la feina en dos àmbits: el primer, la recuperació de la memòria cooperativa del barri. “Fonamental i bàsic”, segons l’Ivan Miró, per projectar aquesta pràctica social cap al futur i visibilitzar que “l’economia organitzada d’altra forma, en xarxes locals i socials i davant diferents escenaris (crisi, escassetat o noves formes d’organització social) té fondes arrels al barri”. La documentació en la pròpia història oblidada del barri l’estan realitzant a través de la investigació a l’Arxiu Històric de Sants i la Fundació Roca i Galès i es materialitzarà també en una futura exposició i en la voluntat d’incidir en l’àmbit mediàtic, laboral, associatiu i cultural del barri.
El segon àmbit és el diagnòstic cooperatiu del barri: cartografiar una realitat cooperativa on hi han presents més de cent experiències. Elaborar el mapa de la cooperació social per fomentar la intercooperació entre elles, reconnectar-les i alhora fer-les visibles al barri. “Per projectar sobre la comunitat el missatge que disposa d’alternatives i que les cooperatives són un valor afegit localment assentat i socialment compromès”, afirma Miró, que afegeix que “la cooperació social amplia la participació comunitària, crea fonts de riquesa arrelades al territori i cohesiona la societat a partir de refer l’actual fractura existent dels vincles socials”.
En l’àmbit de la creació de noves cooperatives, tot just havent començat el projecte, ja han rebut tres demandes d’informació per crear-ne de noves; dues de les quals estaran vinculades a l’Assemblea del Barri de Sants (ABS), que aplega dinou col·lectius i entitats, després d’haver exposat el projecte el passat mes de gener. I l’altra, en temps de crisi, formada per persones joves que han quedat a l’atur i han optat per l’autoocupació i volen associar-se per seguir treballant en allò que saben fer: disseny gràfic i webs. És una de les bones noves que dóna el barri de Sants: aquest cooperativisme jove de nou encuny i ampli compromís social no només es dóna a La Ciutat Invisible, sinó també a la Teteria Malea SCCL, al mateix carrer Riego i a tocar de La Ciutat Invisible, o al videoclub cooperativa Pim Pam Films. Nova fornada i relleu generacional que també s’ha donat gràcies al suport d’altres cooperativistes del barri, com ara membres de Món Verd, que els han ajudat.
Finalment, la celebració de la Diada Internacional del Cooperativisme a Sants, el proper 4 de juliol, serà una trobada oberta al barri i a tot el cooperativisme català, però amb forta presència de les experiències santsenques. La diada combinarà espais de reflexió —debats i trobades— amb espais d’esbarjo (jocs cooperatius per a la canalla) i ludicosocials (com ara un itinerari cooperatiu pel barri).
En una segona etapa, encara en fase d’elaboració, la FCTC i La Ciutat Invisible volen arribar a fer tallers als instituts i adreçats al teixit social i, alhora, sota el guiatge de la Federació, qui sap si generar un viver de cooperatives, un clúster cooperatiu santsenc, acompanyat per les eines de què ja disposa la FCTC, com ara l’Escola de Cooperativisme Aposta. El projecte, resta clar, s’ha iniciat en una zona territorial limitada, però els impulsors no descarten que, si surt prou bé, pugui ser una experiència reeixida traslladable a altres territoris, barris o municipis per fomentar el cooperativisme.
La Ciutat Visible
De tot plegat, l’Ivan Miró —que, entre d’altres, també és coautor del llibre De la protesta al contrapoder. Nous protagonismes socials en la Barcelona metropolitana (Virus, 2007)— destaca una de les descobertes de les seves investigacions. El juliol del 1936, la diada internacional es va fer a set barris de Barcelona, entre els quals hi havia Sants. Analitzant aquell abast i potencial del moviment social santsenc, l’Ivan afirma, en un país sovint malalt d’amnèsia, que “ara entenc molt millor per què van fer el cop d’estat… i què és el que volien esmicolar”.
Membres de la FCTC i de Coop57 —són membres del Consell Rector—, subscriuen plenament els principis fundacionals de l’ACI. Segueixen ben integrats i arrelats al barri que els ha vist néixer i créixer. Especialment, a través de l’Assemblea del Barri de Sants, espai de confluència dels moviments socials locals amb deu anys de pràctiques de democràcia directa en un dels barris de Barcelona amb més potencialitat social. El doble compromís cooperatiu i social, malgrat la crisi i la dificultat afegida del risc d’apostar per la cultura crítica des del cooperativisme, només els ha donat satisfaccions: la “satisfacció de poder treballar amb companys, en equip i profundament il·lusionats. Perquè fins i tot en temps de crisi treballar la cultura des del cooperativisme és tot un desafiament, però sobretot una necessitat social”.
La cooperativa, per a qui ja ho hagi sospesat i per als més avesats, pren efectivament el seu nom del llibre Les ciutats invisibles d’Italo Calvino. Aquell que diu: “[…] estem apropant-nos a un moment de crisi de la vida urbana, i les ciutats invisibles són un somni que neix del cor de les ciutats invivibles […]”. La doble metàfora de Calvino, que ens parla alhora de les ciutats possibles i per explorar, però també de la ciutat amagada, de les altres ciutats que incorpora la ciutat, pren tota la dimensió al número 35 del carrer Riego de Sants. On els invisibles de la societat forgen el camí contra tanta injustícia i desigualtat social, ben visible en aquests temps de crisi, que amenacen la civilitat intrínseca a la ciutat.
Sants, barri cooperatiu
“Entre el 1885, quan una nova Llei d’associacions va permetre constituir societats obreres, i l’any 1939, en què la victòria del feixisme va esclafar qualsevol expressió de democratització social, van florir a Sants una multitud de cooperatives obreres, mutualitats i ateneus”, escriu l’Ivan Miró al darrer número de La Burxa, el periòdic de comunicació popular de Sants.
D’aquell patrimoni cooperatiu, avui en queden pocs vestigis visibles. Alguns edificis, com ara la Lleialtat Santsenca al carrer Olzinelles, o la Popular Santsenca al carrer Premià. Al costat d’un munt de records d’infantesa de la gent gran del barri i de la constància escrita als arxius històrics del barri; on s’acredita l’eclosió del cooperativisme fa més de cent anys amb fórmules vinculades, particularment, al cooperativisme de consum i la compra col·lectiva de béns de primera necessitat. A Hostafrancs: la Cooperativa La Balança Econòmica (1903-1912) o la Cooperativa Economia Social (1912). A Sants: de La Formiga Obrera (1885) a la Nova Obrera de Sants (1903-1912), passant per La Igualtat (1892) o La Lleialtat Santsenca (1892-1936). També d’altres especialitzades, com ara La Farmàcia Cooperativa Popular (1910) o el Forn Col·lectiu de Sants (1914). I també cooperatives de treball, com ara la Cooperativa de Producció La Redemptora, d’obrers rajolers, o la Cooperativa Obrera de Cadiraires.
Per l’Ivan Miró, aquestes experiències “van teixir una xarxa de relacions d’ajuda mútua, de solidaritat i de capacitat col·lectiva d’organització que es basaven en una sociabilitat de barri”. I cita l’historiador Chris Ealham per afirmar que constituïen una “veritable esfera pública proletària”. I per això s’entesten a recuperar-les: “recuperar aquest bagatge, no només com a memòria històrica, és a dir, passada, sinó com a memòria política que ens ajudi a crear noves experiències de cooperació social per als dies vertiginosos d’avui”. El cooperativisme, en mans també dels més joves, picant a la porta de la crisi, per afirmar que és el seu torn: el de la democràcia econòmica i la cooperació social.
