L’historiador anglès Chris Ealham realitza una investigació acurada, documentada i rigurosa sobre un període important en la història de la ciutat de Barcelona i del moviment obrer català, des de finals de segle dinou a principis dels vint. El tractament de l’autor ens aproxima a una època de construcció intensiva d’una cultura de resistència popular acompanyada del desenvolupament d’una esfera pública proletària, a partir de la pugna històrica entre el proletariat i la burgesia per l’hegemonia en una ciutat dividida, és a dir, un assalt més del combat etern entre la Rosa de Foc i la Ciutat dels Prodigis. Ealham s’aproxima a la formació de les condicions d’existència d’un dels cicles de protesta més importants de la ciutat, a partir de la construcció llarga i pacient d’alternatives populars: una cultura de barris, formes de protesta autoorganitzades (vaga de lloguers, expropiacions, protestes de venedors ambulants…), creació de sindicats propis anarcosindicalistes, vagues salvatges a les empreses o de cooperatives de producció i consum. L’autor doncs, intenta analitzar els ingredients i la seva cocció per entendre com s’arriba a obtenir el plat, la situació revolucionaria de 1936. Ealham reflexa a la perfecció l’existència d’un conflicte social estructural que respon a dos formes de vida antagòniques, la dels opressors i els oprimits, que atravessa tota l’esfera social, reflexant-se en la divergència en els models de ciutat, en la tipologia d’espai public, en les formes de producció, de relació i solidaritat, de consum.
El historiador inglés Chris Ealham realiza una investigación cuidadosa, documentada y rigurosa sobre un período importante en la historia de la ciudad de Barcelona y del movimiento obrero catalán, desde finales de siglo diecinueve a principios de los veinte. El tratamiento del autor nos aproxima a una época de construcción intensiva de una cultura de resistencia popular acompañada del desarrollo de una esfera pública proletaria, a partir de la pugna histórica entre el proletariado y la burguesía por la hegemonía en una ciudad dividida, es decir, un asalto más del combate eterno entre la Rosa de Fuego y la Ciudad de los Prodigios. Ealham aproxima a la formación de las condiciones de existencia de uno de los ciclos de protesta más importantes de la ciudad, a partir de la construcción larga y paciente de alternativas populares: una cultura de barrios, formas de protesta autoorganizadas (huelga de alquileres, expropiaciones, protestas de vendedores ambulantes …), creación de sindicatos propios anarcosindicalistas, huelgas salvajes en las empresas o de cooperativas de producción y consumo. El autor pues, intenta analizar los ingredientes y su cocción para entender cómo se llega a obtener el plato, la situación revolucionaria de 1936. Ealham refleja a la perfección la existencia de un conflicto social estructural que responde a dos formas de vida antagónicas, la de los opresores y los oprimidos, que atraviesa toda la esfera social, reflejando en la divergencia en los modelos de ciudad, en la tipología de espacio público, en las formas de producción, de relación y solidaridad, de consumo.
