Un poble viu és un poble autoorganitzat, alegre i combatiu.
Un poble mort és l’aliment del feixisme.
Un poble viu és la mort del feixisme.
L’extensió del feixisme no és causa sinó símptoma, és una expressió de la violència estructural amb la que les classes dominants sotmeten a la resta. Concretament és el resultat de la suma de la ignorància, la impotència i la frustració inoculades a la població en el marc del capitalisme.
Contra la ignorància tenim l’antídot, ja ressona la mítica frase: el feixisme es cura llegint…i per extensió podríem dir: pensant, aprenent, compartint el coneixement.
Contra la impotència, només queda organitzar-nos, juntar-nos, fer-nos solidaris entre nosaltres, comprometre’ns amb la nostra vida comuna. L’autoorganització del poble per al poble és la potència dels que «només» ens tenim les unes a les altres.
Finalment, contra la frustració, ens queda generar il·lusió col·lectiva al voltant de projectes emancipadors en tots els fronts (polític, econòmic, cultural, social), posant la cura al centre i gaudir de l’alegria de compartir l’escalfor darrera d’una mateixa barricada.
Un disseny de Roc Blackblock. Company de mil batalles i un dels millors graffiters que corren pels carrers de Barcelona, com sempre omplint de colors la grisor dominant.
Roc Black Block
Qui no reconeix una obra d’en Roc?
La seva trajectòria és tan extensa i impactant que de ben segur teniu alguna de les seves imatges gravades a la retina, o a la pell. I és que es tracta d’un il·lustrador «tot terreny» a qui no li espanta cap tècnica ni suport. Format en escoles de disseny i il·lustració ha trobat mil i un camins per comunicar i expressar idees i conceptes, autoformant-se en tot allò que li palpités com el graffiti i els tatuatges.
Des de les parets de la mítica fàbrica okupada Hamsa, on innumerables graffitis omplien les seves parets, fins a la resilient Can Vies, on els seus stencils han marcat a foc el poder popular d’un barri unit. Passant pel Clot antifeixista o l’Ateneu Popular de Nou barris ha deixat innumerables murs grisos esquitxats del seu color en murals gegants que desafien la grisor del discurs hegemònic del civisme que criminalitza i persegueix l’art urbà.
Tenim una mala notícia: STREETS ARE OUR CANVAS!
