RECERCA SOCIAL
Investigació per la transformació
Feminismes / cooperativisme / estudis urbans
Un dels objectius principals de la cooperativa, des que vam començar, ha estat intentar generar les condicions que ens permetin reapropiar-nos de la capacitat de produir coneixement des dels moviments socials de base, amb total independència de les dinàmiques hegemòniques. En un context dominat per la mercantilització generalitzada dels sabers, la recerca social resta ancorada a un àmbit acadèmic cada vegada més privatitzat i dependent del finançament extern, completament sotmès als interessos del mercat capitalista. Aquesta situació genera un tipus de coneixement passiu, acrític i funcional amb la reproducció de l’ordre establert i reforça la despossessió accelerada de l’accés al coneixement d’una gran part de la població.
La producció de coneixement mai és neutra. En el nostre cas és una recerca aplicada a la transformació social, en una temptativa de deconstruir l’imaginari dominant per concebre una societat postcapitalista. Concebem la recerca social com un instrument d’emancipació, un dispositiu de crítica i de reflexivitat, a través del qual la societat es pensa i treballa sobre ella mateixa. Una eina que, alimentada per la perspectiva crítica, pot erigir-se com una arma contrahegemònica i generar l’obertura d’espais i possibilitats de transformació social, política i econòmica. Una teoria que no pot distingir-se de la pràctica d’on emana, una recerca abocada a una performativitat permanent i que aposta per impulsar xarxes col·laboratives per a la producció autogestionada del coneixement.
Línies d’estudi
Economia cooperativa
Entenem l’economia cooperativa i, en general, l’economia social i solidària, com l’aposta per reapropiar-nos col·lectivament de les capacitats productives humanes, desenvolupant-les de forma fraternal i amb l’objectiu de realitzar el bé comú. En aquest sentit, fem nostra la històrica declaració de l’Aliança Cooperativa Internacional, que defineix la cooperativa com “associació autònoma de persones unides voluntàriament per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú, a través d’una empresa de propietat conjunta i gestió democràtica”.
Des de La ciutat invisible entenem la cooperativa, a més, com un node que forma part d’un moviment socioeconòmic més ampli, que alhora que resol necessitats i desitjos concrets de les col·lectivitats que hi participen, forja una societat postcapitalista.
Per desenvolupar la cooperació econòmica, social i solidària, cal capacitar-nos tant teòricament com pràctica. Per tant, formem i ens formem, a partir de les nostres investigacions, en àmbits com teoria i història del cooperativisme, així com en aspectes més metodològics i formals necessaris per cooperativitzar qualsevol activitat que desitgem.
Estudis feministes
La teoria i pràctica feministes aporten un bagatge preciós per transformar-nos a nosaltres mateixes, i a la vegada transformar les relacions socials en un sentit alliberador. La perspectiva feminista, la crítica al sistema de domini-opressió patriarcal, ens permet afrontar les relacions de poder —sovint silenciades— que es donen transversalment a tots els àmbits de la vida, des de l’economia fins a les sexualitats. I ens impel·leix a establir relacions horitzontals i igualitàries, cap a la necessària construcció d’una societat sense discriminacions per raó de gènere o d’orientació sexual.
Des de La ciutat invisible, amb la complicitat de la xarxa d’afinitat feminista, impulsem anualment el Seminari d’Estudis Feministes, organitzem tallers i formacions en àmbits diversos com la comunicació, la intervenció social o les masculinitats; hem fet estudis com la recerca “Femení plural: les dones a l’economia cooperativa”, un estudi qualitatiu que s’aproxima a les possibilitat de l’economia cooperativa en matèria d’igualtat i equitat de gènere a partir del testimoni de dones cooperadores de la província de Barcelona. Per nosaltres, “Femení plural” no només identifica pràctiques positives en matèria d’igualtat i conciliació, sinó que parteix de la convicció que l’emprenedoria social cooperativa pot ser una opció emancipadora per a les dones per accedir a un treball digne. Seguint els diferents enllaços, us podeu descarregar el treball complet, la síntesi i les recomanacions.
Estudis urbans
La ciutat ha estat sempre un camp de batalla, on els diferents grups socials en conflicte han desplegat les seves estratègies de producció d’hegemonia. Les bullangues urbanes han xocat contra la ciutat dels mercaders; la ciutat burgesa ha intentat esclafar la ciutat proletària i viceversa; els moviments socials urbans han maldat per construir una ciutat democràtica front els deliris especulatius de les oligarquies financeres i immobiliàries.
El Model ha intentat imposar-se respectes les altres ciutats possibles, les altres ciutats han foradat existencialment el Model. La lluita per l’apropiació de la ciutat, l’espai públic, és doncs una perspectiva potent per entendre-hi l’emergència de nous protagonismes socials, però també per fer-ne la crítica en tant que laboratori on s’han aplicat polítiques de control social de les poblacions.
Espai de llibertat i alhora d’explotació, analitzar la ciutat on vivim i lluitem és cabdal per articular una política emancipadora, capaç d’autogestionar els béns comuns urbans a partir de l’autoorganització dels barris i del conjunt metropolità.