La ciudad frágil

Publicat per abdul en jun 8, 2010

Tres relats composen l’arquitectura d’aquesta ciutat fràgil, cosina germana de la nostra ciutat invisible. Tres històries construïdes des de la perspectiva d’uns protagonistes que pugnen per sobreviure en un medi hostil que els invisibilitza o penalitza, acabant per reproduir o agreujar la seva, ja de per si, fragilitat existencial. La primera ens situa dins un campament de gitanos romanesos i la precarietat de la forma de vida nòmada d’aquesta ètnia rebutjada i incompresa per gairebé tothom. La segona gira al voltant d’una avinguda, aparador de carn il·luminat, tot disposat pel mercadeig del cos, cossos femenins d’origen albanès, obligats a prostituir-se. I finalment a la tercera assistim al trajecte final i funest d’una persona sense-sostre cap a l’autoaniquilació. Més que històries de gitanos, putes i rodamons, la ciutat fràgil ens fa esdevenir per uns instants, gitano, puta i rodamón. Més que posar-nos a la seva pell, aquest llibre fa que aquests personatges s’inoculin dins les nostres.

Totes les històries comparteixen un escenari comú, els carrers de la ciutat, amb els seus combats quotidians i usuaris silenciosos a l’aire lliure. De fet, els tres tipus de personatges són usuaris de primer ordre de l’espai urbà, ja sigui, vivint-hi, treballant-hi o simplement recorrent-lo, qualsevol dels protagonistes utilitzen l’espai públic més intensament que aquella majoria normalitzada que tant sols l’utilitzen com a vies de trànsit per anar a qualsevol altre lloc. Sovint oblidem que aquest espai públic higienitzat tant vindicat per l’administració i els seus especialistes, tant sols existeix a les maquetes i projectes dels planificadors urbans, i que el carrer és fet de les vivències i formes que el recorren i modelen dia rera dia. Biografies fràgils per antonomàsia, els protagonistes habiten una ciutat subterrània, i encarnen simbòlicament les pors de la ciutat d’ordre i ben-pensant, que quan s’adona de la seva presència ho fa repressivament a cops d’ordenances del civisme.

Escrit amb una tècnica quasi-teatral, a cops de canvis sobtats de personatge i perspectiva, recomanem la seva lectura a tothom, però sobretot, emplacem a totes aquelles companyies teatrals que vagin a la recerca de projectes per adaptar, que es llencin a representar aquestes tres històries.