El Seminari d’Estudis Feministes vol ser un espai de lectura, reflexió i discussió compartida, on abordar continguts dels estudis de gènere i la teoria feminista contemporània fora del marc de l’Acadèmia.

Entre el 9 de maig i el 6 de juny,
mitjançant grups de debat i presentacions de llibres, abordarem qüestions com la producció històrica i social del gènere, la crítica postcolonial al feminisme occidental o el feminisme lesbià.

Aquesta setmana fem sessió doble!

En primer lloc, dimecres 16, a les 19h, una introducció a la teoria sexe-gènere a partir del text El tráfico de mujeres: notas sobre la economía política del sexo de l’antropòloga feminista Gayle Rubin. Us recordem que per fer un seguiment adequat de la sessió és convenient haver llegit el text del dossier, ja que farem una introducció als conceptes claus i plantejarem qüestions per al debat.

En segon lloc, el dimenge 20, a les 19h, tindrem el plaer de compartir presentació i debat amb Silvia Federici, autora del llibre Calibán y la bruja, y col·laboradora habitual de la revista The Commoner (http://www.commoner.org.uk/).

Atenció! En previsió que vindrà molta gent, hem pensat traslladar aquesta sessió al Centre Social de Sants, al carrer Olzinelles, 30.

Totes les activitats són gratuïtes, tenen aforament limitat i començaran amb puntualitat.

Podeu recolzar el projecte comprant el dossier de lectures i fent aportacions solidàries.

Us hi esperem!!!

Tota la informació del seminari a: (Programació Completa)

Dissabte 19 de maig de 2012
10h a Can Felipa, cantonada entre els carrers Pallars i Marià Aguiló

LA MEMÒRIA COOPERATIVA DE POBLENOU

“La barriada del Pueblo Nuevo es en nuestra ciudad, el baluarte de la cooperación” (Revista Cooperativa Catalana).
Barri proletari per excel·lència, el Poblenou ha sigut sempre un bressol de la cooperació social. Un autèntic viver d’experiències d’autoorganització de la classe treballadora que constituí tota una geografia social d’institucions autònomes. Un teixit social composat per cooperatives, però també per societats d’oficis i suport mutu, ateneus, sindicats, mútues, escoles racionalistes o associacions culturals (corals, grups esperantistes o excursionistes).

Tant sols des de mitjans de 1870 fins a 1939 hi arrelaren fins a una vintena de cooperatives obreres de consum, amb noms com la Unió Obrera, la Magnòlia, La Fraternitat o El Jardí, que encara ressonen a la memòria col·lectiva del barri.

Tot i que moltes tingueren una vida efímera, n’hi hagué quatre que esdevingueren entitats de referència dins el moviment cooperativista i que hem escollit com a parts de l’itinerari:

1. La Cooperativa Pau i Justícia:
carrer Batista amb Pere IV
Creada informalment entre 1895 i 1897 per setze treballadors, es legalitzà oficialment el juny de 1905. Fou una de les cooperatives poblenovines més actives i de les més recordades al barri. Tant per la seva longevitat, fins ben entrada la dècada el 1980 -encara podem trobar-hi gent que hi havia participat-; per la diversitat associativa i lúdica que oferia (quadre escènic, biblioteca, coral, grup d’escacs, excursionisme…). Com també, per la quantitat de persones associades (578 abans de la guerra, 1.250 a la dècada del 1960).  Però sobretot, per la construcció d’alternatives bàsiques en l’àmbit reproductiu, que fins i tot sobrevisqueren la pròpia cooperativa ( l’escola Pau i Justícia i el grup Civit d’habitatges cooperatius).
Altres localitzacions: Habitatges cooperatius Grup Civit: carrers Bilbao, Marroc, Castella i Diagonal)

2.Cooperativa L’Artesana
carrer LLull/Marià Aguiló
Una de les primeres del barri en fundar-se, el 1876 i de les més antigues que es recorden. Durant els primers 45 anys d’existència tingué múltiples seus de lloguer fins que es construïren un bonic edifici a Marià Aguiló amb Llull. En principi era una planta baixa, però el local aviat se’ls quedà petit -eren 150 associats- i decidiren afegir-hi un pis. A la planta baixa hi havia el dispensari de queviures, el magatzem i un forn; i a dalt, un cafè, teatre i les oficines de secretaria. Just abans de la guerra, l’entitat havia crescut extraordinàriament i ja tenia vora els 500 associats. Després del cop d’estat feixista, l’entitat entrà en crisi i amb molts deutes canvià el nom per La Familiar. Des de llavors, els futbolins i els billars poblaren aquell espai juntament amb la Penya Barcelonista Poble Nou. Fins que el 2 de juliol de 1995 un acte “acomiadava” l’edifici, amb el que s’enderrocava una altra mostra de la memòria col·lectiva del barri.

3.L’Econòmica del Poblenou
carrer Taulat, 93
Tot i desconèixer la data exacta de fundació, ha de ser força antiga, doncs el 1893 ja la formaven una quarantena d’associats. Als anys vint del segle passat, la societat comptava amb gairebé 200 associats, però passà moments difícils i fins i tot, estigué a punt de desaparèixer. Pogueren salvar la situació gràcies a l’adquisició d’uns terrenys a un preu raonable que els permeté instal·lar-se al carrer Major del Taulat, 93. A la planta baixa hi havia la botiga-despatx, el magatzem, un forn i una sala de matança. Al primer pis, una gran sala-cafè i a un racó, un petit escenari. I al pis de dalt, la sala de juntes i la biblioteca. Tampoc hem trobat els motius exactes de la desaparició però sabem que entre 1931 i 1935, curiosament en l’època de més creixement del moviment durant la república, ja no existia.

4.La Flor de maig
carrer Doctor Trueta/passatge Bori
Creada el 10 de novembre de 1890 per setze treballadors, sobretot jornalers i boters, arribà a ser la cooperativa més important de Catalunya amb 1.600 famílies associades. Tenia cinc sucursals a Sant Martí, de les quals tres al Poblenou. Tres més a la resta de la ciutat i una granja a Cerdanyola que els permetia l’adquisició directa de productes agrícoles i ramaders, així com, la celebració d’actes de tot tipus (excursions, assemblees, congressos). La cooperativa sempre destacà per l’organització de tot tipus d’actes culturals (conferències, vetllades musicals, obres de teatre); per l’oferiment d’escola i educació (d’infants i adults, d’alfabetització, d’esperanto), per la capacitat mutualista i de previsió social (contribuí a fundar una de les mútues més importants de l’època, la Vil·la de Salut L’Aliança, amb la què mantingué relacions fluïdes i constants). I en general, per ser sempre a l’avantguarda del moviment cooperatiu, per exemple en ser la primera en acceptar a la dona com a sòcia de ple dret (1929). La seva expansió es frenà cap a 1928, quan els mals resultats econòmics i algunes picabaralles entre juntes, provocaren el principi del declivi del projecte. Després del cop militar, en plena dictadura, entrà en franca decadència fins als anys 50 quan es malvengueren totes les seves propietats.

Altres localitzacions d’interès: Sucursal núm. 1: Pellaires/bac de roda; Sucursal núm. 4: Muntanya 60 Sucursal núm. 5: Pere IV, 92

Dimecres 9 de maig comencem amb el segon cicle de la Universitat Invisible.
Per iniciar el Seminari d’estudis feministes començarem amb la presentació del llibre
Nuevos Feminismos
Sentidos comunes en la dispersión.
Una historia de trayectorias y rupturas en el Estado español.
de Silvia L. Gil.

Un text que ens apropa a les pràctiques del feminisme durant la dècada dels 90, a les transformacions -teòriques i pràctiques- derivades de la irrupció de la teoria queer, així com a la diversificació dels objectius dels feminismes.

Què ha passat en les darreres dècades amb el moviment feminista?
Ha mutat?
Ha desaparegut?
Qué son els nous feminismes?
Aquest llibre es situa on la majoria de les històries del moviment feminista es detenen: la dècada dels noranta.
Una dècada en què moltes de nosaltres vam haver de reinventar,
de formes múltiples i sovint critiques, un fecund bagatge emancipador.
Del feminisme, als feminismes?

Silvia L. Gil
és activista feminista, vinculada a diferents projectes i experiènciae col·lectives. Llicenciada en Filosofía, està especialitzada en filosofía de la diferència i teoria postfeminista. Altres obres seves són Desigualdades a flor de piel: las cadenas globales de cuidados, juntament amb Amaia P. Orozco, i diferents articles sobre nous feminismes i sobre la cura, la malaltia i les dones al segle XXI.

TOTES LES ACTIVITATS DE LA UNIVERSITAT INVISIBLE SERAN GRATUÏTES La nostra voluntat és fer-les accessibles per tothom, tot i així tenen unes despeses associades.

Per poder donar continuïtat a aquest espai, podeu fer donacions solidàries a través del nostre web o a la cooperativa en el moment d’adquirir el dossier de lectures. Agrairem doncs la vostra contribució per mantenir entre totes aquest projecte d’autogestió del coneixement col·lectiu.

La donació es realitzarà a través de la pàgina de Paypal, podent triar tres modalitats: targeta de crèdit, dèbit o amb un compte de Paypal.

NOSALTRES davant la repressió

Nosaltres, amb aquest comunicat, hem vingut a manifestar un posicionament col·lectiu. Una presa de posició que sabem que pot ser incòmoda, que ens genera dubtes i incerteses, però que sabem rotundament compromesa amb les que són la nostra gent. Nosaltres, superant les pors i els discursos fàcils, hem vingut a parlar clar.

Formem part de la gent precària, del 40% de joves aturades, de les desenes de famílies desnonades cada dia, dels jubilats estafats pels bancs. Formem part dels treballadors afectats per expedients de regulació, de les treballadores acomiadades, dels que no es poden pagar una sanitat mercantilitzada, de les que deixaran –o ja han deixat- de rebre qualsevol tipus de prestació social. Formem part de les treballadores domèstiques sense drets laborals, dels que estan obligats a pagar uns transports i uns serveis bàsics abusius. Som d’aquelles a qui el preu de l’habitatge ofega quotidianament, de les que veiem hipotecat el nostre futur per les retallades en l’educació. Formem part de les que emigraren buscant una vida millor, aquí; formem part de les que avui han d’emigrar buscant una vida millor, allà. Formem part d’una majoria social que està patint en la pròpia pell les conseqüències d’un espoli. Formem part d’una majoria social a qui li estan robant la vida.

Nosaltres, a més, formem part dels que no es resignen a veure com mor la gent a les llistes d’espera. Que no tolera que les condicions de vida de la majoria caiguin en picat, mentre el luxe es dispara. Que no suporta veure gent dormint al carrer mentre els habitatges buits es podreixen en l’especulació. Que no entèn que les partides pressupostàries destinades a la despesa social siguin retallades sense miraments, mentre els pressupostos en armament, casa reial o església, es mantenen sense vergonya. Que no tolera que els salaris reals disminueixin, mentre els beneficis dels banquers i directius es sobredimensionen de forma insultant. Nosaltres formem part de totes aquelles que pateixen la dictadura econòmica dels mercats, i de la genuflexió miserable que li reten els polítics; però també formem part d’aquesta nova i profunda col·lectivitat que ha dit prou.

Nosaltres, així, formem part d’aquesta col·lectivitat digna i multitudinària que s’ha alçat en milers de places d’arreu, que ha manifestat un desig enorme de canvi, que ha intentat aturar l’espiral de bogeria a que ens estan sotmetent aquells que governen pels mercats. Hem intentat aturar la corrupció política, mitigar les desigualtats socials, situar les persones per sobre de l’economia. Hem alçat les nostres mans i les nostres veus, hem intentat refundar la societat de forma solidària, hem intentat crear un nou vincle social.

Hem fet el que hem pogut. Lamentablement, entre totes i tots hem sigut incapaces de frenar el malson. Encara –i diem encara- no hem tingut prou intel·ligència ni prou força. I, malauradament, els que sí que tenen la força han desoït completament els desitjos i necessitats de la nova col·lectivitat. I han seguit aplicant les dosis de dolor de l’ajust estructural. I han castigat amb duresa a les que aixecaven les mans i les paraules. I han insultat la possibilitat del naixement d’una nova dignitat.

Aquests són els motius que fan que avui esclati el conflicte social. Avui esclata la ràbia, la desesperació, la impotència, el dolor acumulat, la falta d’esperança mastegada en silenci. I esclata en dies com la vaga general del 29M. I esclatarà sempre i quan no es resolguin les causes que fan néixer la ràbia.

Volem dir que ens agradaria que les coses fossin d’una altra manera. Sobretot perquè és la nostra gent qui, en aquestes ocasions, s’endú la pitjor part. Les vides trencades per la repressió són les vides trencades de la nostra gent. Aquestes són les ruptures que, de lluny, ens han de preocupar per sobre de les altres. Per tant, ens agradaria que les coses fossin d’una altra manera. Que la majoria social, multitudinària i creativa, transformés d’arrel les causes del malestar.

Aquesta és la nostra voluntat i responsabilitat, i és la voluntat i la responsabilitat dels centenars de persones que han estat torturades, detingudes, represaliades i empresonades en els darrers mesos d’aquesta crisi social. No obstant, no sembla ser aquesta la voluntat dels qui governen. Les reformes penals, la criminalització de qualsevol forma de lluita, ens situa en un carreró sense sortida.

Però nosaltres seguirem. Aturarem la repressió. Alliberarem els i les companyes empresonades. Els amnistiem.

I condemnem als que ens condemnen a una vida de precarietat i submissió.
I condemnem als que ens condemnen a la pobresa i a la falta de llibertat.
I condemnem als que ens condemnen al conflicte social.

Solidaritat i suport mutu a tota aquella gent que, com nosaltres, pateix l’ajust estructural capitalista i les retallades socials de CiU i PP. Solidaritat i suport mutu amb totes les companyes i companys que, lluny de veure passivament com la seva vida és destruïda per la dictadura dels mercats, es comprometen a fons per a crear, amb la lluita comuna, una nova col·lectivitat lliure, digna i solidària.

En poc menys de dues setmanes des que li vam proposar, ja teniem la proposta.
I ens va encantar a la primera.
No hi ha cap mena de dubte que lo que li agrada i estima al món és dibuixar.
Per això som tan fans del seu treball.
I ara… encara més!

El proper 24 d’abril descobrireu la samarreta sorpresa i podreu intercanviar opinions sobre el seu darrer treball ‘Memorias de la Tierra’ editat per Mondadori.
Per les que encara no el coneixeu podeu visitar la seva web http://www.clismon.org/. Segur que us atraparà en el seu món de sàtira àcida ambientat en l’estètica dels anys 50/60.

Tot prenent unes cervesetes a la fresca també podrem debatre al voltant del paper de l’Il·lustrador en la creació de discursos col·lectius. En Miguel ha tingut la sort de poder combinar l’àmbit laboral amb la militància gràfica. Però no acostuma a ser així.

En la il·lustració com en d’altres àmbits artístics, l’ego és utilitzat com una divisa amb la qual poder-se obrir camí laboralment.
Però què passa quan aquestes habilitats són utilitzades en un front comú?
Quan el resultat de les il·lustracions són fruits de processos col·lectius?
Us animeu animeu a provar-ho?
Doncs, dimarts en discutim. ]]> http://laciutatinvisible.coop/ciutat/miguel-invisible/feed/ 0 http://laciutatinvisible.coop/ciutat/runyoneres-i-faldilles/ http://laciutatinvisible.coop/ciutat/runyoneres-i-faldilles/#comments Wed, 18 Apr 2012 10:19:41 +0000 manolin http://laciutatinvisible.coop/?p=9817
Per nadal ja ens vam estrenar confeccionat unes caputxes infantils.
Donat els bons resultats, vam decidir fer noves apostes com aquesta.
Ja portem gairebé tres mesos treballant amb el disseny i confecció d’aquestes peces.
Finalment estem molt contentes del resultat final i esperem que us agradin també a vosaltres.De moment trobareu un model íntegrament dissenyat per nosaltres en 2 games cromàtiques.
A banda també trobareu faldilles fetes amb diferents teles com el lleopart o el mocador de fer farcells.Properament prometem més dissenys i noves confeccions de cara a la propera temporada d’hivern.

“Els moviments socials front la il·legalitat del poder. Com afrontem les retallades dels drets polítics?

19h A La Ciutat Invisible, Riego 37

Sants Barcelona

No hi ha dret(s)

La lluita contra la il·legalitat del poder
Gerardo Pisarello
Jaume Asens

Pròlegs Carlos Taibo i Ramón Sáez

Epíleg David Fernàndez i August Gil

El Dret i el discurs jurídic exerceixen un paper central en la confi­guració de les relacions de poder. Per imposar-se, a una actuació policial o un programa d´ajust econòmic els cal la força. Però també la capacitat per apel·lar al Dret, a la legalitat, com a font de justifi­cació. Amb la derrota del feixisme, la legalitat que els estats invoquen en les seves actuacions s´ha tornat exigent. S´ha enriquit amb trac­tats, constitucions i cartes que reconeixen drets humans i principis garantistes. Aquests principis com­porten límits i controls a poders de tot tipus, públics i privats, d´Estat i de mercat.

Els textos que componen aquest llibre intenten mostrar com, en temps de crisis i mobilitzacions, aquesta legalitat garantista es converteix en un mirall incòmode. Perquè reflecteix l´arbitrarietat jurídica, a més d´ètico-política, de moltes actuacions del poder realitzades en nom del Dret. Però també perquè permet jutjar d´una altra manera els actes de protesta i de desobediència ciutadana que s´aixequen contra elles (en contra seva). No ja com a actes de­lictius, objecte de criminalització, sinó com a eines legítimes, fins i tot necessàries, per forçar el poder a complir la seva pròpia legalitat i per fundar marcs jurídics més igualitaris i lliures de violència.

www.nohihadret.cat

Índex i introducció. No hi ha dret(s)

Posem en pràctica un nou present cooperatiu per un futur autogestionat?

Dissabte 14 d’abril del 2012
10h al Parc de l’Espanya Industrial.

RECORREGUT
PER LA HISTÒRIA COOPERATIVA DE SANTS

Hem triat alguns dels punts més significatius:

1. España Industrial.
Parc de l’Espanya Industrial
Constituïda pels germans Muntades el 1847, arribà a ser la fàbrica tèxtil més important de l’Estat espanyol, amb 1.500 treballadors. Els seus entorns foren urbanitzats per acollir les famílies treballadores, i s’hi crearen nombroses cooperatives, sobretot de consum però també de producció.

2. L’Empar de l’Obrer.
Carrer Premià, 13-15.
Fundada el 1905 al carrer de la Llibertat, avui Autonomia, la Societat Cooperativa Col·lectiva L’Empar de l’Obrer va ser reconeguda pel seu caràcter col·lectivista. L’1 de juny de 1924 inaugurà l’edifici actual, que comptava amb escola pròpia. Avui és la seu de diverses entitats del cooperativisme català.

3. Fusió de les Cooperatives de Sants per l’Aprofitament del Carbó.
Plaça d’Osca, 6.
Les cooperatives de consum del barri engegaren diferents projectes per a abastir-se directament de productes. Un d’ells fou la Fusió del Carbó, creada l’any 1919 a la plaça d’Osca, que proporcionava carbó, carbonet, carbonissa per brasers o tisa per a cuines econòmiques. Autonomia energètica, de mà cooperativa.

4. La Nova Obrera.
Carrer Guadiana, 22.
El mateix any que Barcelona s’annexionava Sants, el 1897, es creava la Nova Obrera, fundada pel jornaler Vicenç Alsina. Manyans, peons, tintorers, vidriers i paletes formaren una entitat que, a més de les tasques pròpies del consum, tingué una secció cultural molt activa, així com un grup de dones encapçalat per Matilde Alonso.

5. La Lleialtat Santsenca.
Carrer Olzinelles, 31.
Amb orígen en un coral d’obrers republicans federals, la Lleialtat fou fundada l’hivern de 1891 al carrer Callao (avui Toledo) per 11 socis, i el primer que adquiriren fou un bocoi de vi, un sac de mongetes i un altre de patates. El 20 de maig de 1928 inaugurava l’impressionant edifici actual (avui reivindicat pel barri) i el 5 de juliol de 1936 acollia la Festa de la Cooperació, organitzada pel Grup de Sants.

6. La Formiga Obrera / Flor de Maig (sucursal número 3).
Galileu, 40.
La cooperativa del carrer Galileu fou de les pioneres del barri (1885). Als baixos hi havia el magatzem, la botiga de queviures i el forn de pa; i els tres pisos constaven de cafè, oficines i sales on s’impartien, per exemple, classes d’esperanto. Fou de les primeres cooperatives “a la moderna”, és a dir, que col·lectivitzà els excedents i els destinà a previsió social. Fou absorvida per la Flor de Maig el 1918.

7. Model del Segle XX.
Carrer Alcolea amb Violant d’Hongria.
Amb l’esperança que el segle XX veiés la fi del capitalisme, cinc obrers de Sants fundaren la cooperativa el 1901. Aquell esperit impregnà l’entitat al llarg de la seva vida, doncs tingué una implicació molt elevada en el moviment cooperativista català, i els seus socis participaren activament en la vida sindical i política del país. Durant molts anys fou la cooperativa santsenca amb més massa social, i era coneguda per la seva important activitat cultural, formativa i educativa. L’edifici actual va ser inaugurat el 1922.

ARA, tornem al present, un present tintat de crisi del tardo-capitalisme, en que ens retallen drets adquirits a base de lluites socials històriques mentre les classes dominants es reparteixen les molles d’un botí de guerra. Una guerra que, per cert, fa temps que guanyen…

ARA, el “NOUCENTISME” -que hagueren d’afrontar els nostres avantpassats- s’anomena “DEUCENTISME”, però les raons últimes són les mateixes i cal recordar que ELLS també són els seus néts. La situació convida al combat. La ràbia latent i adormida del volcà erupciona des de les entranyes de la submissió i l’autocomplaença. La ROSA DE FOC ens torna a il·luminar, renascuda de les pròpies cendres.

En mig d’aquesta situació convulsa, arriba una diada especialment curulla de novetats editorials, que bé ens poden ajudar a interpretar el que estem vivint des d’una perspectiva crítica. ARA, més que mai, els llibres són ARMES o EINES que ens faciliten accedir a punts de vista alternatius a l’Establert com a veritat oficial; que ens permeten carregar-nos de raons contra el torrent de vòmits infectes que arriben diàriament des dels mitjans de comunicació i els seus tertulians.

A nosaltres, com a llibreteres, aquests dies ens tornen bojes, una alegre follia derivada del fet del poder compartir la passió d’una bona lectura. La llibreria està gairebé a rebentar de novetats per petits i grans, i per això, com cada any, us fem unes quantes recomanacions que ens han cridat l’atenció.
Llegiu , llegim… Afilem les eines de la crítica!

Clicant a les imatges podreu accedir a l’aparador de la llibreria i allà consultar les ressenyes concretes.

Front la devastació generalitzada que imposa l’actual sistema econòmic, el cooperativisme constitueix la forma d’organització de la solidaritat col·lectiva més viable, permetent articular una economia més justa i solidària. Si l’empresa capitalista es distingeix per la preponderància del capital i l’obtenció de beneficis, les cooperatives privilegien les necessitats i els interessos de les persones, fomentant l’autonomia, l’autogestió i la justícia social en les relacions socials.

Aquest any 2012 ha estat declarat per la ONU com l’any internacional del cooperativisme. El projecte, impulsat per l’ACI (Aliança Cooperativa Internacional), pretén visibilitzar a partir d’una campanya comunicativa, la forma cooperativa com una alternativa de vertebració economica i social a nivell local i mundial.

Més informació a: www.coop2012.coop;   www.2012.coop

De moment, us adjuntem aquest video promocional de l’any internacional del cooperativisme perquè mostra molt adequadament la potència del cooperativisme com a alternativa global per a moltes famílies de tot el  Món.

Un 2012 invisible i cooperatiu

Més enllà de la vessant més institucional, per les petites cooperatives de base com la nostra, on tots els anys són anys cooperatius, aquesta data assenyalada al calendari, es presenta com una oportunitat per difondre i estendre l’eina cooperativa a nivell local com una alternativa de vida més justa i viable. La celebració de l’any internacional del cooperativisme ens permet emmarcar les nostres accions locals de potenciació de l’economia social en un àmbit global. Esdevenir conscients que el cooperativisme és un moviment mundial que representa 1.4 milions de cooperatives al món, distribuides per tots els sectors econòmics.

En aquest marc, volem aportar el nostre granet de sorra a la tasca de difusió d’aquest any internacional del cooperativisme, amb diverses accions programades, de les quals n’anirem anuciant els detalls degudament en aquesta mateixa web:

• Projecte Barri Cooperatiu
  

  Un dels reptes és la continuació d’aquest projecte de comunicació integral, amb quatre anys de trajectòria a Sants i impulsat conjuntament amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.  Així com l’extensió a d’altres territoris, com el barri de Gràcia, Poble nou o la Barceloneta. (més informació a: www.sants.coop; www.gracia.coop).

• Rutes històriques:

  Fruit de la intercooperació amb una altra cooperativa, l’Apostrof, realitzarem tres rutes històriques, que pretenen apropar la memòria cooperativa dels barris populars de Barcelona al públic en general. A banda de repetir l’experiència de l’itinerari guiat per Sants, es farà una nova ruta al Poble Nou, un altre dels barris capdavanters del cooperativisme obrer històric. I per últim, oferirem també una ruta generalista per tota Barcelona del que significà el moviment cooperatiu per la ciutat i pel país.

  Calendari:

  14 d’Abril: Ruta històrica per Sants. 19 de Maig: Ruta històrica per Poble Nou. 9 de Juny: Ruta històrica per Barcelona. (properament més informació).

• Expo.coop:

  També conjuntament amb l’Apòstrof i una altra cooperativa  TAT Espais per la Cultura, estem treballant en uns elements expositius que puguin acompanyar a les diferents accions públiques que es duguin a terme durant el 2012. Mitjançant aquest element es volen transmetre valors i experiències cooperatives, tot ajudant a apropar les realitats personals i col·lectives del cooperativisme al públic interessat.

365 dies fomentant el cooperativisme:

A més a més, com de que costum, prosseguirem amb les línies de treball pròpies de la cooperativa. La difusió i recuperació de la memòria cooperativa amb les recerques en curs i fomentant la mobilitat de l’exposició ‘Memòria Cooperativa: El Somni viscut de la cooperació social. Dels orígens cooperatius a la desfeta de 1939′.

També amb les diferents activitats formatives que oferim i l’assessorament laboral, participant i fomentant processos d’intercooperació (Coop 57, Som energia…), innovant en les formes d’autoorganització cooperativa (cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús) i intervenint en aquells processos d’empoderament comunitari del barri com el de Can Batlló.