La Ciutat Invisible » Món àrab

Egipte: les claus d’una revolució inevitable

ivan — Wed, 08 Jun 2011 15:18:21 +0000

Alaa Al Aswani, l’autor de L’edifici Iaqubian -aquella exquisita novel·la que retratava la vida quotidiana del Cairo egipci-, no respòn precisament a la figura d’escriptor tancat a la torre d’ivori. Per contra, el seu compromís contra la dictadura de Mubàrak arrenca anys enrera, i el present volum -una antologia de textos des del 2006 fins l’actualitat- en constata aquest compromís. Més enllà de la introducció feta ad hoc pel context revolucionari egipci, on ens descriu l’experiència autoorganitzada de la Plaça Tahrir com una mena de comuna de París (per cert, enguany el seu 140 aniversari), la resta d’articles ens remeten al conjunt de causes que han fet esclatar un dels nodes centrals de l’anomenat hivern àrab. El sistema polític i econòmic corrupte que governa el país, la política criminal d’Israel i la situació irresolta de Gaza, el predomini dels militars egipcis, l’opressió de les dones i els joves, la qüestió religiosa -musulmans-coptes-, la repressió del sinistre Ministeri de l’Interior, o les abismals desigualtats socials; són algunes de les contradiccions que, a parer d’Aswani, han fet la revolució inevitable.

EGIPTE: LES CLAUS D’UNA REVOLUCIÓ INEVITABLE

Autors: AL ASWANI‚ ALAA
PVP: 18,27€
ISBN: 9788492440658
Data de publicació: 05/2011
Editorial: 1984
Col·lecció: DE BAT A BAT
Número a la col·lecció: 17
Número d’edicions: 1
Dades del llibre : 286 pags; Rústica amb solapes;
Idioma: Català

El islam como anarquismo místico

abdul — Thu, 09 Dec 2010 20:06:48 +0000

“El títol d’aquest assaig reuneix tres paraules fortes, carregades de connotacions. Cada una d’elles ja resulta difícil de fixar, podríem dir que casi es nega a ser fixada, desitja permanèixer iressolta, no codificada: islam, anarquia, mística. Tres paraules inquietants, doncs ens remeten a possibilitats no realitzades, a penes esboçades, o que s’esvaeixen una vegada aconseguides (…). I, malgrat tot, segueixen vivint en nosaltres com una possibilitat latent de realització individual i col·lectiva, al marge de les grans estructures de poder que esclavitzen a l’ésser humà. Una espiritualitat al marge de la religió instituida, una vida en comú al marge del Capital i de l’Estat”.

Doncs, vosaltres mateixos/es, així comença aquest assaig “inquietant”, una posada en relació en torn aquests conceptes que sovint se’ns presenten allunyats des de l’evidència quotidiana però que comparteixen camps d’activitat o prespectives comunes. Una altra iniciativa convidant a la gimnàstica de la “dinàmita de cervell” de Virus editorial, projecte pioner i cabdal de l’edició de material crític a casa nostra.

Taxi

abdul — Mon, 07 Jun 2010 17:41:15 +0000

Els taxistes formen part d’aquells col·lectius que per la seva activitat professional diària, coneixen de primera mà totes aquelles incidències i esdeveniments que succeeixen als carrers de qualsevol ciutat. Carrera rera carrera, veritables testimonis d’excepció, juguen el paper de catalitzadors de les informacions, els rumors que corren, i que tot sumat, constitueix el magma des del que és conformen finalment les opinions públiques. Amb aquesta perspectiva, el politòleg, director de cinema i escriptor egipci Khaled Al Khamissi, molt conegut al seu país, ha optat per la recol·lecció de diverses converses mantingudes amb taxistes, per configurar una sèrie de relats a partir dels quals fa un repàs a l’actualitat del Caire. Amb paraules de l’autor, els taxistes són un dels termòmetres de la vida social de la ciutat, mesuren la temperatura de la corrupció política, i sobretot, de la paciència dels seus habitants, obligats als més curiosos malabarismes per poder sobreviure dia a dia. L’ebullició social, les corredisses, els regateigs abans de cada trajecte, la hipocresia social, els acudits maliciosos. Un bon llibre de relats curts que ens aproximen a la realitat del Caire, una de les capitals més bullicioses del món.

Persèpolis

abdul — Tue, 01 Jun 2010 10:50:02 +0000

Un còmic –en aquest cas novel·la gràfica- prou promocionat ja, però que si el ressenyem és per l’aportació informativa que fa d’una realitat històrica i política que ens és prou desconeguda –l’Iran de 1979-, i perquè és un dels pocs còmics per a adults editats recentment en català.

Satrapi, amb una il·lustració bàsica i un tant desinteressada per les qüestions estètiques -fet que li ha merescut crítiques dels habituals del còmic, i adhesions dels lectors no especialitzats- dibuixa un relat autobiogràfic, emotiu i crític, que es desenvolupa paral·lelament a la revolució islàmica de 1979.

Una revolució que acabà amb el règim autoritari del Xa, però que també arrasà els seus competidors polítics -comunistes i altres dissidents d’esquerres- i que, amb la guerra contra el seu veí Iraq com a teló de fons, reforçà una república teocràtica, on els màrtirs de la fe són en els símbols d’una societat repressiva cap a totes les formes de vida no regides per la religió.