La Ciutat Invisible » Estudis de gènere

La tecnologías del orgasmo: la histeria, los vibradores y la satisfacción sexual de las mujeres.

abdul — Thu, 16 Dec 2010 16:49:26 +0000

Aquest estudi té la seva gènesi en una casualitat. En plena recerca a la premsa femenina de finals del segle XIX sobre l’art de la costura, l’autora descobreix infinitat d’anuncis de consoladors i hidroteràpies específicament per a dones. Aquesta descoberta s’acaba materialitzant en un treball rigorós i exhaustiu: un inventari de les tecnologies i tractaments per aconseguir l’orgasme femení, i un repàs de l’evolució del concepte histèria des de l’antiguitat a la psicoanàlisi.

Una demostració que l’anomenada histèria no és sinó una expressió de la sexualitat femenina insatisfeta i de com el tractament de la mateixa ha evolucionat al llarg de 25 segles de recomanar el matrimoni com a cura, a desplegar tot un seguit de recursos mèdics i tècnics que posen en mans de les dones la satisfacció de les seves necessitats i desigs sexuals.

Pornotopía

abdul — Mon, 05 Jul 2010 16:53:24 +0000

L’autora de Manifiesto contra-sexual i de Testo yonqui ens proposa en aquest llibre

l’anàlisi de la formació i construcció d’una nova subjectivitat masculina basada en

formes de relació alternatives al model tradicional nordamericà durant els anys 50, a

partir de la deconstrucció de l’imaginari playboy.

Segons Preciado, aquesta revista i les accions dutes a terme pel seu fundador,

Hugh Hefner, van significar una veritable revolta sexual i una nova concepció de la

masculinitat, a través d’un exercici de reapropiació de l’espai domèstic i decoració

interior, generant un nou tipus d’economia relacional i espacial.

A partir del concepte foucaultià d’heterotopia, l’autora construeix el concepte de

pornotopia, segons el qual es construeixen unes relacions singulars entre espai,

sexualitat, plaer i tecnologia, alterant les convencions sexuals o de gènere i alhora

produint un altre tipus de subjectivitat sexual, derivada de les distintes operacions

espacials.

És així com se’ns planteja la Mansió Playboy, que Hefner va rehabilitar a la seva mida,

com un paradigma del concepte de pornotopia on: “La mansión es una delirante y

gigantesca oficina en la que es posible vivir y disfrutar, un burdel en el que han sido

instalados el centro de operaciones de un grupo de prensa, el escenario de un reality

show en el que un hombre casado vive con un grupo de más de treinta mujeres, una

estricta residencia de señoritas donde las estudiantes son candidatas a convertirse en

playmates (…), un bunker herméticamente cerrado filmado por circuito interno y cuyas

imágenes pueden hacerse públicas en cualquier momento…” (p. 131).

Aquest llibre, de l’autora més fonamentada de la corrent queer, destaca perquè està

escrit amb una narrativa directa i brillant, malgrat el tema escollit pugui sobtar a més

d’un dels seus lectors més ortodoxos.

Un zulo propio

abdul — Mon, 07 Jun 2010 18:12:54 +0000

Després de publicar Devenir Perra, Itziar Ziga reuneix aquesta col·lecció de textos breus, precaris i bastards. Han sigut recuperats al llarg dels anys de múltiples ordinadors aliens, gracies al nomadisme i a la precarietat que tenen per costum amenitzar la vida de l’autora. Sovint va aconseguir rescatar una còpia en els instants previs a cada naufragi, ruptura, fugida o mudança. Tania Head, Anna Ajmatova, Caster Semenya, Virginie Despentes, Rocío Jurado, Ocaña, Olympe de Gouges i moltes altres dives del seu particular altar punk sobrepoblen aquestes pàgines on l’autora es desfoga en torn les seves obsessions: el plaer de les rares com a venjança, la cerca incesant d’avantpassades “perrunas”, el feminisme lasciu i abrupte, la resistència contra el capitalisme patriarcal. Perquè es pot escriure sense una habitació materialment pròpia però no es pot escriure sense un preciós zulo interior.¡Beneït feminisme, beneïda Virginia Woolf! (ressenya extreta de: www.melusina.com)

Bruixes, histèriques i assassines: una passejada per la maldat femenina

abdul — Mon, 07 Jun 2010 17:48:37 +0000

Reivindicar la maldat femenina Una aproximació a la història de les dones independents, lliures i desobedients Per Elba S. Mansilla L’imaginari social està ple de llegendes i icones femenines a qui s’atribueixen tots els mals de la humanitat. Els mites Pandora o Lilith, castigades per la seva curiositat intel·lectual i insubmissió al desig sexual de l’home respectivament, van posar les bases del discurs misògin per justificar la discriminació i violència vers les dones. Deixant entreveure però la veritable por al poder, la potencialitat i les capacitats de les dones. En aquest volum, 12 autores i una autor ens apropen i replantegen el concepte de dolenteria femenina, que vertebra el discurs de tot allò que una dona no ha de ser: “a les dones se’ns ha titllat de dolentes per pensar, per voler decidir; dolentes per no volen entrar dins els motlles tradicionals de la dona submisa”, en comenta la coautora Laia Climent. Tot revisant la hisòria oficial, les bruixes no són altra cosa que parteres practicants de remeis per abortar i prevenir embarasos, curanderes coneixedores de la medicina popular i les herbes, hereves d’una tradició milenària al marge del control de l’església i l’acadèmia; les histèriques enteses com a dones alliberades de sentiment, expressió i sexualitat, no tutel·lades per la voluntat ni del pare ni del marit; i les assassines són aquelles que esdevenen perilloses en tant que transgressores del rol de víctimes, per esdevenir determinades, guies del seu propi destí, violentes (de vegades) i amb un profund sentit de la justícia (d’altres). Reprimides i torturades La persecució de la dolenteria femenina té el seu màxim exponent en la cacera de bruixes dels segles XVI i XVII, que va representar el darrer cop a la cultura popular matriarcal i el trionf de la política de la por. Tot i que les xifres de les caceres de bruixes són molt imprecises -oscil·len entre 100.000 i 9.5 milions de víctimes només a Europa-, ens donen una idea de la magnitud de la repressió vers les dones que evitaven els destí del matrimoni i la maternitat. Les dones que defugien el rol tradicional eren brutalment reprimides i torturades a la foguera, el poltre o ofegades al riu. En un altre nivell trobem els casos de les prostitutes i les monges, a qui també es castigava pel fet de viure sense homes amb la reclusió i el confinament. El llibre està adreçat a tots el públics, hi participen autores de la talla d’Isabel Segura, Montserrat Abelló o Teresa Forcades. No hi podia faltar la divertida i agosarada Isabel-Clara Simó que ens convida a reflexionar sobre el que anomena les sis proves de l’enveja masculina, entre les que destaquem la de la tinença de l’únic òrgan existent al cos que te per funció únicament el plaer –el clítoris. Un assaig accesible i lleuger, que inclou una bibliografia seleccionada molt complerta, que farà les delícies de curioses i investigadores.