Aquest llibre presenta les reflexions de l´expressió democràtica municipalista articulada per les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV), les Candidatures d´Unitat Popular (CUP) i diverses iniciatives veïnals. Aquests col•lectius van organitzar unes jornades que donen títol a aquest llibre.

L’objectiu d’aquest treball és visibilitzar l´aposta per la gestió municipal dels moviments socials catalans i la seva materialització en l´articulació de candidatures alternatives i populars, així com la tasca feta pel moviment veïnal i ciutadà. Adverteixen que la política municipal no es fa només des de les institucions i des dels partits polítics tradicionals, sinó que els moviments socials hi juguen un paper destacat.

Al llarg del 2009 partits polítics i institucions públiques van commemorar el 30è. aniversari de les primeres eleccions locals democràtiques, ressaltant pomposament l´acció de la classe política i relegant al segon terme la tasca desenvolupada per moviments socials, organitzacions ciutadanes i persones compromeses.

Tres relats composen l’arquitectura d’aquesta ciutat fràgil, cosina germana de la nostra ciutat invisible. Tres històries construïdes des de la perspectiva d’uns protagonistes que pugnen per sobreviure en un medi hostil que els invisibilitza o penalitza, acabant per reproduir o agreujar la seva, ja de per si, fragilitat existencial. La primera ens situa dins un campament de gitanos romanesos i la precarietat de la forma de vida nòmada d’aquesta ètnia rebutjada i incompresa per gairebé tothom. La segona gira al voltant d’una avinguda, aparador de carn il·luminat, tot disposat pel mercadeig del cos, cossos femenins d’origen albanès, obligats a prostituir-se. I finalment a la tercera assistim al trajecte final i funest d’una persona sense-sostre cap a l’autoaniquilació. Més que històries de gitanos, putes i rodamons, la ciutat fràgil ens fa esdevenir per uns instants, gitano, puta i rodamón. Més que posar-nos a la seva pell, aquest llibre fa que aquests personatges s’inoculin dins les nostres.

Totes les històries comparteixen un escenari comú, els carrers de la ciutat, amb els seus combats quotidians i usuaris silenciosos a l’aire lliure. De fet, els tres tipus de personatges són usuaris de primer ordre de l’espai urbà, ja sigui, vivint-hi, treballant-hi o simplement recorrent-lo, qualsevol dels protagonistes utilitzen l’espai públic més intensament que aquella majoria normalitzada que tant sols l’utilitzen com a vies de trànsit per anar a qualsevol altre lloc. Sovint oblidem que aquest espai públic higienitzat tant vindicat per l’administració i els seus especialistes, tant sols existeix a les maquetes i projectes dels planificadors urbans, i que el carrer és fet de les vivències i formes que el recorren i modelen dia rera dia. Biografies fràgils per antonomàsia, els protagonistes habiten una ciutat subterrània, i encarnen simbòlicament les pors de la ciutat d’ordre i ben-pensant, que quan s’adona de la seva presència ho fa repressivament a cops d’ordenances del civisme.

Escrit amb una tècnica quasi-teatral, a cops de canvis sobtats de personatge i perspectiva, recomanem la seva lectura a tothom, però sobretot, emplacem a totes aquelles companyies teatrals que vagin a la recerca de projectes per adaptar, que es llencin a representar aquestes tres històries.

Davis repassa diferents models de desenvolupament de ciutats i de perifèries d’aquestes masses d’àrees urbanes hiperdegradades , i simptomàticament, com en un joc de miralls, sempre ens retorna la mateixa imatge: pobresa, degradació, amuntegament, explotació, expulsions planificades, escassetat d’aigua i aliment….. Planeta de ciutats misèria o l’ infern dins l’ infern?

Manuel Delgado és una de les veus més lúcides de les que avui reflexionen entorn què significa habitar la ciutat, i sobretot respecte què significa destruir-la. I llegir-lo és tot un plaer, a més d’un gran aprenentatge.