La Ciutat Invisible » Amèrica llatina

Una historia popular del Imperio Americano

abdul — Thu, 16 Dec 2010 16:33:51 +0000

Recordeu La Otra História de Estados Unidos?

La contrahistòria dels Estats Units d’Amèrica realitzada magistralment pel recentment desaparegut Howard Zinn?

Doncs ara, l’editorial Sinsentido ha adaptat en còmic el famós llibre d’aquest autor, constituïnt un bon regal per aquests dies pels i les amants de la il·lustració narrada o la narrativa il·lustrada.

Miradas, ecos y reflejos de la digna rabia

abdul — Mon, 07 Jun 2010 17:56:37 +0000

A finals del 2008 es celebrava el Festival de la Digna Ràbia a Xiapes, on col·lectius de tot el món es reunien per trobar-se i celebrar el XV aniversari de l’aixecament zapatista.

Per difondre les idees i reflexions sorgides d’aquell festival es va editar aquest llibre per iniciativa del grup que gestiona la web de solidaritat www.europazapatista.org.

El text de la contraportada diu així:”Del Festival de la Digna ràbia va arribar a terres europees un missatge i una certesa: ja es traça un camí. El tracen les reflexions, pràctiques i passes dels que s’oposen al capitalisme. La cerca de la col·lectivitat, del respecte a la mare terra, d’una altra forma de relacionar-se, treballar, crear, comunicar i festejar estaven molt presents en aquest festival tant nostre.

La presentació fragmentada de les paraules, pensaments i fets que s’exposen en aquest llibre poc pot reflexar la riquesa d’una trobada de resistències tant multicolors. Però aquí queda, com un gra de sorra més en la lluita comú, nascuda des de sota, per a que vagi i vingui, retorni i torni, alimentant-se en aquest continuu traginar de noves i majors inquietuds, rebel·lies, debats, experiències, mirades, ecos, reflexos i…llibres”.

Els beneficis obtinguts per les vendes del llibre aniran destinats a fer una impressió de l’edició per Mèxic i per les comunitats (Els Cargols zapatistes). Si hi hagués algun sobrant, s’aportarà íntegrament a les Juntes de Bon Govern Zapatistes.

Operación masacre

abdul — Mon, 07 Jun 2010 17:14:13 +0000

Rodolfo Walsh representa l’exemple de personatge revolucionari a voltes contradictori de les dècades dels anys 60 i 70 a l’Argentina, no va ser un líder de masses ni un guerriller exemplar, no va destacar en la conducció militar, la seva incorporació a la militància estricta fou tardana i la seva relació cap a Perón ambivalent, però sempre va estar vinculat i compromès amb la denúncia social de la injustícia, en totes les seves activitats, fins la seva tràgica mort.
En el camp periodístic, és citat sovint com un precursor del nou periodisme o new jornalism, el de Truman Capote A sangre fría (1966), un periodisme d’investigació al servei de la denúncia social: ”Lo primero es informar porque el terror se basa en el desconocimiento…“ (text introductori al primer comunicat emès per Cadena informativa).
La seva capacitat fou l’habilitat de combinar rigor periodístic i llenguatge literari en molts dels seus treballs, creant el gènere que s’ha anomenat “novel·la testimoni” o “ficció periodística”. En aquest sentit, destaca el llibre que, segons els propi autor canviaria la seva vida, “Operación masacre”. Un llibre que s’ha reeditat recentment a les nostres contrades, un treball d’investigació sobre els afusellaments de José León Suárez el 1956. En que a partir de la trobada de supervivents de la matança va desvetllant tota la trama conspiratoria que havia generat la resposta al contra-cop del general Juan José Valle contra el govern del general Aramburu, protagonsita de l’anomenada Revolución Libertadora.

Mujeres de cihuatateo

abdul — Thu, 03 Jun 2010 18:34:59 +0000

En la seva primera novel·la, Txema Loperena ens convida a realitzar un viatge per Centreamèrica. L’argument s’inicia quan un sedentari periodista d’un diari de Barcelona, aterra a Panamà gairebé per casualitat en substitució d’un company. El que en un principi és tant sols un viatge de feina, amb l’objectiu de cobrir com a enviat especial els actes pel Centenari del país i una cimera de caps d’estat de la regió, comença a transformar-se en gairebé un viatge iniciàtic. A mesura que el periodista va esdevenint conscient, es van desvetllant les truculents conseqüències sobre la població del Plan Puebla-Panamà i altres acords com l’ALCA (Àrea de Lliure Comerç d’Amèrica). De fet, la novel·la no és més que el format a partir del qual es vertebra l’objectiu principal del llibre, la denúncia d’aquests macro-plans com a noves estratègies del neoimperialisme per mantenir l’hegemonia a la zona. Escrita en un estil directa, la narració va adaptant el ritme i el llenguatge als diferents dialectes de les regions per on transita el protagonista: Panamà, Costa Rica, Nicaragua, El Salvador, Honduras, Guatemala i Mèxic. Els esdeveniments i altres passions, una dona, Clelia, guien al personatge per un llarg periple, des dels hotels pels enviats especials i sopars de gala, als calabossos més foscos o la clandestinitat.

Espejos. Una historia casi universal

abdul — Thu, 03 Jun 2010 18:25:39 +0000

Seguint en la línia de “Memoria del fuego” Galeano ens proposa “una historia casi universal” obrint l’angular de la memòria dels oblidats a escala planetària. Mitjançant el joc de reflexos dels espills de la consciència col•lectiva i la recopilació de petites històries, construeix una mirada que recerca reformular la història de la humanitat amb materials purs, elementals, naturals, senzills, plens de dignitat quotidiana i humilitat, de carn i ossos, que deixen en evidència la nuesa de la infàmia dels poderosos.

E. Galeano està obrint el camí d’una nova forma d’explicar la realitat a cavall de la crònica periodística i la literatura, que tan debò d’aquí un temps sigui la base d’una “Història dels oprimits” encara per escriure. En resum, un llibre que farà les delícies dels lectors d’aquest autor i que recomanem llegir a qui encara no ho hagi fet.

Muertos incómodos

abdul — Tue, 01 Jun 2010 12:27:43 +0000

Homenatge a quatre mans, de l’escriptor mexicà Paco Ignacio Taibo II i el Subcomandant zapatista Marcos a la novel•la negra i de retruc a la figura de Manuel Vázquez Montalbán. La trama de la història es vertebra al voltant d’un doble encreuament sincrònic i simbòlic entre la ciutat, el monstruo, el DF i les comunitats zapatistes de Chiapes. Mentre a la primera hi ha detectius, a la segona comissions d’investigació; si al DF hi ha casos, a les comunitats passen cosas, de la mateixa manera que només a la ciutat hi ha ciutadans. Tot això enmig d’un desconcertant desdoblament, amb ressonàncies de cert realisme màgic, entre la vida i la mort, on la presència d’alguns morts incòmodes va generant el diàleg entre vius que desencadena la narració. Al voltant d’aquests dos móns, encarnats per Héctor Belascoarán -detectiu privat ja present en altres novel•les de Taibo II-, i per Elías Contreras – comissió d’investigació del EZLN- se’ns expliquen diferents casos i cosas, on no deixa de reflexar-se la lluita dels de Baix contra El Mal i Los Malos de Dalt, així com un repàs complert al ja- de por si- funcionament putrefacte de les clavegueres de l’estat mexicà.
Escrita amb un mexicà quasi-parlat, la història té tocs surrealistes i autocrítics, que susciten més que algun somriure en la seva lectura, i la fa molt recomanable a qualsevol persona més enllà de les preferències cap a novel•les d’aquest gènere.
“Y si ves al Sup dile que ya se deje de mamadas de cuentos y novelas, que ya nos diga qué sigue…”

Homenatge a quatre mans, de l’escriptor mexicà Paco Ignacio Taibo II i el Subcomandant zapatista Marcos a la novel•la negra i de retruc a la figura de Manuel Vázquez Montalbán. La trama de la història es vertebra al voltant d’un doble encreuament sincrònic i simbòlic entre la ciutat, el monstruo, el DF i les comunitats zapatistes de Chiapes. Mentre a la primera hi ha detectius, a la segona comissions d’investigació; si al DF hi ha casos, a les comunitats passen cosas, de la mateixa manera que només a la ciutat hi ha ciutadans. Tot això enmig d’un desconcertant desdoblament, amb ressonàncies de cert realisme màgic, entre la vida i la mort, on la presència d’alguns morts incòmodes va generant el diàleg entre vius que desencadena la narració. Al voltant d’aquests dos móns, encarnats per Héctor Belascoarán -detectiu privat ja present en altres novel•les de Taibo II-, i per Elías Contreras – comissió d’investigació del EZLN- se’ns expliquen diferents casos i cosas, on no deixa de reflexar-se la lluita dels de Baix contra El Mal i Los Malos de Dalt, així com un repàs complert al ja- de por si- funcionament putrefacte de les clavegueres de l’estat mexicà.

Escrita amb un mexicà quasi-parlat, la història té tocs surrealistes i autocrítics, que susciten més que algun somriure en la seva lectura, i la fa molt recomanable a qualsevol persona més enllà de les preferències cap a novel•les d’aquest gènere.

“Y si ves al Sup dile que ya se deje de mamadas de cuentos y novelas, que ya nos diga qué sigue…”

Dispersar el poder. Los movimientos como poderes antiestatales.

abdul — Tue, 01 Jun 2010 11:36:58 +0000

El cicle de lluites bolivià s’intensificà a partir de l’any 2000, fogonejat sobretot per les anomenades guerres de l’aigua i del gas, i ha estat capaç d’escapçar governs com el de Sánchez de Lozada o el de Carlos Mesa. Sense elles, així mateix, no s’entendria l’arribada del govern d’Evo Morales, indígena i esquerrà. En el present llibre, tanmateix, no s’aborden les qüestions macro de la política boliviana, sinó que l’autor es fixa en els processos comunitaris que generen les lluites: els micropoders no estatals. Així, ens mostra com la comunitat actua com una màquina social capaç de dispersar el poder de l’Estat, però també impedint que es congelin formes jeràrquiques o autoritàries en el seu sí. Una cultura social de la horitzontalitat que, des de la comunitat aymara, ens ensenya altres formes de fer política.

68

abdul — Tue, 01 Jun 2010 11:34:54 +0000

En la Història de la Revolució o, millor, en la microhistòria de les revolucions oblidades, no és de rebut comparar quin esdeveniment disposa d’una intensitat revolucionària superior a la d’un altre, sembla fora de lloc escatir quina major densitat política prenya una o altra insurrecció. Com es quantifica? Per la maduresa organitzativa…? Per l’amplitud dels subjectes socials que hi participaren…? Per la victòria, sempre revocable, de les demandes….? Per la identificació explicativa d’una determinada època…? Per les vençudes biografies rebels que, malgrat la derrota, s’infiltren en el cos social, al llarg dels anys, i l’aconsegueixen transformar….? Si diem 68, l’imaginari progressista europeu (i eurocèntric) respón: el Maig Francés. No obstant, si a la data li afegim 123 dies de vaga a les universitats, la personifiquem en desenes de milers de persones organitzades permanentment en assemblees i brigades, si la coordinem amb el Comité Nacional de Huelga, si l’assetgem amb tancs i baionetes i ràfegues de metralladora, si l’esquitxem amb la sang de quatrecents executats a la placa de Tlatelolco, si l’enfosquim amb milers d’empresonats durant anys,… aleshores el 68 mexicà s’erigeix amb tota la seva potència i, malgrat les comparacions impossibles, empalideix el germà petit parisenc, resitua mites,… Paco Ignacio Taibo II publicà aquesta crònica personal i poètica del 68 mexicà l’any 1991, més de vint anys després d’uns esdeveniments que visqué de primera mà. L’acció frenètica a les pàgines del text, per tant, es combina amb la tendresa de la memòria, amb la reflexió sobre el que sedimentà,… Traficantes de Sueños, sempre pertinents, ens brinda l’oportunitat de conèixer un capítol important protagonitzat pels germans rebels de l’altra banda de l’atlàntic i, sobretot, ens explica la genealogia de la seva dignitat. Doncs com afirma Taibo: derrotas, un chingo, pero bastantes pocas rendiciones.

La vírgen de los deseos

abdul — Tue, 01 Jun 2010 11:05:59 +0000

Des de Bolívia, un de tants països on el neoliberalisme feu estralls, i gràcies a les amistats que roden el món, ens han arribat exemplars de “La virgen de les deseos”, així com “Grafiteando”, dos dels llibres emblemàtics de les Mujeres Creando, les feministes autònomes i irreverents de La Paz.

En “La Virgen de los deseos” compilen una sèrie d’articles on expliquen la seva experiència (“somos un movimiento de indias, putas y lesbianas, juntas, revueltas y hermanadas”), basada en la creativitat al carrer, l’acció directa i l’obertura d’espais col·lectius. També analitzen àcidament i crítica les estructures patriarcals i racistes que caracteritzen la societat boliviana, les seves institucions polítiques i si, també, als moviments socials que li responen.

“ Somos y hemos sido parte de los procesos sociales y políticos bolivianos, regalando a las luchas creatividad y fuerzas expresivas: la utopía es ciega y camina a tropezones, es sorda y habla a gritos, el color de su piel es tan blanca como morena y es que nosotras… no tenemos línea, somos pura curvas”.

Muertos incómodos

abdul — Tue, 22 Sep 2009 17:20:58 +0000