Us recordem que la presentació de Calibán y la bruja serà diumenge 20, a les 19h.
al Centre Social de Sants (Olzinelles, 30). L’aforament serà limitat a 100/120 persones.

Tenim intenció de llogar un equip per a fer traducció simultània
de l’italià al català/castellà. El lloguer de l’equipament és car,
us demanem la vostra col·laboració per pagar aquesta despesa (2/3€ per ràdio individual).

La xerrada tindrà una part expositiva, de presentació del llibre per part de l’autora. A continuació trobareu el llistat d’idees de discussió que proposem la gent que hem participat dels grups de lectura:

1. Polítiques demogràfiques / sexuals.
Contextualització de la situació a l’Estat de les reformes i modificacions de la llei de l’avortament i regulació del matrimoni homosexual.

Com s’entenen aquestes reformes i modificacions constants? Com està el tema a Itàlia? I als EUA?
Rèdit electoral de les polítiques sexuals: avortament, matrimoni gai, treball sexual.

2. El lobby neocon a Espanya.
Secularització de la societat espanyola en els últims 15 anys en xifres. Diversificació de formes i expressions: bases, grups de comunicació, col·legis privats / concetats, universitats i col·legis majors, clíniques i partits polítics. Conjugació de grup d’opinió amb activitat econòmica.
Com s’ha sofisticat la dreta catòlica a Europa?
Quin paper té la dona dins d’aquests espais? Com s’enten i quin paper juguen les dones que encapçalen determinats partits o institucions d’aquests lobbies?

3. En pla més teòric, quin sentit / validesa té recuperar el marxisme des del feminisme avui?
Per què marxisme i feminisme, que en la dècada dels 70 havien anat de la mà, es distancien durant la dècada dels 90?
I per què té sentit tornar a recuperar aquesta sintonia avui?

4. La implicació dels homes al feminicidi a Europa / Món
Al Caliban, només trobem una referència a la col · laboració d’homes i dones per enfrontar la caça de bruixes a Eukal Herria (cas mariners bascos): només hi ha aquesta referència? Hi ha altres casos?
Magnitud de la crema d’homosexuals i bruixes: altres referència? Només la brutalitat va servir per disciplinar el cos i les sexualitats?

5. Propostes per al segle XXI
Com podem posar límits a tot el procés de desposessión dels serveis socials / assistència que fins ara a fet l’estat i ara s’està privatitzant? Com s’està recuperant la versió més naturalitzada del rol de dona (cuidora)? Com el podem aturar? Vaga de cures? Tot aquest aprenentatge de l’acumulació originària i les resistències, com ho podem recuperar ara?
Paper dels espais de reapropiació: sentit comunitari i autogestió. Posar en antecedents del cas dels centres de planificació familiar a Espanya (70), els serveis de gestió comunitària i finançament mixt als EUA (Clínica de la raça, Oakland, Califòrnia), etc.

6. Brutalitat i deshumanització
En relació amb la població indígena, entenem que hi va haver diversos moments en relació / de percepció de l’altre / altre món: a) el Nou Món de paradís-font inesgotable de recursos b) Tractament com animals – bestialització; c) Submissió a les normes socials dels blancs (brutalitat / demonització).
Actualment, substitució del discurs de la demonització per 1) antisistema 2) vagos y maleantes 3) coresponsabilització de la situació de crisi (el mític “hem viscut per sobre de les nostres possibilitats …”). Els efectes són desresponsabilització dels veritables culpables 1) polítics 2) banquers i 3) naturalització de la desigualtat amb discurs de la cultura de l’esforç i “si t’ho curres, pots”.
Com valorem aquesta mutació / sofisticació del discurs?

El Seminari d’Estudis Feministes vol ser un espai de lectura, reflexió i discussió compartida, on abordar continguts dels estudis de gènere i la teoria feminista contemporània fora del marc de l’Acadèmia.

Entre el 9 de maig i el 6 de juny,
mitjançant grups de debat i presentacions de llibres, abordarem qüestions com la producció històrica i social del gènere, la crítica postcolonial al feminisme occidental o el feminisme lesbià.

Aquesta setmana fem sessió doble!

En primer lloc, dimecres 16, a les 19h, una introducció a la teoria sexe-gènere a partir del text El tráfico de mujeres: notas sobre la economía política del sexo de l’antropòloga feminista Gayle Rubin. Us recordem que per fer un seguiment adequat de la sessió és convenient haver llegit el text del dossier, ja que farem una introducció als conceptes claus i plantejarem qüestions per al debat.

En segon lloc, el dimenge 20, a les 19h, tindrem el plaer de compartir presentació i debat amb Silvia Federici, autora del llibre Calibán y la bruja, y col·laboradora habitual de la revista The Commoner (http://www.commoner.org.uk/).

Atenció! En previsió que vindrà molta gent, hem pensat traslladar aquesta sessió al Centre Social de Sants, al carrer Olzinelles, 30.

Totes les activitats són gratuïtes, tenen aforament limitat i començaran amb puntualitat.

Podeu recolzar el projecte comprant el dossier de lectures i fent aportacions solidàries.

Us hi esperem!!!

Tota la informació del seminari a: (Programació Completa)

Dissabte 19 de maig de 2012
10h a Can Felipa, cantonada entre els carrers Pallars i Marià Aguiló

LA MEMÒRIA COOPERATIVA DE POBLENOU

“La barriada del Pueblo Nuevo es en nuestra ciudad, el baluarte de la cooperación” (Revista Cooperativa Catalana).
Barri proletari per excel·lència, el Poblenou ha sigut sempre un bressol de la cooperació social. Un autèntic viver d’experiències d’autoorganització de la classe treballadora que constituí tota una geografia social d’institucions autònomes. Un teixit social composat per cooperatives, però també per societats d’oficis i suport mutu, ateneus, sindicats, mútues, escoles racionalistes o associacions culturals (corals, grups esperantistes o excursionistes).

Tant sols des de mitjans de 1870 fins a 1939 hi arrelaren fins a una vintena de cooperatives obreres de consum, amb noms com la Unió Obrera, la Magnòlia, La Fraternitat o El Jardí, que encara ressonen a la memòria col·lectiva del barri.

Tot i que moltes tingueren una vida efímera, n’hi hagué quatre que esdevingueren entitats de referència dins el moviment cooperativista i que hem escollit com a parts de l’itinerari:

1. La Cooperativa Pau i Justícia:
carrer Batista amb Pere IV
Creada informalment entre 1895 i 1897 per setze treballadors, es legalitzà oficialment el juny de 1905. Fou una de les cooperatives poblenovines més actives i de les més recordades al barri. Tant per la seva longevitat, fins ben entrada la dècada el 1980 -encara podem trobar-hi gent que hi havia participat-; per la diversitat associativa i lúdica que oferia (quadre escènic, biblioteca, coral, grup d’escacs, excursionisme…). Com també, per la quantitat de persones associades (578 abans de la guerra, 1.250 a la dècada del 1960).  Però sobretot, per la construcció d’alternatives bàsiques en l’àmbit reproductiu, que fins i tot sobrevisqueren la pròpia cooperativa ( l’escola Pau i Justícia i el grup Civit d’habitatges cooperatius).
Altres localitzacions: Habitatges cooperatius Grup Civit: carrers Bilbao, Marroc, Castella i Diagonal)

2.Cooperativa L’Artesana
carrer LLull/Marià Aguiló
Una de les primeres del barri en fundar-se, el 1876 i de les més antigues que es recorden. Durant els primers 45 anys d’existència tingué múltiples seus de lloguer fins que es construïren un bonic edifici a Marià Aguiló amb Llull. En principi era una planta baixa, però el local aviat se’ls quedà petit -eren 150 associats- i decidiren afegir-hi un pis. A la planta baixa hi havia el dispensari de queviures, el magatzem i un forn; i a dalt, un cafè, teatre i les oficines de secretaria. Just abans de la guerra, l’entitat havia crescut extraordinàriament i ja tenia vora els 500 associats. Després del cop d’estat feixista, l’entitat entrà en crisi i amb molts deutes canvià el nom per La Familiar. Des de llavors, els futbolins i els billars poblaren aquell espai juntament amb la Penya Barcelonista Poble Nou. Fins que el 2 de juliol de 1995 un acte “acomiadava” l’edifici, amb el que s’enderrocava una altra mostra de la memòria col·lectiva del barri.

3.L’Econòmica del Poblenou
carrer Taulat, 93
Tot i desconèixer la data exacta de fundació, ha de ser força antiga, doncs el 1893 ja la formaven una quarantena d’associats. Als anys vint del segle passat, la societat comptava amb gairebé 200 associats, però passà moments difícils i fins i tot, estigué a punt de desaparèixer. Pogueren salvar la situació gràcies a l’adquisició d’uns terrenys a un preu raonable que els permeté instal·lar-se al carrer Major del Taulat, 93. A la planta baixa hi havia la botiga-despatx, el magatzem, un forn i una sala de matança. Al primer pis, una gran sala-cafè i a un racó, un petit escenari. I al pis de dalt, la sala de juntes i la biblioteca. Tampoc hem trobat els motius exactes de la desaparició però sabem que entre 1931 i 1935, curiosament en l’època de més creixement del moviment durant la república, ja no existia.

4.La Flor de maig
carrer Doctor Trueta/passatge Bori
Creada el 10 de novembre de 1890 per setze treballadors, sobretot jornalers i boters, arribà a ser la cooperativa més important de Catalunya amb 1.600 famílies associades. Tenia cinc sucursals a Sant Martí, de les quals tres al Poblenou. Tres més a la resta de la ciutat i una granja a Cerdanyola que els permetia l’adquisició directa de productes agrícoles i ramaders, així com, la celebració d’actes de tot tipus (excursions, assemblees, congressos). La cooperativa sempre destacà per l’organització de tot tipus d’actes culturals (conferències, vetllades musicals, obres de teatre); per l’oferiment d’escola i educació (d’infants i adults, d’alfabetització, d’esperanto), per la capacitat mutualista i de previsió social (contribuí a fundar una de les mútues més importants de l’època, la Vil·la de Salut L’Aliança, amb la què mantingué relacions fluïdes i constants). I en general, per ser sempre a l’avantguarda del moviment cooperatiu, per exemple en ser la primera en acceptar a la dona com a sòcia de ple dret (1929). La seva expansió es frenà cap a 1928, quan els mals resultats econòmics i algunes picabaralles entre juntes, provocaren el principi del declivi del projecte. Després del cop militar, en plena dictadura, entrà en franca decadència fins als anys 50 quan es malvengueren totes les seves propietats.

Altres localitzacions d’interès: Sucursal núm. 1: Pellaires/bac de roda; Sucursal núm. 4: Muntanya 60 Sucursal núm. 5: Pere IV, 92

“Els moviments socials front la il·legalitat del poder. Com afrontem les retallades dels drets polítics?

19h A La Ciutat Invisible, Riego 37

Sants Barcelona

No hi ha dret(s)

La lluita contra la il·legalitat del poder
Gerardo Pisarello
Jaume Asens

Pròlegs Carlos Taibo i Ramón Sáez

Epíleg David Fernàndez i August Gil

El Dret i el discurs jurídic exerceixen un paper central en la confi­guració de les relacions de poder. Per imposar-se, a una actuació policial o un programa d´ajust econòmic els cal la força. Però també la capacitat per apel·lar al Dret, a la legalitat, com a font de justifi­cació. Amb la derrota del feixisme, la legalitat que els estats invoquen en les seves actuacions s´ha tornat exigent. S´ha enriquit amb trac­tats, constitucions i cartes que reconeixen drets humans i principis garantistes. Aquests principis com­porten límits i controls a poders de tot tipus, públics i privats, d´Estat i de mercat.

Els textos que componen aquest llibre intenten mostrar com, en temps de crisis i mobilitzacions, aquesta legalitat garantista es converteix en un mirall incòmode. Perquè reflecteix l´arbitrarietat jurídica, a més d´ètico-política, de moltes actuacions del poder realitzades en nom del Dret. Però també perquè permet jutjar d´una altra manera els actes de protesta i de desobediència ciutadana que s´aixequen contra elles (en contra seva). No ja com a actes de­lictius, objecte de criminalització, sinó com a eines legítimes, fins i tot necessàries, per forçar el poder a complir la seva pròpia legalitat i per fundar marcs jurídics més igualitaris i lliures de violència.

www.nohihadret.cat

Índex i introducció. No hi ha dret(s)

Front la devastació generalitzada que imposa l’actual sistema econòmic, el cooperativisme constitueix la forma d’organització de la solidaritat col·lectiva més viable, permetent articular una economia més justa i solidària. Si l’empresa capitalista es distingeix per la preponderància del capital i l’obtenció de beneficis, les cooperatives privilegien les necessitats i els interessos de les persones, fomentant l’autonomia, l’autogestió i la justícia social en les relacions socials.

Aquest any 2012 ha estat declarat per la ONU com l’any internacional del cooperativisme. El projecte, impulsat per l’ACI (Aliança Cooperativa Internacional), pretén visibilitzar a partir d’una campanya comunicativa, la forma cooperativa com una alternativa de vertebració economica i social a nivell local i mundial.

Més informació a: www.coop2012.coop;   www.2012.coop

De moment, us adjuntem aquest video promocional de l’any internacional del cooperativisme perquè mostra molt adequadament la potència del cooperativisme com a alternativa global per a moltes famílies de tot el  Món.

Un 2012 invisible i cooperatiu

Més enllà de la vessant més institucional, per les petites cooperatives de base com la nostra, on tots els anys són anys cooperatius, aquesta data assenyalada al calendari, es presenta com una oportunitat per difondre i estendre l’eina cooperativa a nivell local com una alternativa de vida més justa i viable. La celebració de l’any internacional del cooperativisme ens permet emmarcar les nostres accions locals de potenciació de l’economia social en un àmbit global. Esdevenir conscients que el cooperativisme és un moviment mundial que representa 1.4 milions de cooperatives al món, distribuides per tots els sectors econòmics.

En aquest marc, volem aportar el nostre granet de sorra a la tasca de difusió d’aquest any internacional del cooperativisme, amb diverses accions programades, de les quals n’anirem anuciant els detalls degudament en aquesta mateixa web:

• Projecte Barri Cooperatiu
  

  Un dels reptes és la continuació d’aquest projecte de comunicació integral, amb quatre anys de trajectòria a Sants i impulsat conjuntament amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.  Així com l’extensió a d’altres territoris, com el barri de Gràcia, Poble nou o la Barceloneta. (més informació a: www.sants.coop; www.gracia.coop).

• Rutes històriques:

  Fruit de la intercooperació amb una altra cooperativa, l’Apostrof, realitzarem tres rutes històriques, que pretenen apropar la memòria cooperativa dels barris populars de Barcelona al públic en general. A banda de repetir l’experiència de l’itinerari guiat per Sants, es farà una nova ruta al Poble Nou, un altre dels barris capdavanters del cooperativisme obrer històric. I per últim, oferirem també una ruta generalista per tota Barcelona del que significà el moviment cooperatiu per la ciutat i pel país.

  Calendari:

  14 d’Abril: Ruta històrica per Sants. 19 de Maig: Ruta històrica per Poble Nou. 9 de Juny: Ruta històrica per Barcelona. (properament més informació).

• Expo.coop:

  També conjuntament amb l’Apòstrof i una altra cooperativa  TAT Espais per la Cultura, estem treballant en uns elements expositius que puguin acompanyar a les diferents accions públiques que es duguin a terme durant el 2012. Mitjançant aquest element es volen transmetre valors i experiències cooperatives, tot ajudant a apropar les realitats personals i col·lectives del cooperativisme al públic interessat.

365 dies fomentant el cooperativisme:

A més a més, com de que costum, prosseguirem amb les línies de treball pròpies de la cooperativa. La difusió i recuperació de la memòria cooperativa amb les recerques en curs i fomentant la mobilitat de l’exposició ‘Memòria Cooperativa: El Somni viscut de la cooperació social. Dels orígens cooperatius a la desfeta de 1939′.

També amb les diferents activitats formatives que oferim i l’assessorament laboral, participant i fomentant processos d’intercooperació (Coop 57, Som energia…), innovant en les formes d’autoorganització cooperativa (cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús) i intervenint en aquells processos d’empoderament comunitari del barri com el de Can Batlló.

Una obra editada per ‘Icària Editorial de les companyes Feministes Indignades. L’acte començarà a les 19h de la tarda  a la sala d’actes de La Ciutat Invisible.

Us convidem a totes i tots a participar en el debat posterior.

Per a més informació, podeu entrar al seu web: http://feministesindignades.blogspot.com.es/
Si voleu podeu comprar el llibre clicant aquí.

[Text de Contraportada]

És compatible la justícia social, de gènere i d’ètnia amb polítiques econòmiques neoliberals, de defensa, exteriors armamentistes i neocolonialistes, polítiques d’estrangeria discriminatòria i vexatòria per a tothom? Cal deixar de reproduir les desigualtats que genera l’actual sistema capitalista patriarcal, cal assenyalar-les i eradicar-les, fer una autèntica revolució amb transformacions econòmiques i socials profundes.

L’actuació dels feminismes en el moviment del 15-M ha propiciat un espai de trobada on pensar la diversitat, visualitzant un feminisme divers i independent, que ha traçat aliances entre les pròpies feministes i altres xarxes. Aquest llibre reuneix articles escrits per comissions i assemblees feministes de diferents ciutats d’Espanya que van participar durant les manifestacions del 15-M.

Autores del llibre:

@joanaggrenzner

Setas Feministas, Sevilla

Grupo Clíos, Madrid

Assemblea Feministes Indignades, Barcelona

#AcampadaObradoiro, Santiago de Compostela

Feministas bastardas, Zaragoza

Comisión Feminismos SOL, Madrid

Comisión Transfeminista 15-M, Valencia

Recordeu el taller que vam organitzar conjuntament amb el col·lectiu d’arquitectes La Col i la Plataforma Can Batlló pel barri el passat 3 de desembre? Doncs avui compartim els audios que vam poder enregistrar durant la jornada.

Aquell dia, es tractava de posar en comú el procés de recuperació que ha iniciat el veïnat a Can Batlló al barri de La Bordeta. A part de La Col -el nostre potent local team d’arquitectes- que van explicar el desenvolupament cronològic i el mètode de treball utilitzat en la recuperació del polígon, també vam tenir la sort de comptar amb la presència de David Juárez de Straddle 3 i de Santiago Cirugeda de Recetas Urbanas. Dos arquitectes “atípics”, animadors de la xarxa Arquitecturas Colectivas, amb molta experiència en processos d’autogestió  del disseny i la construcció urbana (la recuperació de materials, el reciclatge, els processos participatius, els buits legals com a oportunitat etc).

-”Venir a parlar d’autogestió a Sants, és com parlar de jazz a New Orleans”- Amb aquesta obertura d’entrada, en David, ja es va posar el públic a la butxaca, explicant a grans trets la tradició combativa del nostre barri. Després, d’una forma didàctica i acompanyant-se de projeccions,  va explicar tres exemples d’intervenció en les que havien participat com a col·lectiu amb resultats diferents. Can Ricart com a exemple de fracàs; la recuperació d’un polígon a Sant Bartomeu del Grau com a semi-èxit, i finalment, la intervenció a Saltillo (Mèxic) en la rehabilitació del barri del costat d’una estació de tren en desús com a exemple d’una operació assolida amb èxit.

Amb l’auditori del recinte a vessar per l’afluència d’arquitectes i no arquitectes, vam aprendre moltes coses que ens poden ser útils pel procés de Can Batlló. Esperem que aquella jornada no es quedi en un fet puntual, i sigui l’inici d’un procés més ampli de participació on siguem els propis veïns i veïnes del barri els que poguem decidir com ha de ser el nostre barri en un futur.

El proper dilluns 5 de març, de 19 a 21h
arrenca el grup de lectura del llibre
El Calibán y la bruja:
mujeres, cuerpo y acumulación originaria
de la historiadora feminista Silvia Federicci.

Places limitades!

TOTES LES ACTIVITATS DE LA UNIVERSITAT INVISIBLE SERAN GRATUÏTES La nostra voluntat és fer-les accessibles per tothom, tot i així tenen unes despeses associades.

Per assegurar que en un futur poguem seguir mantenint-les necessitem de la vostra col·laboració per finançar-les. Agrairem doncs la vostra contribució perquè aquest pugui ser sempre un projecte autogestionat.

La donació es realitzarà a través de la pàgina de Paypal, podent triar tres modalitats: targeta de crèdit, dèbit o amb un compte de Paypal.