Esperem que vingueu al barri i disfruteu de les activitats programades!

Programació

Diumenge 29 gener, 14h

Dinar de presentació del Febrer Llibertari

Lloc: Ateneu Llibertari de Sants

Dissabte 11 febrer, 19:30

Xerrada-debat “Albores del anarquismo”.

Un repàs als orígens i les arrels teòriques de l’anarquisme.

Lloc: Ateneu Llibertari de Sants

Diumenge 12 febrer, 11h

Ruta per la memòria dels gèneres. A llarg d’un itinerari s’anirà recorrent els llocs més emblemàtics per la lluita de les dones del barri en la seva història, acompanyat d’un relat sobre els fets i personatges més significatius el la historia social del feminisme a Sants.

Lloc: Plaça de Sants (Monument ciclista)

Dimecres 15 febrer, 19:30h

Presentació del documental i xerrada “Em dic Llibertat”

Amb la presència i comentaris de Llibertat Canela, protagonista i una gran lluitadora del barri.

Què hi ha darrere d’un nom propi? Què significa el nom de Llibertat? Aquesta és la història d’una dona que porta inscrits uns ideals des del seu naixement. A dia d’avui, aquests tornen per obrir escletxes dins d’una realitat indignant, com la que es va posar de manifest amb l’acampada del 15-M a Barcelona.

Direcció: Blanca Callen, Ester Aranda, Mireia Cucala, Mireia Salgado i Clara Farràs

Catalunya, 2011/ 29 min / VO

Lloc: La Ciutat Invisible

Divendres 17 febrer, 19:30h

Presentació del llibre “Años rojos, años negros” Ed Aldarull

Cafeta de carnestoltes amb creperia

Lloc: CSA Can Vies

Dimecres 22 febrer, 19:30h

Xerrada-debat: “Los comités de defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938): el embrión de un ejercito anarquista” Ed Aldarull

Amb la presència de l’autor: Agustí Guillamón.

Un dels aspectes més desconeguts de la revolució desencadenada el 19 de juliol de 1936 per les classes populars es que es va estructurar i fou possible gràcies a unes formes organitzatives concretes als barris, els Comitès de defensa. Aquesta forma d’organització s’articulà com un contrapoder autònom i llibertari des de la base, que pel seu potencial i abast, fins i tot acovardí a la major part de dirigents de la CNT, que optaren per l’aliança antifeixista i la col·laboració amb el govern republicà.

Què hagués passat si s’hagués optat per la potenciació d’una veritable autoorganització més enllà de l’octubre del 36? Eren els comités de defensa potencials òrgans de gestió política del proletariat?

A part del funcionament d’aquests comités, també aprendrem com es van desenvolupar els esdeveniments i moviments tàctics per aguantar el cop militar durant aquells dies de juliol.

Posteriorment debatirem sobre aquesta experiència portant la proposta organitzativa a l’actualitat, on tant necessitem d’exemples d’autoorganització més enllà de les formes velles d’articulació sindicals i polítiques.

Lloc: La Ciutat Invisible

Dissabte 25 febrer, 11h

Animació infantil amb xocolatada a càrrec de Mimulus.

Lloc: Can Batlló – Bloc 11

Dissabte 25 febrer, 18h

Xerrada-debat: Utopies llibertàries.

Lloc: Ateneu Llibertari de Sants

 Dissabte 3 març, 21h

Sopar debat de “La Rosa dels Vents”: “Vigència de l’anarcosindicalisme”

(Cal reservar a larosadelsvents@gmail.com)

Lloc: Espai Obert

 Diumenge 4 de març (per confirmar), 18h

Presentació dels llibres:

Breve historia del anarquismo vasco (Juantxo Estebaranz)

Anarkherria 1986 – 2011 (Jakue Paskual)

Lloc: Ateneu Llibertari de Sants

Més informació: Febrer Llibertari 2012

Espais:

Ateneu Llibertari de Sants c/Maria Victòria, 10

CSA Can Vies c/Jocs Florals, 42

Can Batlló (Bloc 11) c/Constitució, 19

La Ciutat Invisible c/Riego, 35

Espai Obert C/Violant d’Hongria, 71

Un espai radiofònic d’entrevistes i informació que s’emet els divendres de 16:00 a 18:00 a Radio Ágora Sol, l’emisora del 15M a Madrid.

El proper 29 de gener, parlarem de cooperativisme obrer amb els i les companyes de l’Assemblea del Raval. Per a fer un cop d’ull sobre el tema, des del punt de vista històric, tenim el nostre llibre Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939) en obert a:

http://laciutatinvisible.coop/la-ciutat-invisible-edicions/cooperativesobreres/

Les organitza el col·lectiu Repensar Bon pastor a la Biblioteca Bon Pastor, Estadella, 62, 08030 Barcelona.

Una taula rodona en la que diferents experiències cooperatives debatran els seus orígens, organització, objectiu; la relació amb l’entron en el que actuen i amb l’administració, i el valor de les seves experiències en el context actual

Projectes que hi participarem:

• cal cases
• can masdeu
• cooperativa integral catalana, ca l’afou
• la ciutat invisible, sants cooperatiu
• sostre cívic
• modera: Raquel Fosalba

Raquel Fosalba
activista autogestionària
Membre de “La Comunidad del Sur” (1956) de Montevideo, una experiència de cooperativisme integral, un dels grups fundadors de la “Federación de cooperativas de vivienda de ayuda mutua” (1964).

Cal Cases
Un projecte comunitari de cooperativa d’habitatge amb cessió d’ús a Santa Maria d’Oló al Bagés.

Can Masdeu
Proposta de creació col·lectiva permanent, de cooperació social, convivència intergeneracional, d’atrevir-se a ésser, de voler viure.

Cooperativa Integral Catalana (CIC)
Diem cooperativa com a projecte que practica l’autogestió econòmica i política amb la participació igualitària dels seus membres. Així mateix pren legalment aquesta forma jurídica.
Diem Integral perquè junta tots els elements bàsics d’una economia com són producció, consum, finançament i moneda pròpia i al mateix temps vol integrar tots els sectors d’activitat necessaris per viure.

Sostre Cívic
Associació sense ànim de lucre que té com a objectiu oferir propostes i solucions aplicables a la nostra societat per fer-la més justa i respectuosa amb les persones i l’entorn a través de valors aplicats a un urbanisme i un ac

La ciutat invisible. llibreria i cooperativa autogestionària

Divendres 30 de desembre del 2011

17h a La Ciutat Invisible

Carrer Riego 35, baixos (BCN)

L’espai canalla de La ciutat invisible creix…

Com a petita llibreria de barri que som

volem fer aquesta activitat com a campanya local

per tal de potenciar la lectura

des de ben menudes…

Llegir ens fa créixer!

fem una animació infantil amb conta contes

per a nens i nenes a partir de 4 anys.

contes per a nens i nenes de 4 a 99 anys, amb moralitat, politicalitat, o sense.

Contes per fer volar la imaginació o per parar-se a pensar un moment.

Contes tradicionals i actuals, d’aquí i d’allà.

Contes respectuosos amb el medi i amb les persones:

no sexistes, no bèlics i cooperatius!

.

“Pornoterrorisme” és un conceptes polític-artístic desenvolupat per Diana Junyent Torres (Madrid 1981) que té varies formes de representar-se. Una d’elles, possiblement la més important és l’acció directa, la performance.
Una performance pornoterrorista té uns ingredients molt bàsics: la poesia (obscena, insurgent, reivindicativa, surrealista), el cos despullat com a eina de provocació i de comunicació, la imatge (les imatges que es projecten durant la performance són pornogràfiques, bèl·liques, gore, quirúrgiques, aberrants, angoixants), la sang i el dolor (utilitzats d’una forma catàrtica), el sexe i l’orgasme, la rabia i l’iconformisme.

La poesia és el fil conductor que porta a l’audiència per un recorregut que pretén desbloquejar els mecanismes que ens impedeixen desitjar l’aberrant i allò deforme, i també reobrir la mirada crítica a coses a les que la nostra pèrdua de sensibilitat, propiciada pel bombardeig mediàtic i el conservadurisme social, ja no ens permeten accedir-hi. I tot això a través de l’erecció, de la llàgrima, de la nàusea, diverses reaccions naturals i humanes que tenen en comú que són inevitables.

No es tracta d’un peep show o d’un espectacle pornogràfic encara que tingui alguns punts en comú. Aquí l’excitació no es persegueix com un fi en si mateix, sinó com un vehicle per assolir altres objectius, potser més necessàris i plens de sentit.

No és un show apte per tots els públics. És imprescindible venir amb la ment lubricada i preparada per una penetració massiva sense previ avís. És un show per valentes, per amants de la perversió. (text traduït del Facebook Pornoterrorismo)

Us convidem a venir i a fer una ullada al seu lloc web: http://pornoterrorismo.com/

Un centre de documentació dels i pels moviments socials amb més de 10 anys d’existència, que aplega tot el material generat (revistes, cartells, octavetes, manifestos, fanzines) des de diferents àmbits (okupació, presons, insubmissió, lluites veïnals, feminisme, antifeixisme…), des dels anys 70 fins a l’actualitat. És la posada en comú de la memòria des de la base i l’autogestió, amb un treball totalment voluntari.

Després d’un temps de canvis, ja fa uns mesos que el Cedoc ha retornat amb energies renovades, amb un nou local més espaiós al carrer Riego 37 i un lloc web nou.

Per facilitar el servei de consulta, els horaris d’obertura són: Dilluns de 19:30h a 21:30h i Dijous de 17h a 21h. Si voleu col·laborar directament amb el projecte cada dijous hi ha assemblea de 13h a14:30h.

Un dels tresors del Centre de documentació és l’arxiu de la COPEL, el Col·lectiu de Presos en Lluita. Un col·lectiu autònom de presos que a finals dels anys 70 amb les seves lluites ferotges i motins va posar en evidència tota la crueltat del sistema penitenciari.

Una de les idees vehiculars del Centre de Documentació és que el material classificat serveixi per l’el·laboració d’articles i treballs dels diferents temes que tenim. I així ho va fer en César Lorenzo Rubio amb un fantàstic article sobre la COPEL, que es va publicar com un capítol de “Luchas autónomas en el Estado Español 1970-1977″.

Per aquest motiu, el dilluns vindrà el mateix César per explicar-nos la lluita de la COPEL. Un bon motiu també per difondre la crueltat del sistema judicial i penitenciari d’avui com a mesura disciplinària contra els pobres i no com a dispositiu de reinserció. A les presons no hi van els Millet, Montull, Alavedra, Camps i la llarga llista de polítics i empresaris corruptes, tant sols hi van els que no poden assumir les despeses d’una defensa adequada, o els qui han sigut condemnats al mecanisme infernal de la marginació. A les presons tant sols si tanca als pobres. I a finals dels 70, aquests pobres s’organitzaren per plantar cara al maltractament i a  la privació de llibertat.

Per a més informació podeu consultar : http://www.sindominio.net/desdedentro/textos/Dosscopel/detonante.htm

Us convidem a totes a assistir-hi!

Durant un mes sencer, La Ciutat Invisible i Black Salad us oferim el Black is Beauty! Un recorregut audiovisual per la part més negra de la història. Les expressions de la resistència negra a través de la música, la política i l’autodefensa  cap al seu alliberament. Black Music, Black Liberation, Black Power.

Les projeccions, en pantalla gran, es realitzaran a la nova sala d’actes compartida entre La Directa, Fil a l’agulla, el Centre de Documentació i La Ciutat Invisible.

Dimecres 16 de novembre:

Malabo Barrio-X / 53´ / 2009 / Castellà

Dirigit per Marc Tardiu i Uri Rivero.

Presentació a càrrec del director.

Sinòpsis:

La vida passa en silenci i lentament a Guinea Equatorial sota el pes d’unes condicions de vida més que precaries. Ningú veu, sent, ni parla més enllà de l’estrictament necessari. No obstant al barri de Ela Nguema, a les afores de Malabo, un grup de joves combaten el silenci amb la seva música, el rap.

Malabo Barrio X és una història de superació personal i de recerca de la identitat en un món globalitzat; però sobretot és la història d’una amistat inquebrantable forjada a base de rimes i micròfons. la preparació d’un concert és el fil conductor que entrellaça vides i caçons d’aquests joves que comparteixen múscia, pors i esperançes.

Més info a: http://malabo-barrio-x.blogspot.com/2010/01/ficha-tecnica.html

Dimecres 23 de novembre:

Black Music. De cadenas de hierro a cadenas de oro” PRIMERA PART /52′/ 2008/ Françès

Dirigit per Marc Auréle Vecchione

Sinòpsis:

Arrencats per força de la seva terra. Amb les espirituals negres, els esclaus expressaven el seu patiment i el seu desig de llibertat. Després de l’esclavitud naixeren els espectacles “minstrel”. El primer estil musical americà va ser el blues sorgit de l’explotació dels negres americans, tot un regal per al món. Més tard, el jazz es convertiria en la banda sonora dels anys 20. A New Orleans, la ciutat del Mississipi, Louis Armsrong serà coronat com el rei de la nova música.  A les esglesies, eclosionava com una explosió de veus, la música gospel. I amb l’esperit de postguerra el rythm and blues inaugurava una nova era amb estrelles com B.B. King. Als anys 50 arribaria el rock and roll, una música salvatge i primaria. Destacaven Chuck Berry, Litttle Richard i com no, l’Elvis. El rock and roll va unir a joves negres i blancs mentre els racistes lluitaven per mantenir-los separats. Va sorgir el moviment pro drets civils, un moviment engendrat a les esglesies negres, en primera línia de combat per la igualtat  i on la gent acudia a escoltar el carismàtic Martin Luther King.

 Dimecres 30 de novembre:

“Black Music. De cadenas de hierro a cadenas de oro” SEGONA PART /52′/ 2008/ Françès

Dirigit per Marc Auréle Vecchione

ATENCIÓ, INVISIBLES, AQUEST DIA COMENÇARÀ A LES 20:30!!

Sinòpsis:

El discurs d’esperança de Martin Luther King xocava frontalment amb la realitat racista del vell sud. Però si hi havia un lloc per somiar per la integració, aquest lloc era la música. En els anys seixanta naixeria la Motown, una veritable fàbrica de cançons d’èxit i artistes com Diana Ross i The Supremes. Sam Cooke el noi d’or del gospel proporcionaria un himne definitiu “A change is gonna come”. En els anys 70, la febre de la música disco ajudarà a oblidar la crisi econòmica. Lluny de “Studio 54 i “​​Fever of Saturday night” al racó més pobre d’Amèrica, el Bronx, apareixeria un nou ritme, el Hip-Hop. Als 80, la realitat del ghetto s’expressava a través del rap, amb grups com Public Enemy. Les cadenes d’or dels grups dels 90 substituiren les cadenes de ferro dels esclaus del sud.

 Dimecres 7 de desembre:

Why do jamaicans run so fast?/ 61′/2009/Anglès

Dirigit per Miquel Galofré / Fernando Guereta

Presentació a càrrec del director.

Agost de 2008. Tota Jamaica viu enganxada al televisor. La illa es paralitza mentre els seus atletes, encapçalats per l’home més ràpid de la història, Usain Bolt, arrassen a les proves de velocitat de les Olimpiades de Beijing. Pulveritxen els records i desafien les lògiques. Cap superpotència mundial pot aturar als atletes d’aquesta petita illa del Carib. Aquesta és la història de les 6 medalles d’or que van col·locar a Jamica al centre de tots els mapes del Món.

Per veure el tràiler: http://www.wickedhype.com/videos/details/4706/Why-Do-Jamaicans-Run-So-Fast-Trailer-Throwback

Tots els documentals començaran a les 20h de la tarda a la Sala d’actes al local del costat de la llibreria c/Riego 37 baixos. Menys el del dia 30 que començara mitja hora més tard.

A part de La Col, que ens explicarà la labor feta fins ara a Can Batlló, comptarem amb la presència de dos col·lectius d’arquitectura que destaquen per la seva trajectòria compromesa amb el foment de la cooperació social, l’autogestió i la creativitat.

Comptarem amb la presència de Santiago Cirugeda, arquitecte sevillà de Recetas Urbanas, i de David Juárez de Straddle3.  Ambdós pertanyen a dos col·lectius que porten molts anys innovant i creant eines d’intervenció urbana, participant d’una arquitectura social  i compromesa que cerca buits legals per aixecar edificis insòlits amb usos comunitaris. Els dos projectes també participen d’una xarxa de projectes internacional, anomenada Arquitectures col·lectives.

La idea és realitzar un taller orientat a la pràctica, per tal de realitzar una intervenció arquitectònica de cara a la primavera al mateix Can Batlló. Compartir experiències i estudiar possibilitats, i tot amenitzat amb una mica de vermut.

Serà un acte obert a tothom que hi vulgui participar i on es reflexionarà sobre maneres alternatives de fer ciutat mitjançant processos participatius de base, en la definició i transformació de l’espai urbà.

Entre totes pensarem noves propostes per a Can Batlló!

Programa:

//12h _ Breus intervencions

. Santiago Cirugeda
. David Juárez (Straddle 3)
. LaCol

//13h _ Debat col·lectiu

//14h _ Vermut popular

El 3 de desembre a Can Batlló, vine i participa!!

Si no heu sentit a parlar de Can Batlló, ràpidament, us en farem cinc cèntims. Can Batlló fou una antiga fàbrica tèxtil creada el 1878 pels germans Batlló, posteriorment, amb la crisi industrial, fou reconvertida a polígon industrial dividit en petits tallers. Amb el Pla General Metropolità el terreny es va destinar com a equipaments i zona verda per La Bordeta, però la gasiveria de la propietat i l’inacció de l’Ajuntament han provocat múltiples retards i, a hores d’ara, no s’ha acabat ni l’expropiació de tots els industrials. 

Tenim el plaer d’anunicar que ja tenim a la llibreria Ningú no ens representa. Poetes emprenyats, un treball col·lectiu de 71 poetes catalans forjat en plenes lluites del 15M, i editat per Setzevents editorial.

Com a tast de luxe, el proper dissabte 26 de novembre es presenta al barri, en recolzament a l’Habitatge 18N. C/Hostafrancs, 3 a les 19’30h. Metro Hostafrancs L1

Poetes que formen part d’aquest recull:

Agnès Prats, Amat Baró, Andreu Galan, Andreu Subirats, Ángel Igelmo Segura, Anna Clarós i Sàbat, Anna Gual, Anna Miralpeix Llobet, Anne Bats, Antoni Clapés, Antònia Vicens, Arnau Pons, Bego Ricart Roca, Blanca Llum Vidal, Carles Andreu , Carles Hac Mor, Carles M. Sanuy, Carles Miralles, Carles Rebassa, David Caño, David Castillo, David Ymbernon, Dolors Miquel, Enric Casasses, Ester Xargay, Esteve Plantada, Francesc Gelonch, Francesc Josep Vélez, Gabriel Ventura, Isabel Garcia-Canet , Ivette Nadal, Jaume C. Pons Alorda, Javier Caballero, Joan Gener Barbany , Joan Josep Camacho Grau, Joan Tomàs Martínez Grimalt, Joan Vinuesa, Jordi Carulla-Ruiz, Jordi Prenafeta i Pàmpols , Jordi Valls, Josefa Contijoch, Josep Grifoll, Laia Carreras, Laia Martínez i Lopez, Lluís Calvo , Lucia Pietrelli, Mari Chordà, Maria Cabrera i Callís , Màrius Sampere, Marta Darder, Martí Sales, Martina Escoda, Meritxell Cucurella-Jorba, Miquel Samaranch, Mireia Calafell, Misael Alerm, Montserrat Costas, Núria Martínez-Vernis, Núria Miret, Orlando Guillén, Òscar Rocabert, Pau Vadell i Vallbona, Ramon Boixeda, Ricard Mirabete , Roc Casagran, Sebastià Perelló, Sònia Moya, Víctor Obiols, Víctor Sunyol, Víctor Verdú, Xavier Díez.