Los Comités de Defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938)

Subtítol: De los cuadros de defensa a los Comités revolucionarios de barriada, las Patrullas de control y las Milicias populares
Autoria: Guillamón, Agustín
Editorial: Aldarull edicions
Any:2011
Ean: 9788493853846

La derrota de l'Exèrcit feixista contra el poble de Barcelona, el 19 de Juliol de 1936, és un dels mites més arrelats de la història de la revolució social catalana. La espontanietat de la resposta obrera i popular a l'aixecament militar va ser catalitzada i coordinada pels Comitès de Defensa de la CNT. Aquests comitès van ser els nuclis de l'exèrcit de milícies, que van delimitar el Front d'Aragó en els dies següents. També van posar les bases dels nombrosos comitès revolucionaris de barriada, que controlarien Barcelona fins a la reinstauració del poder burgès de la Generalitat, amb el suport imprescindible dels comitès superiors de la CNT i de la FAI. La insurrecció "espontània" de maig de 1937 contra la contrarevolució, dirigida per l'estalinisme, tampoc pot explicar sense els Comitès de Defensa dels barris de Barcelona.

En aquest llibre es posa de manifest l'existència de divereses formes d'entendre la CNT i l'essència mateixa de la revolució llibertària dins el moviment anarcosindicalista de l'època. Aquestes diferències, durant el període republicà i la guerra civil, van ocasionar nombrosos xocs entre els defensors intransigents de la revolució des dels comités de base i els que entenien la CNT-FAI com un partit més del camp antifeixista, sempre amb l'excusa de la gravetat del moment. FInalment, tant els uns com els altres, van ser derrotats políticament al llarg de la guerra. Es deixa entreveure la forma que podia haver adoptat la societat llibertària, en una barcelona cohesionada i vertebrada a través dels comités de barriada, protegits pels Comités de Defensa.

Més informació: http://aldarull.org/?cat=25&lang=es